"Estimada Valentina, demà tornen a ser aquí. Van venir fa 15 dies, però els veïns i les veïnes, que ja són de la família, els van poder fer fugir". Amb aquests versos comença la cançó Estimada Valentina, un tema que acaben de llançar col·lectivament més d'una trentena de músics i grups catalans contra els desnonaments, contra l'especulació amb l'habitatge i per l'organització col·lectiva. La novetat musical surt sota el paraigües del Sindicat de Llogateres i a dos dies d'una vaga general amb la crisi d'accés a l'habitatge com a motor central. La cançó, composta per Pau Serrasolsas (Ginestà), acaba amb uns versos que criden a la resistència popular contra les pitjors conseqüències de l'actual escenari del mercat immobiliari: "No us deixeu anar la mà, que ens hi va la vida".
A la cançó hi participen tres germans Serrasolsas (Júlia, Maio i Pau), 31FAM, Alba Armengou, Àlex Pérez, Al·lèrgiques al Pol·len, Alosa, Guillem Boltó, Dan Peralbo, Edna Sey, Els Amics de les Arts, Fades, Figa Flawas, Flashy Ice Cream, Gavina.mp3, Gerard Quintana, Joan Dausà, Judit Neddermann, Kelly Isaiah, La Ludwig Band, Mama Dousha, Mar Pujol, Maria Hein, Maria Jaume, Miki Núñez, Monique Makon, Sandra Monfort, Sexenni, Souto, Suu, Svetlana, The Tyets, Triquell, Vennus, Xavi Sarrià i el productor Xicu.
En una roda de premsa, aquest mateix dilluns, el Sindicat de Llogateres ha presentat la cançó com una banda sonora pel dret a l'habitatge i com una evidència que cada vegada hi ha més capes de la societat explícitament posicionades per intentar canviar "les regles del joc" del mercat immobiliari, ha reblat el portaveu, Enric Aragonès Jové. En el mateix sentit, ha insistit que precisament "la cultura" té la capacitat "d'arribar allà on les mobilitzacions no sempre arriben" i, alhora, li ha atribuït la possibilitat de "transformar una realitat que sovint es viu en solitud en un relat compartit".
Aquest tarannà de trobada veïnal i militància organitzada és part crucial d'una cançó que exposa la relació entre les situacions individuals que afronten milers de famílies, com és la impossibilitat de fer-se càrrec econòmicament d'un habitatge, i la resposta popular i política que se'n pot derivar. A més, a dos dies d'una vaga general, la cançó recupera l'esperit d'altres grans actes col·lectius del món de la cultura catalana per posicionar-se en un moment en què les significacions polítiques prenen rellevància.
