Al barri de Vallcarca, al districte de Gràcia de Barcelona, hi ha un unes 60 persones que viuen en barraques -repartides en tres assentaments- perquè no tenen cap alternativa millor. S'han fet el seu espai a solars abandonats després d'haver impossible l'opció de llogar un pis -els preus del mercat immobiliari no deixen de batre rècords- o d'accedir a llars socials, amb unes llistes d'espera eternitzades. Ara, algunes d'aquestes tenen l'amenaça a sobre d'un possible desallotjament imminent. El motiu que els alimenta aquesta por són les obres del Parc Central de Vallcarca, que podrien començar i afectar-los directament en qualsevol moment. Per abordar-ho, veïns, col·lectius del barri i el Secretariat Gitano s'ha reunit aquest dijous amb els responsables municipals a la seu del districte de Gràcia. Tanmateix, el resultat ha decebut les famílies barraquistes. "L'Ajuntament no ens ha donat cap garantia que demà no ens trobarem un desnonament", ha resumit la Florina, habitant d'una de les cabanyes precàries, després de la trobada. "No ens aclareixen res".
La Berta, membre del Sindicat d'Habitatge Vallcarca i de l'Associació Veïnal Som Barri, també ha estat a la reunió i ha constatat la distància entre les peticions dels veïns organitzats i el posicionament dels responsables del consistori. Si bé el to ha estat afable per part d'alguns representants de l'Ajuntament, la manca de concrecions ha estat inamovible, assegura. "No ens han donat cap alternativa", ha apuntat la veïna implicada en la lluita per un habitatge digne de les famílies que fa temps que reclamen solucions al consistori. Amb aquestes reivindicacions, també han rebut el suport del moviment per l'habitatge d'altres punts de la ciutat.
Fa més de mig any, aquestes mateixes famílies demanaven una reunió amb el govern municipal, tal com explicaven a Nació. Ara han pogut conversar-hi, però no n'han obtingut cap bàlsam. Tampoc han rebut cap resposta positiva a les propostes concretes que han fet arribar a l'Ajuntament. En aquest sentit, el veïnat de la zona ha arribat a redactar un "Pla Integral d'Erradicació del Barraquisme" en què plantegen períodes i mesures específiques per abordar el gruix de la problemàtica. Això inclou des de pisos socials on puguin instal·lar-se les famílies en situació de pobresa fins a campanyes de sensibilització i educació dirigides a combatre els estereotips negatius, especialment tenint en compte que la majoria dels afectats són d'ètnia gitana. "Ens han dit que ja s'ho miraran. Res més", resol la Berta.
La clau de tot plegat, però, és que la reunió buscava certificar que no es desallotjaria les famílies dels assentaments si abans no hi havia l'abordatge social resolt. Però això no ha passat. El consistori hauria celebrat la implicació del veïnat amb les necessitats de les famílies -col·laboren a l'hora de tramitar el padró, el NIE o la inscripció a la sol·licituds de pisos assequibles- però sense acabar de comprometre's a frenar el desallotjament policial de l'assentament. Els veïns han lamentat que hagin de fer-se càrrec d'una tasca que correspondria a l'administració, com és garantir l'accés d'aquestes persones a tots els drets bàsics.
Fonts oficials del govern municipal, al seu torn, demanen que es permeti el treball intern dels equips del consistori a l'hora de buscar sortides. "L'Ajuntament treballa a tots els nivells, Districte i Serveis Socials, a dia d'avui en la intervenció social per aconseguir la vinculació" dels habitants d'aquests assentaments. Alhora, s'incideix també en "aspectes de salubritat i seguretat", afirmen des del Districte de Gràcia. També puntualitzen que hi ha projectes de transformació del barri que inclouen tant la urbanització del Parc Central de Vallcarca -actualment en fase de projecte executiu- com la construcció de nou habitatge protegit. Ara bé, els veïns de les barraques lamenten que no tinguin garantit cap reallotjament, ni a aquests pisos nous ni a cap altres.
Mentrestant, els responsables municipals han transmès al veïnat mobilitzat que els serveis socials s'encarregaran en qualsevol cas de les conseqüències dels moviments que hi pugui haver als assentaments de Vallcarca. Ara bé, el cert és que les pensions de la ciutat han arribat al màxim de la seva capacitat per a reallotjaments d'emergència, segons el consistori, i s'ha introduït un nou pla que limita l'estada màxima en aquests recursos turístics. Davant tot plegat, diversos col·lectius del barri insisteixen que la prioritat hauria de ser no desnonar els barraquistes si no hi ha cap alternativa. I mirar cap a la reinserció laboral i les campanyes de sensibilització vers la realitat de la comunitat gitana.