Aquest dimecres al matí era habitual trobar-se caminants fent giragonses, amb el Google Maps activat al mòbil, per acabar-se d'orientar per Ciutat Meridiana. No eren turistes, ni molt menys. Eren veïns de Barcelona i militants pel dret a l'habitatge d'altres punts de la ciutat que s'havien apropat fins a una d'aquelles zones en què és poc habitual trobar grans concentracions. Al barri més pobre de la capital catalana el més habitual és que els desnonaments els intenti capejar l'associació de veïns, amb algunes desenes de persones -sobretot dones- que posen el cos davant dels edificis quan arriba la comitiva judicial i la policia. Aquest matí de dimecres, però, una mobilització insòlita ha portat diversos col·lectius de la ciutat fins a un dels barris més allunyats del centre. I precisament aquest front comú és el que ha provocat que els dos intents de desallotjament previstos hagin acabat sent suspesos.

Ha calgut, però, una doble protesta -a dues finques separades per 350 metres- que s'ha allargar durant tres hores. En aquesta estona, s'ha mantingut un pols ciutadà que finalment ha portat la part judicial a aturar els dos processos i a marxar sense complir l'ordre d'expulsió en cap dels casos. Almenys de moment. 

La situació ha estat especialment enrevessada en diversos moments. "Per part de la comitiva hi ha intenció de dur-lo a terme si hi ha efectius policials", deia un agent dels Mossos d'Esquadra pel walkie-talkie durant una de les pauses en què s'estava avaluant com procedir, en aquest cas al número 95 de l'avinguda dels Rasos de Peguera. Aquest desnonament afectava la mare de la jove cantant Monique Makon, i venia reclamat pel BBVA. Una mica més enllà, al número 132 de la mateixa avinguda, en Juanjo, veí des de fa més de 25 anys del mateix pis, veia com arribava una furgoneta d'antiavalots dels Mossos d'Esquadra en cert moment a alimentar la possibilitat que el fessin fora de casa. En el seu cas, la propietat correspondria al fons d'inversió Cerberus, assegura l'afectat, després que ell arribés a pagar 13 anys d'hipoteca fins que va deixar de poder abonar les mensualitats.

Finalment, ni la intenció explícita de la comitiva de desnonar a una banda ni l'arribada d'antiavalots a una altra zona han acabat fructificant. L'acumulació de persones -convocades pel Sindicat de Llogateres, el Sindicat d'Habitatge de Nou Barris, l'associació 500x20, l'Associació de Veïns de Ciutat Meridiana i altres entitats- s'ha imposat. O no hi havia prou efectius policials per dur a terme unes expulsions que requeririen intervencions complexes, o la tasca mediadora ha servit per evidenciar que hi havia marge per buscar alternatives. Sigui com sigui, durant hores, els carrers de Ciutat Meridiana han acollit una barreja de manifestants que integrava tant veïns del barri com del Poble-sec o Vallcarca. 

Suspensions per trobar solucions

En el cas del Juanjo, la comitiva ha acordat suspendre l'execució del desnonament fins al 28 de maig. Això dona aire -ni que sigui poc- al veí afectat perquè remati una solució que ja ha començat a parlar amb la propietat però que encara no ha cristal·litzat del tot. En el cas de la Monique, la suspensió és fins al 3 de juny. Es pretén aprofitar aquesta nova finestra temporal per intentar aconseguir un lloguer social que fins ara no havia estat possible regularitzar. La jove cantant de jazz i soul protesta amb contundència pel cas que afecta la seva mare: "Em nego a què els maleïts especuladors i els fons voltors es lucrin de les desgràcies de la classe obrera". 

Durant els assenyalaments judicials, tants els representants de la propietat com la comitiva judicial han dialogat també amb el servei antidesnonaments de l'Ajuntament, que ha estat present a les dues finques. Com és habitual, aquest servei -conegut com a SIPHO- ha acompanyat també les famílies afectades.

A banda, en forma de suport a la protesta popular, s'han vist a Ciutat Meridiana representants dels comuns, com són les regidores Carolina Recio i Lucía Martín, i de la CUP, com és la diputada Laure Vega. 

Desnonaments i pobresa

Mentre que encara existeix una moratòria estatal sobre una part dels desnonaments, que es va iniciar amb la pandèmia, cada vegada hi ha més supòsits que escapen d’aquella protecció i s’acaben trobant una ordre de desallotjament judicial. Els darrers anys s'ha fet evident la cerca de normes per regular els preus del mercat de l’habitatge, però la carpeta dels desnonaments fa temps que continua sent una sagnia pendent de resoldre. En alguns casos, fins i tot, s'intenta poder actuar amb més rapidesa -i sense haver d'esperar un judici- quan algú entri a viure sense permís en un habitatge buit.

Segons les dades de l’Ajuntament, Ciutat Meridiana és el barri més pobre de la ciutat. Les darreres xifres disponibles assenyalen que la renda disponible anual de les llars per càpita en aquest punt de Barcelona és de 10.928 euros, una quantitat que queda més que triplicada pel barri més ric, les Tres Torres (37.799 euros). Fa temps es va popularitzar el malnom de "Villa desahucio" per referir-se aquest a la zona més empobrida de la capital catalana. De moment, les respostes i els pedaços arriben a comptagotes i, sovint, a partir de la mobilització veïnal.