La precarietat que s'enganxa els carrers del barri de Ciutat Meridiana, a Barcelona, no només mira de portes endins dels edificis, on sovint s'afronten desnonaments de famílies sense cap alternativa. Des de fa uns cinc anys, ha començat a detectar-se una altra senyal de les costures de l'emergència habitacional. A diferents punts d'aquest barri allunyat del centre, costerut, integrat a la falda de Collserola i caracteritzat per la manca de serveis ha començat a aparèixer una realitat que fins ara era més habitual que quedés relegada al centre de la ciutat o a altres zones més ben connectades: petits assentaments de joves sense llar que no tenen on anar.
Aquests nois, sovint amb un historial de migració a l'esquena, arriben a Ciutat Meridiana amb una situació de màxima complexitat. El dissabte de la setmana passada, un jove sense llar de 28 anys es va suïcidar. Vivia en una tenda de campanya a la vora de la muntanya. És la segona mort dels darrers mesos entre un col·lectiu petit, d'una vintena de persones. Davant aquesta realitat, treballadors socials i veïns del barri ja es mobilitzen per reclamar que aquests fets despertin una reacció de l'administració. També demanen a l'entorn noubarrienc que els hi ho posin fàcil, que defugin els estigmes i que, si hi ha possibilitats de trobar un sostre assequible per a aquests joves, se'ls hi faci saber.
En plena fase de dol, el teixit social de Ciutat Meridiana prepara un comiat al jove que es va suïcidar després d'una vida marcada per la migració, les dificultats administratives i la pobresa. "Ens en falta un, de veí, volem dir. Simplement això. Volem començar per aquí", diu Mariano Hernando, educador de la Plataforma d'Educació Social (PES) Cruïlla, espai educatiu i integrador referencial al barri. En un primer escrit, sorgit des d'aquest centre, relaten com el noi havia estat acompanyat per diferents agents educatius del barri però que no ha pogut trobar "un suport psicològic ni habitacional". El fet se suma a un altre cas en què també un jove que vivia a la mateixa zona, a la intermpèrie, va aparèixer mort mesos enrere.
Les mancances en un barri inusual per al sensellarisme
Sigui com sigui, això ha servir de palanca, argumenten des del barri amb les rendes més baixes de la ciutat. "Aquest fet posa el sistema d'acollida de joves migrants en molts dubtes organitzatius. Deixa a professionals i veïns implicats sense recursos per poder actuar", rebla el text redactat conjuntament, que fa èmfasi en la situació dels migrants majors d'edat, que sovint queden fora del sistema de protecció i ajudes. "S'ha de visibilitzar que la majoria d'aquests nanos només vol tenir oportunitats. I és curiós perquè només se'n parla quan apareixen vinculats a estigmes de seguretat. Seré clar: de tots els nois que passen per aquí, ni un de sol té cap delicte a sobre. Però s'ha d'actuar a temps, donar-los eines, no marginar-los. Quan passen molt de temps al carrer és normal que es torcin les coses", enraona Hernando.
Al seu centre, vinculat a la parròquia de Sant Bernat, fa temps que ha decidit deixar que cada hi dormin quatre joves, que també tenen dutxa i espais d'oci. Durant el dia, s'ofereixen cursos de català i castellà i altres orientacions a nois migrants. També els mediadors de carrer, que s'acosten als que viuen al carrer, intenten explicar-los les opcions que tenen i els equipaments que poden visitar. Però sovint les eines són massa minses.
Són només "entre 20 i 25" els joves que viuen en aquesta situació a Ciutat Meridiana. "Molts venen del Raval, tenen por i acaben aquí com a lloc més segur, malgrat els quedi molt més lluny de tot", explica l'educador del PES Cruïlla. Albergs municipals com el que tenen disponible a Nou Barris, on conviuen amb gent que acumula diverses problemàtiques, tampoc resol l'equació i sovint passen pitjors nits.
La directora de la plataforma d'educació social, Marisa Olleta, certifica la manca de recursos en el dia a dia: "Si els presentem propostes, no paren. Fan cursos, van a la biblioteca, els que poden fan formacions". El problema, però, emergeix quan a certes edats tot es complica. L'entitat denuncia que sense DNI el Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) no els permet apuntar-se i, per tant, tampoc poden optar a ofertes de Barcelona Activa, malgrat haver-ho reclamat en diverses ocasions, d'habilitat un tràmit que ho faciliti. A banda, si no els convaliden els estudis al seu país d'origen, sovint tampoc poden cursar algun circuit de formació professional o seguir estudiant. La clau és posar-los-hi fàcil, remarquen els educadors.
La salut mental colpeja Ciutat Meridiana
L'alternativa és seguir trobant-se situacions de desesperació a peu de carrer, adverteixen. Contra els discursos esbiaixats, el president de l'Associació de Veïns de Ciutat Meridiana, Fili Bravo, recalca que aquests joves sovint no han pogut "ni tenir papers, ni tenir ajudes". Sovint, el tràmit de regularització implica que et facin un contracte laboral i això, sense tenir permís de residència, acostuma a ser un maldecap circular. En joves que arriben aquí sense cap comunitat o xarxa de suport, el desafiament és encara més gran. "Veient les penalitats que passen no podem quedar-nos de braços plegats", diu Bravo. De fet, l'entitat veïnal també s'ha integrat en un primer grup d'acollida que s'està gestant al barri per abordar la situació incerta actual.
Pel portaveu de l'associació veïnal de Ciutat Meridiana, aquestes morts tornen a evidenciar la fragilitat a la qual s'empeny la gent empobrida i minoritzada. Fa pocs mesos, un informe de l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) resolia que "una de cada deu dones de Torre Baró, Vallbona i Ciutat Meridiana" havia intentat suïcidar-se alguna vegada, una proporció que triplica la taxa de la resta de la ciutat. En el mateix sentit, la mateixa agència pública barcelonina concloïa en un altre estudi, aquest del 2021, que els infants que vivien a llars amb inseguretat residencial que incloïen casos de possible desnonament tenien "uns nivells alarmants de mala salut mental" que arribaven a multiplicar per 10 els registres de la resta de la població a la seva edat. Això, novament, lliga amb la realitat d'uns joves que, després d'un camí previ que ja els hauria generat diverses càrregues mentals, es troben amb dificultats per tenir un sostre fins i tot quan tenen els recursos per fer-se'n càrrec.
Ho exemplifica Mariano Hernando, que ha intentat fer de mitjancer amb diverses immobiliàries i anunciants de pisos. "És gairebé impossible. Ningú els hi vol llogar un pis. Imagineu el missatge que envia, això. Nosaltres com a entitat social, a més de ser coneguts al barri, intentem avisar-los que són joves, però que tenen el nostre certificat i ens comprometem a respondre per ells si passa qualsevol cosa. No hi ha manera per més que treballin i tinguin sous que cobreixin les despeses", relata l'educador. De moment, només han aconseguit tres pisos a un preu assequible perquè els joves puguin tenir una mica d'autonomia. Han estat propietaris que coneixen la situació i s'hi han mostrat predisposats. Són la gran excepció, però. Des del teixit de Ciutat Meridiana es planteja també si podrien intervenir les administracions per idear protocols que permetin un accés més fàcil al mercat. O si es podrien desplegar educadors de carrers, o nous cursos i opcions laborals. El camí a cobrir és extens.
Fonts de l'Ajuntament de Barcelona sostenen que el consistori té constància de l'arribada d'aquesta vintena de persones que pernocten entorn de Ciutat Meridiana i asseguren que els treballadors municipals que atenen el sensellarisme entre adults -un servei anomenat SASSEP- estan treballant en aquest front juntament amb els tècnics del districte de Nou Barris. Perquè no és només que s'hagin produït dues morts. A més, un dels joves migrants va patir fa poc una agressió. El consistori detalla que està "acompanyant" la víctima d'aquest atac.
Des de Ciutat Meridiana insisteixen que hi hauria d'haver un canvi tangible. Són poques persones i necessiten una ajuda molt bàsica, remarquen. Dimecres de la setmana vinent, uns quants veïns i treballadors sortiran al carrer a reivindicar-ho.