Quan passaven pocs minuts de les set de la tarda, la plaça Roja de Ciutat Meridiana, espai habitual d'estada als bancs i de joc al parc, s'havia anat omplint de gent dempeus amb posat solemne i resignat. No hi havia cap gran capçalera de manifestants, sinó grups atomitzats de gent igualment organitzada des de l'espontaneïtat de la ràbia, des de les conviccions que neixen a les xarxes que uneixen un barri allunyat dels serveis i les atencions barcelonines. En aquest territori, la situació voreja tant el límit que el suïcidi d'un jove de 28 anys, el Bachir, ha alçat veïns i treballadors, tal com va explicar Nació la setmana passada. El noi era un jove migrant sense llar que havia hagut de viure al ras perquè, malgrat els esforços, les oportunitats no van ser prous. Ara, unes paraules s'obren pas. "Això no és una casualitat, és abandonament institucional", deia la veu d'un altre noi, en aquest cas la del Joel León Ortiz, del Casal de Joves de la Zona Nord.
Després d'uns minuts de compostura, el centenar de persones que s'han acostat a la plaça que fa d'epicentre de Ciutat Meridiana han format una circumferència i s'han anat passant el micròfon per pronunciar, des de llocs i realitats diferents, una mateixa veritat. "Ens en falta una", resumia la crida veïnal, en referència a la vida del Bachir. Aquest vespre anava, en part, d'això. Però amics, veïns i educadors han sortit a recordar-lo no com a anècdota sinó com advertiment i, en el millor dels casos, palanca de canvi. De fet, fa uns mesos també va haver-hi una altra mort a la mateixa zona. Un altre jove migrant sense llar. "No és una casualitat".
Des de fa uns cinc anys ha aparegut un petit grup de joves que han de dormir en tendes de campanya arrenglerades sota un pont o a la falda de Collserola perquè no han trobat cap altra opció. Són poc més d'una vintena de nois, asseguren les entitats que els coneixen. També l'Ajuntament de Barcelona menciona aquesta xifra. Tanmateix, encara no hi ha cap pla per oferir-los alternatives vàlides que evitin situacions greus de salut mental o de manca d'habitatge, protesta el veïnat.
El micròfon ha passat de mà en mà i ha arribat a Mariano Hernando, de la Plataforma d'Educació Social (PES) Cruïlla. L'home ha fet d'altaveu d'un text escrit per un altre educador. "El dissabte se'n va anar el Bachir. Va morir un univers sencer, van marxar uns quants somnis i l'Hicham va quedar més trist que la tristesa. Va córrer el Saïd, va córrer el Zacaría, va córrer el Zaahra i va córrer el Rajáa. Darrere d'ells vam córrer tots per abraçar-lo i compartir la seva pena, com es comparteix el pa", començava la dedicatòria. L'Hicham és el germà del noi que es va suïcidar i, present a la plaça Roja, és també la figura que tothom vigila des de la delicadesa. "No és l'únic i, per desgràcia, tampoc l'últim, però era el nostre veí que amablement resistia la depressió i agraïa cada matí els bon dia", afegia l'escrit de l'educador social.
Sobre la concentració hi ha pesat la necessitat de revertir un estigma sobre uns joves que arrosseguen unes vides plenes de complexitat i pobresa. El president de l'Associació de Veïns de Ciutat Meridiana, Fili Bravo, ho resumia amb unes paraules individualitzades que tenien vocació de generals: "El noi va venir a buscar alleugeriment, dignitat, treball. Hi ha moltes altres esperant que les administracions s'adonin que l'acollida no és deixar-los abandonats". Després ho ha rematat. "No són persones que vinguin a robar o fer mal, com molts diuen, sinó que venen a sortir de la pobresa i la misèria", insistia l'home, sabent que els discurs d'extrema dreta han quallat en una part del barri, les darrers anys. També en aquest sentit una altra veïna, en aquest cas Àngels Bermúdez, ha fet esment del doble raser d'alguns prejudicis entre un veïnat que també és migrant d'altres parts de l'estat espanyol o que n'és descendent directe. "Gent amb vuit cognoms catalans en conec ben poqueta per aquí, eh. Així que ja els podem donar suport", defensava la dona, sobre els nois migrants.
Entre els presents a l'acte també hi havia dues regidores de l'Ajuntament de Barcelona, Carolina Recio (comuns) i Eva Baró (ERC), que prenien nota del malestar ciutadà. Els veïns han trobat a faltar algun representant del govern municipal, o de la Generalitat. I especialment, han enyorat respostes sobre com s'intentarà evitar la cronificació d'uns assentaments aixecats per joves perquè no tenen més opcions. "Si un jove ha desaparegut, és la societat la que ha fallat", cloïa Enrique Mosquera, de l'entitat Papers per a tothom. De moment, el consistori sosté que està treballant per aportar alguna solució a la zona. Aquest vespre el veïnat n'ha justificat la urgència.
No és l'únic cas, però, de realitat al voltant de l'infrahabitatge que protestava a Barcelona precisament a la mateixa hora. Mirant cap a Vallcarca, una comitiva formada per habitants de barraques al barri gracienc i veïns que els hi donen suport davant la manca d'un habitatge digne, s'han plantat a la plaça de la Vila de Gràcia per demanar que l'Ajuntament es presti a donar una resposta habitacional a les famílies pobres que viuen als assentaments de la zona. Mentre el govern municipal ha intensificat les inspeccions amb policia i Bombers de Barcelona en aquests punts barraquistes, el Sindicat d'Habitatge de Vallcarca lamenta que encara ningú hi hagi proposat una mesura social al respecte. Especialment, quan fa "un any" que els col·lectius veïnals busquen "diàleg" i han proposat alternatives al govern del districte.