Els moviments i el nervi militant van atropellant-se un rere l'altre, amb una intensitat creixent, a cada hora que s'apropa la data marcada al calendari: l'11 de novembre, la primera vaga general convocada de manera tan àmplia des del 2012.
La mateixa tarda que un grup de sindicalistes de la CGT i pel dret a l'habitatge ocupaven la seu de Foment del Treball, o què Arran i el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) irrompien a l'oficina central de Comissions Obreres (CCOO) per assenyalar-los com a sindicat dòcil amb el PSOE, o el mateix dia en què més d'una trentena d'artistes i grups presentaven una cançó pel dret a l'habitatge i per l'organització col·lectiva, o què més de 200 persones s'han trobat a les escales de L'Auditori per tocar cançons de resistència com a suport a la vaga general, el mateix dilluns 9 de novembre, el Sindicat de Llogateres ubicava a la sala La Paloma, al Raval, el seu "acte central de la vaga general". I ho feia amb cantants, actors, desenes de militants i centenars de veïns que s'han concentrat a un antic local de festes per acotar el que vindrà els pròxims dies: "una vaga histórica", ha resumit Carme Arcarazo, portaveu del col·lectiu. "I si aquesta espurna que s’ha encès desemboca en una vaga general de masses és només perquè estàvem preparats", ha sostingut en un discurs d'obertura que feia tant d'exercici pedagògic i d'avís. "Sabem que vivim en un país on la patronal immobiliària té la classe política de genolls davant els seus interessos", resolia, enfocant els dos terrenys on dirigiran els assenyalaments de la vaga general.
Conjura atabalada
En el moment àlgid, cap a les vuit del vespre, amb Arcarazo parlant, la sala és plena -les primeres 750 reserves gratuïtes es van exhaurir en menys de dues hores-. Però mitja hora abans de les set de la tarda, amb l'equipament encara tancat al públic, l'escena era una altra. Amb la calma prèvia als atabalaments, els actors Miki Esparbé, Enric Auquer i Iria del Río parlaven, entre cerveses, en una estança ajustada que hi ha entre l'accés de darrere de La Paloma i l'escenari. Els germans Pau i Júlia Serrasolsas, impulsors de la cançó Estimada Valentina, volten per la pista i es preparen un últim assalt al tabac de liar. La resta de participants de les anades i vingudes de l'espai són militants, llogaters que tenen processos de desnonament oberts i que han passat a ser figures clau del sindicat, portaveus, quadres interns, periodistes previsors i, també, cambrers amb camisa blanca i armilla de color negre.
Totes les converses duren entre cinc i trenta segons perquè tothom coneix les seves funcions i els que no, dissimulen dignament. Entremig, l'home acostumat a parlar amb els mitjans de comunicació, Enric Aragonès Jové, atura les corredisses col·lectives per aplicar una mínima disciplina i s'adreça als seus. Amb un crit des del centre de la pista, sota la làmpada de tres corones de braços superposats, reclama una mica d'ordre. Recorda que tothom ha d'entrar per l'entrada principal, quan obrin les portes, i que no s'hi val colar la gent per l'accés informal, el de darrere.
Amb el pas dels minuts, i amb les proves de so d'Anna Andreu, Al·lèrgiques al Pol·len i Tarta Relena ja enllestides, els altaveus de la sala fan sonar himnes (Grândola, vila morena, cantada per Marina Rossell, o Et recorde, Amanda, de Raimon), la sala s'omple de persones i de banderes taronges i negres unides a pals de tres metres d'alçada. És llavors quan, ara sí, Arcarazo comença un discurs en què cita Lenin, de manera lliure, fins a tres vegades. "Hi ha anys en què sembla que no passi res i i hi ha setmanes en què passa tot", ha proclamat la portaveu de manera insistent.
Testimonis del conflicte i sintonies laborals
Després, una taula rodona servia per disseccionar, amb un clima gairebé familiar, els detalls amb què els veïns de diferents punts de Catalunya han hagut de batallar des de fa anys per resistir a casa seva. Les històries, el motor d'aquesta aturada laboral que es projecta per a l'11 de novembre, han anat desfilant sense embuts. El Juanjo, del barri barceloní de Ciutat Meridiana, s'ha identificat com "un ratolí de les crisis" que ha anat encavalcant les pitjors conseqüències de les barreres per poder-se quedar al seu pis i recorda quan va passar de pagar 450 euros d'hipoteca a gairebé 1.000 euros, i quan van les entitats financeres i les immobiliàries associades s'acabaven passant de mans l'immoble on vivia. L'Aida, de Vilanova i la Geltrú, ha parlat d'un edifici adquirit per una filial del fons d'inversió Cerberus (que també té interesssos en els supermercats, a l'energia i a les armes) i ha explicat com ella ha estat l'única de tots els veïns que va aguantar quan a tothom li van comunicar que havia de marxar perquè, simplement, no li volien renovar el contracte, ni pagant més ni de cap manera. "Calen mesures, no temporals ni pedaços, sinó mesures estructurals que garanteixin que ningú hagi de marxar de casa nostra", ha dit, abans d'apuntar explícitament cap a la necessitat de renovacions automàtiques dels arrendaments.
Com el Juanjo i l'Aida, han passat també el Txema, de Gràcia, la Magnòlia, de l'Eixample, o el Toni, de Sentmenat, a detallar les seves pugnes personals (i col·lectives). Els hi donava pas la periodista Gemma Garcia, signatura del setmanari La Directa.
En el mateix acte, però, també hi ha hagut participació del sindicalisme laboral. La secretària general de la CGT i treballadora de la Seat, Montse Sánchez, ha fet un avançament del que preveuen que passarà a Martorell el dimecres: "El que es respira és que ni en sortirà cap cotxe ni hi entrarà cap treballador". També s'ha recalcat que la unió entre sindicats laborals i col·lectius pel dret a l'habitatge "és cada vegada més forta" i que el que ha de venir a partir de l'11-N encara és difícil d'acotar. "Aquesta vaga obre un cicle i és el cicle del sindicalisme de base i combatiu", etzibava Sánchez. Aquest mateix moment és també el de "les persones exigint als carrers uns salaris, unes pensions i uns serveis públics dignes", afegia la treballadora del sector de l'automoció.
Després hi hauria poesia, amb Auquer, del Río, Esparbé i, també, la comunicadora Juliana Canet. I hi hauria música, amb Tarta Relena, Anna Andreu i Marina Arrufat, Al·lèrgiques al Pol·len i Ginestà. El bàlsam artístic ha anat acompanyant les paraules que expliquen el pols del carrer.
La cloenda seria cosa d'Aragonès Jové. "El conflicte és l'entre l'acaparament o el repartiment de la riquesa. Entre l'ofegament de la classe treballadora o la possibilitat de viure millor", advertiria, abans de fixar un últim manament. "Aquesta vaga és antifeixista", diria poc després d'apuntar que al poder econòmic i a la dreta li interessa desviar el focus de les lluites de classe. "Els interessa molt que es parli de migrants i de fronteres, a veure si així se'ns oblida qui és l'amo del pis que ens envia el burofax", ha reblat el portaveu. El Sindicat Llogateres, actor clau, continua acumulant moviments i nervi. Avui des de La Paloma. Dimecres, des dels Jardinets de Gràcia, el punt escollit per trobar-se amb altres sindicats a les 17:30h. "Estem marcant el camí i no tenim por de recórrer-lo", ha reblat Enric Aragonès Jové.
