Una veïna de Ciutat Meridiana ha estat condemnada a vuit mesos de presó, 180 euros de multa i a indemnitzar dos agents antiavalots dels Mossos d'Esquadra amb 775 euros pels fets ocorreguts durant un desnonament del febrer del 2022. Tal com ha pogut saber Nació, el jutge considera la dona culpable d'haver colpejat dos mossos el dia que l'expulsaven judicialment de casa seva, quan la policia desfeia la protesta popular davant la finca. En concret, el titular del jutjat penal número 26 de Barcelona la condemna per un delicte d'atemptat contra l'autoritat -li atribueixen un cop de puny, una esgarrapada i dues bufetades- i dos delictes lleus de lesions. Com la dona no té antecedents, però, no haurà d'entrar a presó.
Sigui com sigui, les accions que recull l'escrit judicial van succeir mentre la dona estava sent desnonada i carregava, durant tota l'estona, el seu net en braços. De fet, aquest últim detall és un dels elements que més indignació ha despertat entre el veïnat que va ser present el dia dels fets, a peu de carrer. "És increïble que jutges i policies es dediquin a perseguir una dona que es va quedar sense llar i que portava un nen petit en braços", lamenta el president de l'Associació de Veïns de Ciutat Meridiana, Fili Bravo.
La veïna condemnada, de 51 anys, assegura que encara ara està "nerviosa" quan pensa en aquell dia i matisa que ella ni tan sols volia ser en aquell desnonament, però que la dona del seu fill -amb qui també vivia- li va demanar que li fes costat. Ella s'hi va prestar i va mantenir-se amb la seva família fins a l'últim moment, intentant aturar el desnonament malgrat la presència del dispositiu d'antiavalots. La seva versió, que també recull la sentència, és que ella no va fer cap cop de puny, ni cap esgarrapada, ni cap bufetada als agents. A més, subratlla que estava davant d'un desplegament en què tots els agents anaven protegits amb l'uniforme d'antiavalots. Al judici va declarar que "en alguna ocasió" va "apartar el braç enrere" però que va quedar en "un gest" fruït de la tensió.
Per contra, el testimoni dels agents de policia apuntava cap a diversos moments en què la dona, agitada, hauria agredit els funcionaris desplegats sobre el terreny. Amb diferents matisos, tots van testificar haver vist algun cop de la veïna desnonada cap als agents. També hi ha un vídeo, que surt de l'enregistrament de l'actuació policial per part dels Mossos, en què el jutge considera que s'aprecia clarament com la dona colpeja amb el puny la cara d'un agent durant la intervenció dels antiavalots. Entre aquesta prova documental i les paraules dels mossos entrevistats, el jutge considera provat el delicte d'atemptat contra l'autoritat.
La defensa assenyala manca de proves suficients
L'advocat de la defensa, Carlos Hurtado, d'Alerta Solidària, va argumentar que caldria aplicar "l'atenuant arravatament o obcecació o un altre estat passional, en atenció a les circumstàncies anímiques que van concórrer en el moment dels fets", però el magistrat no hi ha estat d'acord. A més, el lletrat lamenta que es condemni també per una esgarrapada i per dues bufetades a la veïna de Ciutat Meridiana únicament amb la paraula dels mossos i sense cap prova que ho acrediti, ja que segons els mossos la càmera havia deixat de gravar quan es va produir la segona part de la presumpta agressió, cap al final de l'actuació policial. "Curiosament ho graven tot, però la segona agressió no", apunta Hurtado. A més, també conclou que "els vídeos són parcials i no recullen les actuacions violentes prèvies al vídeo del cop de puny". Dos testimonis més que estaven a la protesta pel desnonament van assenyalar haver vist un comportament agressiu dels mossos almenys amb la retirada d'un altre veí, fet que hauria indignat la resta de concentrats a la protesta.
El cas, a més, és que es tractava d'un desallotjament judicial que s'intentava dur a terme per primera vegada, a diferència d'altres processos que s'allarguen durant anys. Afectava una família vulnerable i el pis era de la Sareb. De fet, la mateixa sentència recull que la veïna denunciada treballa quatre hores diàries netejant una escola i cobra 570 euros al mes. Quan van fer fora la seva família, a més, es van haver de buscar la vida a casa d'una coneguda. Temps després, seguirien negociant amb la Sareb i aconseguirien finalment signar un lloguer social.
Ara bé, les conseqüències d'un d'aquells dies de tensió per un desnonament -a Catalunya se'n van executar més de 120.000 entre 2013 i 2022- encara duren. Malgrat no haver d'entrar a presó, la veïna condemnada pateix per l'import de les multes i indemnitzacions. Fins ara, els costos del procés judicials els han ajudat a pagar a través de "la solidaritat veïnal", explica Fili Bravo. A Ciutat Meridiana, territori de pisos de grans tenidors i famílies pobres, és habitual buscar solucions a situacions límit, insisteix el portaveu de l'associació de veïns.
Indemnitzacions reclamades
Pel que fa a les lesions, els policies van denunciar haver quedatferits durant set dies -un dels quals impeditius- pel cop de puny i l'esgarrapada de la dona al canell en un dels casos i durant 10 dies -cinc dels quals impeditius- per les bufetades, en el segon cas. Preguntats sobre si renunciaven a la indemnització per part de la veïna, els dos agents van respondre que no, així que la dona ha acabat condemnada a pagar-los 275 euros i 500 euros respectivament. Ara s'hi pot presentar recurs d'apel·lació.