"Violència és que una família hagi de renunciar a una alimentació equilibrada per poder pagar el lloguer. Violència és no poder assumir activitats extraescolars o altres despeses bàsiques. Violència és viure amb la incertesa de no saber si el mes vinent es podrà continuar vivint a casa". Són només tres dels molts exemples que esgrimeixen els docents en el seu manifest per a la vaga general d'aquest dimecres, amb la crisi de l'habitatge com a motor principal; però també espai per tornar a portar les reivindicacions del sector educatiu, amb la seva guerra independent contra Educació, al carrer. Aquest manifest està impulsat per diverses plataformes docents, els sindicats crítics -USTEC, CGT, Intersindical, CNT i COS-, l'assemblea docent (AEC) i els sindicats estudiantils; i faran diverses mobilitzacions al llarg de l'11-N arreu del país.
Amb el lema “Sense casa no hi ha educació”, les organitzacions volen posar sobre la taula una realitat que travessa cada vegada més els centres educatius. "La precarietat residencial, els desnonaments i la inseguretat habitacional tenen conseqüències directes sobre les condicions de vida, el benestar emocional i les oportunitats d'aprenentatge dels infants i joves", denuncien les diferents organitzacions. Els docents també hi posen xifres: "A Catalunya, prop del 35% dels infants i joves es troben en situació de pobresa. A més, segons les dades disponibles, en gairebé el 70% dels desnonaments hi ha menors d'edat involucrats", alerten els principals sindicats. Unes dades preocupants, segons el sector, que evidencia la necessitat de respostes a la crisi.
Amb tot, els docents reclamen a la conselleria que dirigeix Esther Niubó mesures per abordar les mancances en habitatge i els efectes que deriven en l'escola. Una de les principals reivindicacions és que el Departament d'Educació publiqui periòdicament un informe sobre les conseqüències de la crisi de l'habitatge en el sistema educatiu. Els sindicats volen disposar de dades sobre els alumnes que es veuen obligats a canviar de centre, l'evolució de la matrícula viva i les necessitats de suport psicopedagògic derivades de la inestabilitat residencial: "Volem saber com afecta l'alumnat la pèrdua de l'habitatge i la inestabilitat residencial", ha explicat Marina Sureda, de la Intersindical, que ha defensat la necessitat de conèixer l'abast real del problema per poder-hi donar una resposta educativa.
Més coordinació entre escoles i administracions
Les organitzacions també han reclamat una coordinació més estreta entre els centres educatius i els serveis socials per detectar les famílies en situació de vulnerabilitat i intervenir abans que es produeixin els desnonaments. Segons han denunciat, actualment no hi ha protocols d'actuació prou clars i les intervencions depenen sovint de la iniciativa dels equips docents. De fet, segons asseguren, en molts casos els centres s'assabenten que un alumne es troba en una situació d'emergència habitacional quan el desnonament ja s'ha executat.
Han advertit que, fins i tot quan coneixen anticipadament la data d'un desnonament, els docents han de buscar pel seu compte la coordinació amb els serveis socials o les organitzacions en defensa de l'habitatge. Els sindicats han assenyalat que aquesta situació contribueix a incrementar la mobilitat de l'alumnat entre municipis i els canvis de centre al llarg del curs. Les organitzacions han vinculat la defensa del dret a l'habitatge amb les reivindicacions habituals del sector educatiu, com l'increment de la inversió pública, la reducció de les ràtios, l'estabilitat de les plantilles, més recursos per a l'educació inclusiva, la desburocratització i la defensa del català.
