17
de novembre
de
2023, 11:00
Actualitzat:
11:00h
Era un matí qualsevol, el del 2 de novembre, quan els veïns que viuen en un assentament de barraques al barri de Vallcarca de Barcelona es van trobar un camió que arribava amb intencions inèdites i desconcertants. Venia acompanyat de diverses unitats de la Guàrdia Urbana. I carregava blocs de formigó amb format New Jersey, les icòniques barreres grogues utilitzades durant la pandèmia per delimitar noves terrasses de bar. Volien "bloquejar amb tanques de formigó els accessos dels dos solars del carrer Argentera, sense avís previ ni intent de mediació", denuncien els afectats.
Els veïns, que no ho entenien, van sortir de manera espontània a evitar el taponament exprés dels accessos. Els operaris i la policia van fer marxa enrere. Van deixar córrer l'objectiu que els havia fet desplaçar-se fins allà, com si es tractés d'un càlcul mal fet. El desconcert seguia ben present, però els habitants del solar es van estalviar un cop dur per a la seva feina: el tancament de les úniques vies per carregar i descarregar la ferralla que guarden i amb què es guanyen la vida.
Ara lamenten que abans de trobar una alternativa laboral o algun nou projecte social per part de l'administració, es trobessin un dispositiu policial i una mesura restrictiva. "Volem treball i volem tenir una casa. Però és que no tenim ni una reunió amb l'Ajuntament", explica la Florina, una de les veïnes que viu en una estructura precària encaixonada entre l'avinguda de Vallcarca i el cor del barri. Són algunes de les 645 persones que viuen en assentaments, locals o naus ocupades a Barcelona, 155 de les quals menors d'edat, segons dades actualitzades recentment per El Matí de Catalunya Ràdio. Ara plantegen la possibilitat de crear "un sindicat de col·lectors de ferralla" o demanar que hi hagi plans d'ocupació específics. També que es reforci el suport social als infants perquè, si ho desitgen, tinguin incentius per seguir estudiant més enllà de l'edat obligatòria.
També des de l'associació veïnal Som Barri, que és la majoritària a la zona, apunten que fa mesos que esperen dialogar amb el districte de Gràcia i que s'han trobat l'abandó municipal. De fet, fa unes setmanes enrere el Síndic de Greuges barceloní va visitar l'assentament i després tenia una reunió amb representants del consistori. Segons el Jose, membre de la plataforma veïnal, al mateix síndic li van fer arribar que no tenien previst cap trobada amb els veïns. "Saben que un dels temes que volem tractar és el barraquisme", matisa.
Aquests últims dies s'han trobat una segona intervenció policial. En aquest cas es van presentar en un solar pròxim a l'assentament per reaccionar a l'arribada d'una família que s'havia instal·lat a l'espai buit. Quan van arribar, però, no hi havia ningú. I aquesta vegada sí que van poder desplegar un cúmul de blocs New Jersey. També va aparèixer la Unitat de Reforç a les Emergències i la Proximitat (UREP) de la Guàrdia Urbana, amb diverses furgonetes. "Quants conflictes han de passar a Vallcarca perquè el PSC entengui que no volem solucions de la mà de la Guàrdia Urbana?", es preguntava l'associació veïnal Som Barri en una reflexió escrita.
En el mateix sentit, des del solar més gran del carrer Argentera -on calculen que hi ha una vintena de persones instal·lades de manera permanent i des dels serveis socials apunten que hi viuen alguns menors- critiquen la presència policial de les últimes setmanes. També atribueixen al cap de la policia barcelonina a Gràcia una animadversió constant contra els migrants que habiten les barraques. "El dia dels blocs de formigó, ma mare estava molt nerviosa i ell cap de la Guàrdia Urbana li va dir que se n'anés a Romania. I no és la primera vegada que busca provocar", assenyala la Florina, de 41 anys.
A l'Ajuntament emmarquen les dues intervencions de les darreres setmanes en dos fronts diferenciats. Si bé no fan referència a la presència als dispositius amb nombrosos agents que poden actuar com a cos antiavalots, a més de fer altres funcions, fonts del districte sí que concreten que el solar ple de blocs de formigó té a veure amb unes obres pròximes en el temps. Es va "assegurar" el terreny perquè durant el "primer semestre de 2024" s'espera començar la construcció de 36 pisos públics a càrrec de fundacions d'habitatge social.
Precisament són alternatives les que tant l'associació de veïns com el Sindicat d'Habitatge de Vallcarca voldrien posar sobre la taula a l'hora d'abordar el sensellarisme de les barraques. En altres casos han estat ocupacions de locals abandonats. En qualsevol cas, tot són casos d'infrahabitatges que deixen les famílies sense ni tan sols possibilitats d'optar a un pis a la Mesa d'Emergència, el mecanisme perquè les persones en situació de pobresa puguin tenir una llar. Almenys reclamen una reunió, però no tenen cap data ni resposta clara. Fonts del govern municipal tampoc no esmenten cap trobada. Apunten que ja han traslladat als "diferents grups de veïns" que es coneixen "les demandes veïnals" i que s'està treballant en una transformació del barri que compartiran amb els col·lectius en el futur.
"Aquest és el nostre lloc de feina, també. Hi ha gent que no viu als solars, però viuen dels solars", explica la Florina, abans de detallar que el quilo de ferro aconseguit el paguen a 25 cèntims. Si aconsegueix una tona al mes, en treu 250 euros. "Podríem pagar 250 euros o 300 euros al mes si tenim una llar", apunta la veïna, que remarca que voldria pagar un lloguer que concordés amb els ingressos que tenen. Tots els companys d'assentament tenen la documentació en regla, assegura. Tanmateix, "per més que facin cursos de formació i acabin arribant a entrevistes de feina, els acaben descartant ràpidament per perfils racistes. Si saben que és gitana o que viu en una barraca, ja queda exclosa", menciona el Jose.
Al barri s'han organitzat des de fa temps amb tallers d'alfabetització per a adults, a més de programar també classes de boxa per a la canalla. "Som els veïns els que estem tenint cura de crear-hi comunitat, però no rebem cap més resposta que la policial", diu el Manu, del sindicat d'habitatge del barri. En diversos casos, el moviment pel dret a l'habitatge de la zona ha acabat oferint pisos buits que han ocupat perquè hi entrin famílies que vivien en barraques i que tenien menors d'edat a càrrec. "Mentre l'administració no fa la seva feina, nosaltres ens movem".
Des del consistori s'insisteix en l'abordatge social que es manté a l'espai. Fan referència al seguiment d'equips del Servei d'Atenció Social al Sensellarisme a l'Espai Públic (SASSEP) i el Servei d'Intervenció Social de Famílies amb Menors (SISFAM) a les famílies. Ara bé, treballadors d'aquests serveis remarquen que no poden oferir cap gran solució de fons als usuaris. A banda del suport habitual per despeses menors i tasques del dia a dia, destaquen que el més excepcional que poden arribar a aportar és un allotjament d'emergència en albergs o pensions. En molts casos, això impossibilitat l'única sortida que fins ara tenen gran part d'aquests ciutadans: la ferralla, que no la podrien guardar enlloc. A més d'allunyar els nens dels seus centres escolars. Per això es reivindica alhora que la resposta ha de passar alhora per la feina i la llar, que van de la mà, en aquests assentaments repartits per Barcelona.
En el cas dels manters, un altre tipus de venda ambulant, va arribar a haver-hi un enfocament propi amb plans d'ocupació concrets i creacions de sindicats i cooperatives de marques com la del Top Manta. Darrerament, però, aquest suport social s'ha desinflat, tal com va explicar Nació. Ara, des del barraquisme es reclama un suport més explícit de l'administració per ser imaginatius i no caure en l'abandonament. Per començar, reclamen una reunió.
Els veïns, que no ho entenien, van sortir de manera espontània a evitar el taponament exprés dels accessos. Els operaris i la policia van fer marxa enrere. Van deixar córrer l'objectiu que els havia fet desplaçar-se fins allà, com si es tractés d'un càlcul mal fet. El desconcert seguia ben present, però els habitants del solar es van estalviar un cop dur per a la seva feina: el tancament de les úniques vies per carregar i descarregar la ferralla que guarden i amb què es guanyen la vida.
Ara lamenten que abans de trobar una alternativa laboral o algun nou projecte social per part de l'administració, es trobessin un dispositiu policial i una mesura restrictiva. "Volem treball i volem tenir una casa. Però és que no tenim ni una reunió amb l'Ajuntament", explica la Florina, una de les veïnes que viu en una estructura precària encaixonada entre l'avinguda de Vallcarca i el cor del barri. Són algunes de les 645 persones que viuen en assentaments, locals o naus ocupades a Barcelona, 155 de les quals menors d'edat, segons dades actualitzades recentment per El Matí de Catalunya Ràdio. Ara plantegen la possibilitat de crear "un sindicat de col·lectors de ferralla" o demanar que hi hagi plans d'ocupació específics. També que es reforci el suport social als infants perquè, si ho desitgen, tinguin incentius per seguir estudiant més enllà de l'edat obligatòria.
També des de l'associació veïnal Som Barri, que és la majoritària a la zona, apunten que fa mesos que esperen dialogar amb el districte de Gràcia i que s'han trobat l'abandó municipal. De fet, fa unes setmanes enrere el Síndic de Greuges barceloní va visitar l'assentament i després tenia una reunió amb representants del consistori. Segons el Jose, membre de la plataforma veïnal, al mateix síndic li van fer arribar que no tenien previst cap trobada amb els veïns. "Saben que un dels temes que volem tractar és el barraquisme", matisa.
Blocs New Jersey contra el barraquisme
Aquests últims dies s'han trobat una segona intervenció policial. En aquest cas es van presentar en un solar pròxim a l'assentament per reaccionar a l'arribada d'una família que s'havia instal·lat a l'espai buit. Quan van arribar, però, no hi havia ningú. I aquesta vegada sí que van poder desplegar un cúmul de blocs New Jersey. També va aparèixer la Unitat de Reforç a les Emergències i la Proximitat (UREP) de la Guàrdia Urbana, amb diverses furgonetes. "Quants conflictes han de passar a Vallcarca perquè el PSC entengui que no volem solucions de la mà de la Guàrdia Urbana?", es preguntava l'associació veïnal Som Barri en una reflexió escrita.Bloc de formigó New Jersey a un solar buit | Foto: Hugo Fernández
En el mateix sentit, des del solar més gran del carrer Argentera -on calculen que hi ha una vintena de persones instal·lades de manera permanent i des dels serveis socials apunten que hi viuen alguns menors- critiquen la presència policial de les últimes setmanes. També atribueixen al cap de la policia barcelonina a Gràcia una animadversió constant contra els migrants que habiten les barraques. "El dia dels blocs de formigó, ma mare estava molt nerviosa i ell cap de la Guàrdia Urbana li va dir que se n'anés a Romania. I no és la primera vegada que busca provocar", assenyala la Florina, de 41 anys.
A l'Ajuntament emmarquen les dues intervencions de les darreres setmanes en dos fronts diferenciats. Si bé no fan referència a la presència als dispositius amb nombrosos agents que poden actuar com a cos antiavalots, a més de fer altres funcions, fonts del districte sí que concreten que el solar ple de blocs de formigó té a veure amb unes obres pròximes en el temps. Es va "assegurar" el terreny perquè durant el "primer semestre de 2024" s'espera començar la construcció de 36 pisos públics a càrrec de fundacions d'habitatge social.
Alternatives davant l'ofec de la feina i la llar
Menys clares són les explicacions sobre l'intent sobrevingut de taponar els accessos a vehicles del solar del carrer Argentera, on viuen diverses persones en infrahabitatge i on altres persones en fan ús també de l'espai com a magatzem de treball. Segons les fonts municipals, l'acció estava justificada per "raons de seguretat viària i trànsit de camions i vehicles amb origen a aquest espai". Concreten que la idea d'intervenir va ser de la Guàrdia Urbana "per evitar aquest trànsit". Ara bé, no s'aclareix perquè es va descartar finalment l'operació, ni perquè, com denuncien els agreujats, ningú havia intentat mediar sobre el cas abans. Des dels serveis socials que fan seguiment a algunes famílies també es detalla que si bé és cert que els habitants de les barraques fan ús dels accessos amb les seves furgonetes, tampoc es va comunicar als treballadors socials d'aquesta iniciativa policial perquè poguessin avisar els afectats o buscar alguna alternativa.La Florina, que fa 17 anys que viu a Barcelona, una de les barraquistes de Vallcarca | Foto: Hugo Fernández
Precisament són alternatives les que tant l'associació de veïns com el Sindicat d'Habitatge de Vallcarca voldrien posar sobre la taula a l'hora d'abordar el sensellarisme de les barraques. En altres casos han estat ocupacions de locals abandonats. En qualsevol cas, tot són casos d'infrahabitatges que deixen les famílies sense ni tan sols possibilitats d'optar a un pis a la Mesa d'Emergència, el mecanisme perquè les persones en situació de pobresa puguin tenir una llar. Almenys reclamen una reunió, però no tenen cap data ni resposta clara. Fonts del govern municipal tampoc no esmenten cap trobada. Apunten que ja han traslladat als "diferents grups de veïns" que es coneixen "les demandes veïnals" i que s'està treballant en una transformació del barri que compartiran amb els col·lectius en el futur.
"Aquest és el nostre lloc de feina, també. Hi ha gent que no viu als solars, però viuen dels solars", explica la Florina, abans de detallar que el quilo de ferro aconseguit el paguen a 25 cèntims. Si aconsegueix una tona al mes, en treu 250 euros. "Podríem pagar 250 euros o 300 euros al mes si tenim una llar", apunta la veïna, que remarca que voldria pagar un lloguer que concordés amb els ingressos que tenen. Tots els companys d'assentament tenen la documentació en regla, assegura. Tanmateix, "per més que facin cursos de formació i acabin arribant a entrevistes de feina, els acaben descartant ràpidament per perfils racistes. Si saben que és gitana o que viu en una barraca, ja queda exclosa", menciona el Jose.
Treballadors de la ferralla, a l'assentament | Foto: Hugo Fernández
Al barri s'han organitzat des de fa temps amb tallers d'alfabetització per a adults, a més de programar també classes de boxa per a la canalla. "Som els veïns els que estem tenint cura de crear-hi comunitat, però no rebem cap més resposta que la policial", diu el Manu, del sindicat d'habitatge del barri. En diversos casos, el moviment pel dret a l'habitatge de la zona ha acabat oferint pisos buits que han ocupat perquè hi entrin famílies que vivien en barraques i que tenien menors d'edat a càrrec. "Mentre l'administració no fa la seva feina, nosaltres ens movem".
Des del consistori s'insisteix en l'abordatge social que es manté a l'espai. Fan referència al seguiment d'equips del Servei d'Atenció Social al Sensellarisme a l'Espai Públic (SASSEP) i el Servei d'Intervenció Social de Famílies amb Menors (SISFAM) a les famílies. Ara bé, treballadors d'aquests serveis remarquen que no poden oferir cap gran solució de fons als usuaris. A banda del suport habitual per despeses menors i tasques del dia a dia, destaquen que el més excepcional que poden arribar a aportar és un allotjament d'emergència en albergs o pensions. En molts casos, això impossibilitat l'única sortida que fins ara tenen gran part d'aquests ciutadans: la ferralla, que no la podrien guardar enlloc. A més d'allunyar els nens dels seus centres escolars. Per això es reivindica alhora que la resposta ha de passar alhora per la feina i la llar, que van de la mà, en aquests assentaments repartits per Barcelona.
En el cas dels manters, un altre tipus de venda ambulant, va arribar a haver-hi un enfocament propi amb plans d'ocupació concrets i creacions de sindicats i cooperatives de marques com la del Top Manta. Darrerament, però, aquest suport social s'ha desinflat, tal com va explicar Nació. Ara, des del barraquisme es reclama un suport més explícit de l'administració per ser imaginatius i no caure en l'abandonament. Per començar, reclamen una reunió.