El rècord de famílies vivint en pensions perquè no tenen manera d'accedir a una llar, a Barcelona, ha remogut la maquinària interna. L'any passat hi va haver una mitjana de 3.000 persones vivint cada mes en hostals a la capital catalana perquè havien perdut casa seva o no tenien manera d'arribar-ne a una, tal com va avançar Nació. Això multiplicava per tres les xifres de només cinc anys enrere. El govern del socialista Jaume Collboni va anunciar que hi introduiria canvis en el sistema d'allotjaments d'urgència. Ara, segons ha pogut saber aquest diari, ja hi ha un pla que entrarà en vigor aquest 1 de juny i que limita l'accés a les pensions com a recurs habitacional. Això afectarà tant el temps com les tipologies de casos que s'hi projecten. El consistori considera que fins ara no estava prou acotat i que a partir d'ara caldrà seguir uns criteris molt més clars i justificats. A més, s'estableix de manera explícita que el temps màxim que les famílies podran fer ús d'un allotjament d'urgència serà de mig any. Això si compleixen condicions "d'alta vulnerabilitat" acreditada i van complint amb la seva part dels "plans de treball" que els vagin plantejant des dels serveis socials.
És la primera vegada que un pla municipal regula de manera tan exhaustiva tots els detalls de quan i com es podrà accedir a una pensió. El repensament afectarà diversos serveis municipals i, sobretot, a diferents perfils de persones. Això inclou famílies desnonades, dones que pateixen violència masclista, refugiats, persones amb malalties de salut mental o gent gran que s'ha quedat sense xarxa. La intenció és que es deixin d'utilitzar les pensions com a recurs gairebé únic que ofereix l'Ajuntament a l'hora d'oferir un sostre temporal. "Es vol potenciar l'ajut econòmic per davant de la prescripció d'Allotjament Temporal Urgent", resumeixen fonts municipals. L'alcalde Collboni ha anat explicant que no veu amb bons ulls seguir pagant "més de 3.000 euros al mes" una habitació d'una pensió per a una família. Així, amb suport econòmic, el govern municipal espera que les famílies puguin fer-se càrrec elles mateixes d'accedir a un pis.
Més enllà del mig any, la normalitat
El gran problema és la saturació de les pensions i la cronificació del temps que esperen les famílies. Són casos com el de la Maryceli, que fa dos anys que viu amb el seu marit i els tres fills en un hostal del barri Gòtic, després d'arribar del Perú fugint d'amenaces que posaven en risc la seva vida, va explicar ella mateixa a aquest diari. També el Rafiq viu una situació similar. En el seu cas fa un any i dos mesos que viu a una pensió de Badalona amb la seva família. Va quedar-se sense llar després que el desnonessin del pis on vivia abans, al barri del Besòs i el Maresme. Des de llavors, tenen acreditada la situació de vulnerabilitat i estan a l'espera que aparegui un pis social en què puguin entrar a viure de manera autònoma. A l'hostal "hi ha moltes complicacions" en el dia a dia, es lamenta l'home. Són múltiples les queixes de manca d'intimitat o d'autonomia. En la majoria de casos les famílies no tenen ni cuina pròpia a l'abast.
No són casos extraordinaris. Segons dades facilitades per l'Ajuntament, més de la meitat de les persones ubicades en pensions -unes 3.000 al mes- superen el mig any d'estada a l'allotjament turístic."És una disfunció que un servei pensat com un recurs temporal estigui esdevenint en un element bàsic", estableix la comissionada d'Acció Social, Sonia Fuertes, en conversa amb aquest diari. Des del govern municipal es considera que aquest tap dificulta que les persones que necessiten anar a una pensió de manera urgent puguin tenir-hi accés. Un fet que s'uneix als pics de visites per turisme, com els grans congressos, que omplen les places d'alguns d'aquests recursos també.
Ara es vol canviar el xip en la manera de concebre els allotjaments d'urgència i es busca evitar que es converteixin en una opció residencial que s'allarga en el temps, detalla el document intern que desplega el pla. D'entrada, a les persones que es quedin sense llar se'ls oferirà una estada en pensió d'entre quinze dies i un mes i mig, depenent de la complexitat del cas, perquè els serveis municipals explorin quines opcions tenen. Si hi ha "factors de vulnerabilitat" -com que hi hagi menors d'edat, malalties, situació de violència masclista o discapacitats- i les famílies no tenen cap alternativa, es podran fer "fins a tres renovacions en períodes inferiors a dos mesos". El màxim, es remarca, serà de sis mesos d'estada.
Com aquests casos no desapareixeran, s'obre un nou escenari més incert. El consistori té previst desplegar un equip que s'encarregui específicament d'analitzar les opcions de les famílies que s'apropin al mig any d'allotjament d'urgència, tot i que no queda clar què passarà amb elles a partir de llavors. Aquestes realitats "requereixen una solució que en la majoria dels casos escapa de la competència municipal", remarquen fonts oficials de l'àrea de Drets Socials de l'Ajuntament de Barcelona. Així, la taula de treball que estudiï aquests expedients traslladarà "en els casos que així pertoqui" la situació d'aquestes famílies "a altres administracions". És a dir, que el govern barceloní vol que apareguin altres institucions -com la Generalitat- a fer-se càrrec dels casos complexos i que no es carregui tota la gestió sobre les espatlles de l'administració local. "Així com hem estat capaços d’obrir aquest tema amb l’àmbit del sensellarisme, hem de poder-ho fer també amb l'allotjament temporal", conclou Sonia Fuertes.
Aquesta pressió a altres administracions ve precedida d'uns anys en què els indicadors d'emergència habitacional s'han anat multiplicant a Barcelona. Mentre el lloguer no ha deixat de batre rècords, el consistori també ha hagut d'acollir cada vegada a més famílies que s'han quedat sense llar. L'any passat l'Ajuntament va gastar 34 milions d'euros en el pagament de les pensions. Dos anys enrere n'havien fet prou amb 21 milions. Els diners van a parar a les pensions, però amb un intermediari: l'empresa Avoris Retail Division, que opera amb la marca BCD Travel. Precisament, fa poques setmanes, diversos col·lectius d'habitatge la ciutat van denunciar que la companyia estaria "incomplint" l'encàrrec públic. Protesten perquè diverses famílies queden separades perquè no se'ls ofereix cap recurs perquè puguin viure juntes, que se les allunya dels barris on vivien, que no es garanteix el dret a l'educació dels nens i que tampoc queden coberts els drets a la intimitat, la vida privada o la seguretat.
Ara caldrà veure com evolucionen les intencions de l'Ajuntament i què és possible aplicar, realment. Alguns treballadors socials ho veuen díficil d'assolir, a hores d'ara. L'encaix és certament difícil. Més enllà de la construcció d'habitatge públic que hi ha en marxa, el pla no contempla una resposta concreta l'aparició de cap gran recurs habitacional que permeti descongestionar les pensions. Es volen fer créixer els ajuts econòmics, però les dificultats per trobar habitatge o per negociar amb les propietats seran també un escull a salvar. Especialment, amb perfils vulnerables que habitualment han de fer front a estigmes i desconfiances també en la cerca de pis. A banda, el consistori planteja explorar altres vies per aconseguir habitatges, com establir pactes amb entitats socials per gestionar immobles a canvi que acullin famílies. Més enllà d'això, a partir d'aquest juny, s'espera que altres administracions facin un pas endavant per resoldre aquesta carpeta.
Les esperes per un pis i els "plans de treball"
Ara bé, una de les evidències més clares d'aquest de les complicacions del trencaclosques és la situació de la Mesa d'Emergència de Barcelona, l'òrgan que gestiona les peticions de pisos socials a la capital catalana per a persones desnonades. Actualment, a la llista d'espera hi ha fins a les 684 famílies que tenen aprovada la sol·licitud de l'habitatge assequible. Moltes d'aquestes unitats familiars viuen a pensions mentre esperen el seu moment. En alguns casos passen fins a quatre anys, va informar la tinent d'alcaldia Maria Eugènia Gay recentment.
Això indigna col·lectius pel dret a l'habitatge que no acaben d'entendre el nou pla del consistori. També davant el fet que el govern municipal reivindiqui que vol aprofundir en la figura dels anomenats "plans de treball". És a dir, l'acompanyament que existeix entre els usuaris dels serveis socials i els seus referents. Es vol "incrementar la importància" d'aquest instrument, asseguren fonts de l'Ajuntament, perquè recuperin una "vida autònoma" que els permeti sortir de la pensió. Això, però, no és fàcil d'assolir en menys de mig any, coincideixen activistes i treballadors municipals. "Cap persona que està a l'espera d'un pis de la Mesa d'Emergència té una alternativa a l'abast. Què pensen fer amb elles, mentre triguen tres anys a què surti el pis?", es pregunta el Dani, del Grup d'Habitatge de Sants. També lamenta que aquest camí ja s'hagi anat veient darrerament. "Com que hi ha una situació de col·lapse amb les pensions, la pressió cada vegada més cau sobre les persones sense llar que s'han de trobar separades o fiscalitzades a risc de perdre l'únic sostre que se'ls hi ha ofert", remarca el militant santsenc.
De moment, Barcelona mou fitxa a les pensions. El pla -i la seva aplicabilitat- obren diverses incògnites: si es desplega de manera estricta, si afavoreix que s'obri el debat més enllà de les fronteres barcelonines o si això servirà per desfer la saturació de les pensions sense colpejar els drets de les famílies sense llar. De moment, l'Ajuntament especifica que el nou sistema s'anirà aplicant "progressivament" amb els nous casos que arribin als serveis socials.