13
de febrer
del
2024
Actualitzat
a les
20:19h
Noves xifres a la crisi habitacional de Barcelona. Actualment, hi ha famílies desnonades en situació de pobresa que tenen un expedient aprovat per entrar a un pis d'emergència social i que triguen de mitjana quatre anys i mig (53 mesos) a poder accedir a aquest habitatge social. Això passa en els casos de famílies que requereixen pisos amb quatre habitacions, ha apuntat la tinent d'alcaldia de Drets Socials, Maria Eugènia Gay, en comissió municipal. En el cas dels immobles d'urgència amb una sola habitació -els més humils de tots- l'espera és de gairebé dos anys (23 mesos).
Aquestes dades se sumen a altres números de rècord que s'han registrat els darrers mesos i anys a la capital catalana. El tercer semestre de 2023 el preu del lloguer va tocar sostre, amb els nous contractes arribant a 1.171 euros de mitjana a tota la ciutat. El gener de l'any passat es va saber també que l'Ajuntament de Barcelona estava acollint en pensions i hostals més famílies que mai. Són persones que s'han quedat sense llar i que esperen algun recurs estable.
A la capital catalana -com a la resta del país- hi ha una eina pensada perquè l'administració pública proveeixi un sostre digne i permanent a les famílies que no poden fer front al cost creixent de l'habitatge a preu de mercat. S'anomena Mesa d'emergències socials i només a la ciutat barcelonina té ara mateix 742 expedients de famílies sobre la taula, 682 dels quals ja aprovats i a l'espera de poder rebre un pis en algun moment. Són, sobretot, famílies desnonades. Amb el temps, aquesta xifra s'ha anat engreixant i la manca de pisos públics ha incidit en unes llistes d'espera cada vegada més desesperants.
Si bé Gay (PSC) ha aprofitat per esbroncar els comuns per no posar-hi remei després d'haver liderat l'Ajuntament de Barcelona durant els vuit anys anteriors, a l'hora de posar xifres ha assenyalat a la Generalitat. Tal com va avançar Nació, la manca de pisos per a la mesa d'emergència barcelonina té a l'executiu català com a principal deutor de pisos socials. La tinent d'alcaldia socialista ha assegurat que la Generalitat hauria d'aportar "més de 1.300 habitatges" per resoldre el deute pendent amb la ciutat. Això té a veure amb el pacte inicial que regeix el funcionament de la Mesa. Aquest està participat en un 60% per l'administració catalana i en un 40% pel consistori barceloní. Això voldria dir que la Generalitat hauria d'aportar més pisos que l'ajuntament per donar alternatives a les famílies que s'han quedat sense llar. Tanmateix, segons les dades aconseguides per aquest diari, entre 2016 i 2022 l'executiu català va entregar les claus de 340 pisos, mentre que el consistori barceloní en va facilitar 1.066.
Alhora, en el mateix debat polític, la regidora Carolina Recio (BComú) ha acusat el nou govern de Jaume Collboni (PSC) de "canviar el criteri" a l'hora d'oferir solucions a famílies en risc de desnonament. Els comuns denuncien que s'aplica una línia més restrictiva des dels serveis socials de l'Ajuntament, des que l'executiu socialista governa en solitari. Es tracta del mateix argument que van esgrimir els moviments veïnals que acompanyaven Blanca Espinosa, la dona de 78 anys que va acabar sent expulsada de casa seva, al barri Gòtic, després de la manca d'acord entre el consistori i el propietari. Ara bé, la tinent d'alcaldia Maria Eugènia Gay s'ha mantingut ferma a l'hora de negar-ho. "Són els mateixos criteris des de fa molts anys", ha insistit, reblant la versió oficial que es va oferir des del primer moment per part del govern municipal.
Hores més tard, l'habitatge tornaria a convertir-se en camp de batalla entre els exsocis de govern, en una altra comissió. Comuns i socialistes lluirien els matisos pel que fa a quin camí recórrer amb els centenars de pisos turístics que han emergit a Barcelona arran d'una escletxa judicial. En aquesta carpeta, el tinent d'alcaldia Jordi Valls ha assegurat que donada la gravetat de la situació potser caldria parlar "d'esvoranc judicial", més que no pas d'escletxa.
Ara bé, per esmorteir els efectes d'aquestes sentències, els comuns han reclamat al govern municipal que reprengui la via de retirar llicències turístiques als habitatges on viuen veïns amb lloguer permanent. La formació d'Ada Colau va provar una fórmula a les acaballes del mandat passat per revocar permisos turístics i ara aquesta via ha estat aturada per l'actual consistori, tal com va explicar aquest diari. L'argument del govern municipal és que cal esperar a veure com respon la justícia als recursos que ha interposat la immobiliària que tenia desenes de llicències al polèmic edifici del carrer Tarragona i que l'Ajuntament les hi va retirar. La regidora Janet Sanz (BComú) ha reclamat valentia a l'executiu socialista. També ha puntualitzat que és habitual que quan es proven noves estratègies polítiques que toquen la butxaca del sector privat, aquests recorrin a la justícia. El tinent d'alcaldia Valls, però, ha jugat a fer equilibris. Ha aprovat la petició dels comuns de prometre retirar més permisos (també amb el suport d'ERC) i alhora ha xutat la pilota endavant. S'ha tornat a receptar paciència fins que els jutjats es pronunciïn. "Els equips tècnics avui diuen que hem de ser prudents amb la seva aplicació massiva, que hem d'esperar", ha rematat el màxim responsable de la part econòmica del govern.
Aquestes dades se sumen a altres números de rècord que s'han registrat els darrers mesos i anys a la capital catalana. El tercer semestre de 2023 el preu del lloguer va tocar sostre, amb els nous contractes arribant a 1.171 euros de mitjana a tota la ciutat. El gener de l'any passat es va saber també que l'Ajuntament de Barcelona estava acollint en pensions i hostals més famílies que mai. Són persones que s'han quedat sense llar i que esperen algun recurs estable.
A la capital catalana -com a la resta del país- hi ha una eina pensada perquè l'administració pública proveeixi un sostre digne i permanent a les famílies que no poden fer front al cost creixent de l'habitatge a preu de mercat. S'anomena Mesa d'emergències socials i només a la ciutat barcelonina té ara mateix 742 expedients de famílies sobre la taula, 682 dels quals ja aprovats i a l'espera de poder rebre un pis en algun moment. Són, sobretot, famílies desnonades. Amb el temps, aquesta xifra s'ha anat engreixant i la manca de pisos públics ha incidit en unes llistes d'espera cada vegada més desesperants.
Si bé Gay (PSC) ha aprofitat per esbroncar els comuns per no posar-hi remei després d'haver liderat l'Ajuntament de Barcelona durant els vuit anys anteriors, a l'hora de posar xifres ha assenyalat a la Generalitat. Tal com va avançar Nació, la manca de pisos per a la mesa d'emergència barcelonina té a l'executiu català com a principal deutor de pisos socials. La tinent d'alcaldia socialista ha assegurat que la Generalitat hauria d'aportar "més de 1.300 habitatges" per resoldre el deute pendent amb la ciutat. Això té a veure amb el pacte inicial que regeix el funcionament de la Mesa. Aquest està participat en un 60% per l'administració catalana i en un 40% pel consistori barceloní. Això voldria dir que la Generalitat hauria d'aportar més pisos que l'ajuntament per donar alternatives a les famílies que s'han quedat sense llar. Tanmateix, segons les dades aconseguides per aquest diari, entre 2016 i 2022 l'executiu català va entregar les claus de 340 pisos, mentre que el consistori barceloní en va facilitar 1.066.
Alhora, en el mateix debat polític, la regidora Carolina Recio (BComú) ha acusat el nou govern de Jaume Collboni (PSC) de "canviar el criteri" a l'hora d'oferir solucions a famílies en risc de desnonament. Els comuns denuncien que s'aplica una línia més restrictiva des dels serveis socials de l'Ajuntament, des que l'executiu socialista governa en solitari. Es tracta del mateix argument que van esgrimir els moviments veïnals que acompanyaven Blanca Espinosa, la dona de 78 anys que va acabar sent expulsada de casa seva, al barri Gòtic, després de la manca d'acord entre el consistori i el propietari. Ara bé, la tinent d'alcaldia Maria Eugènia Gay s'ha mantingut ferma a l'hora de negar-ho. "Són els mateixos criteris des de fa molts anys", ha insistit, reblant la versió oficial que es va oferir des del primer moment per part del govern municipal.
Retirar llicències turístiques, en suspens
Hores més tard, l'habitatge tornaria a convertir-se en camp de batalla entre els exsocis de govern, en una altra comissió. Comuns i socialistes lluirien els matisos pel que fa a quin camí recórrer amb els centenars de pisos turístics que han emergit a Barcelona arran d'una escletxa judicial. En aquesta carpeta, el tinent d'alcaldia Jordi Valls ha assegurat que donada la gravetat de la situació potser caldria parlar "d'esvoranc judicial", més que no pas d'escletxa.Ara bé, per esmorteir els efectes d'aquestes sentències, els comuns han reclamat al govern municipal que reprengui la via de retirar llicències turístiques als habitatges on viuen veïns amb lloguer permanent. La formació d'Ada Colau va provar una fórmula a les acaballes del mandat passat per revocar permisos turístics i ara aquesta via ha estat aturada per l'actual consistori, tal com va explicar aquest diari. L'argument del govern municipal és que cal esperar a veure com respon la justícia als recursos que ha interposat la immobiliària que tenia desenes de llicències al polèmic edifici del carrer Tarragona i que l'Ajuntament les hi va retirar. La regidora Janet Sanz (BComú) ha reclamat valentia a l'executiu socialista. També ha puntualitzat que és habitual que quan es proven noves estratègies polítiques que toquen la butxaca del sector privat, aquests recorrin a la justícia. El tinent d'alcaldia Valls, però, ha jugat a fer equilibris. Ha aprovat la petició dels comuns de prometre retirar més permisos (també amb el suport d'ERC) i alhora ha xutat la pilota endavant. S'ha tornat a receptar paciència fins que els jutjats es pronunciïn. "Els equips tècnics avui diuen que hem de ser prudents amb la seva aplicació massiva, que hem d'esperar", ha rematat el màxim responsable de la part econòmica del govern.