Ciutat Meridiana treu les urpes contra la retallada d'un servei social pioner

El que fan l'Albert, l'Arnau i el Pau duu per nom oficial "servei de dinamització esportiva de la zona nord", però al carrer les traduccions i els matisos són molt més rics. Es fan més comprensibles. "A la meva parella l'han ajudat a començar a jugar a bàsquet, sí, però també ens han fet cops de mà per trobar feina, o ens ha dit on havíem d'anar si teníem problemes amb l'habitatge, o quan ens faltaven medicaments per a la nena". Qui parla és Celeste Parra, veïna del barri de Ciutat Meridiana, a Barcelona. Té 20 anys, és mare primerenca. Al seu costat hi ha dos nois encara més joves que ella amb una pilota de bàsquet. Es desfan en elogis als tres treballadors d'un servei que els han explicat que ara trontolla. "Ens han dit que els volen treure. Això no pot ser", coincideixen els joves consultats a peu de carrer.

Fan referència al canvi de condicions del servei que ha engegat l'Ajuntament de Barcelona. El consistori va crear aquesta nova figura el 2021 i ara, després que s'hagi convertit en un èxit per a bona part del barri, l'han replantejat. De fet, no és només Ciutat Meridiana, també fan feina al barri de Torre Baró, dues zones situades als marges de la ciutat. Fins ara, aquest projecte havia assegurat que 360 dies a l'any hi hagi algun treballador -"monitors", com els anomenen a peu de carrer- organitzant activitats esportives o comunitàries. Amb el nou plec, els treballadors, tots ells afiliats a la CGT, denuncien que es passarà a tenir una cobertura de 260 dies. Això pot fer que algun dels implicats perdi el seu lloc de treball. A més, si no els fan fora, constaten que tindrien pitjors condicions laborals i això els forçaria a buscar-se altres feines.

L'excusa formal que es té per explicar la seva irrupció al barri és la dinamització esportiva i sociocultural del parc de l'Aqüeducte i de la pista poliesportiva del Campillo de la Virgen, dos equipaments renovats els últims anys. Ara bé, l'abast va molt més enllà. "Quan vam arribar hi havia puntes de conflictivitat rellevants. I dinàmiques excloents que apuntalen situacions delicades. Per això neix el servei", explica Albert Prats, el coordinador. En aquell moment, hi havia col·lectius que tenien el control d'algunes pistes de petanca. D'altres, la pista de bàsquet. Altres grups incloïen apostes il·legals en un entorn ple de canalla. De vegades, això esclatava en tensions entre veïns. A poc a poc, amb la idea de l'esport, la careta social ha anat prenent forma sola. Entre torneig i torneig, propostes de tallers contra la violència masclista. Entre classe de ioga i classe de ioga, suport amb l'idioma a persones que en molts casos venen de processos migratoris.
 

"Jo estic estudiant per ser auxiliar d'infermeria. I a vegades repassem. També m'ajuda amb el català, l'Arnau", comenta Marouane El Bihri. Encara té 16 anys, tot i que aquest dijous en farà disset. I ho té clar. "Fan molt per cuidar el parc, però també són molt bones persones", diu l'adolescent, en referència als treballadors que fa mesos que volten per la principal zona d'oci a l'aire lliure a un barri sense gaires equipaments. 

També al bar del costat del parc de l'Aqüeducte es reconeix la funció dels tres monitors. "Sembla que ens vulguin treure el poc que hi ha al barri", rondina la Penélope, la dona a càrrec de l'establiment. "Des que estan, controlen que no hi hagi mals rotllos, ni baralles, fan una ullada a les pistes. També han aconseguit que molta gent gran surti de casa i vagi al parc a fer les activitats en comptes de quedar-se a casa amb la caixa tonta", segueix argumentant la petita empresària. Al seu costat, l'Antonio, de 61 anys, veí del barri de tota la vida, insisteix: "Aquí tenim un problema perquè no donem opcions ni activitats als joves, per això els xavals monitors estan bé".

Fa unes setmanes, l'Associació de Veïns de Ciutat Meridiana va fer pancartes també per oposar-se a l'actual plantejament del govern del districte de Nou Barris. "No a les retallades del servei de dinamització de la zona esportiva zona nord", deia el llençol penjat al parc. També un dels grups de gent gran que apareix al parc per fer ioga va fer un desplegament de missatges de suport als treballadors. Algunes pancartes assenyalaven el nou govern socialista, ja sense els comuns, per aquest canvi. Altres cartolines se centraven a reivindicar la feina feta. "El parc té més vida, és més segur i pacífic", resumia un dels textos. 
 

Els protagonistes d'aquesta feina intenten explicar el fons del seu pas per aquestes zones, els dos barris on les famílies tenen les rendes més baixes de tot Barcelona. Això va acompanyat de situacions de molta delicadesa social. El seu pa de cada dia és crear vincle amb adolescents que s'identifiquen amb la idea del mec de la rue  i l'objectiu és seduir-los. "Amb l'esport no els enganxes a tots, està clar. Però és important que els que sí que hem aconseguit implicar no els perdem", exposa Albert Prats. "Treballem en un context social i humà travessat per la precarietat laboral i l'escassetat material, l'abandonament familiar i les crisis vitals pròpies del trànsit migratori", insisteix el coordinador del servei, que també és mediador. El president de l'associació veïnal, Fili Bravo, se suma als reconeixements. "Fan el seu treball i això és el que cal. Amb la fragilitat del barri sempre s'han de buscar mesures socials abans que recursos policials, com altres demanen", planteja el portaveu. 

Ara, però, això canviarà de manera immediata si no hi ha un gir d'última hora. Les pròximes setmanes s'ha de formalitzar el canvi del contracte. Fins ara, ho portava la cooperativa Incoop. Podien haver allargat aquest servei encara més temps amb les mateixes condicions, a través de pròrrogues, però l'Ajuntament ha decidit aplicar-hi un canvi. Ara, el nou concurs canvia alguns elements que han fet saltar les alarmes dels treballadors. Ja no hi seran tots els dies de la setmana, sinó que els dilluns i dimarts queden sense cobrir. A més, durant mig any, el contracte només diu que es necessitarà dos treballadors. I a l'estiu, tornarien a ser tres.
 

"Ara bé, qui voldria treballar només sis mesos? I amb els caps de setmana de juliol i agost tot ocupats?", plantegen els treballadors. Ara s'ho poden muntar per alternar-se els caps de setmana i tenir-ne lliures. Amb el nou sistema, això s'acabaria també. "Ho han precaritzat i això farà que hi hagi treballadors menys temps, que es cremaran, marxaran i que deixaran de tenir vincles amb nois que moltes vegades venen amb figures absents a casa. Això no seria l'ideal", explica Albert Prats. També s'assenyala que amb el nou contracte es canvien les figures plantejades i s'emmarca el servei en el sector del lleure. També es busquen "talleristes", en comptes de dinamitzadors amb més habilitats. "Tu creus que un tallerista, que només fa tallers, intervindria en una baralla? O faria més hores per organitzar els aniversaris dels veïns? O que facin vigilància de conductes de risc?", segueix plantejant el coordinador. 

L'Ajuntament defensa el nou plec

Una de les curiositats del cas és que en una nota de premsa sobre aquestes figures, l'Ajuntament de Barcelona prometia ampliar el servei més enllà dels tres treballadors l'any 2022. Ara, per contra, es preveu que els pròxims mesos ja només hi hagi espai per a dues jornades, amb el nou contracte. Això canviaria al maig, quan s'incorporaria un membre més a la plantilla, per mig any. Segons exposen fonts oficials del consistori, malgrat reduir el total de dies que aquest servei estarà actiu a peu de carrer, "en cap cas" es considera "que s'hagi reduït la cobertura" perquè "els mesos de més calor i hores de llum aquest servei augmentarà la presència". Aquesta idea, però, xoca amb els números del plec tècnic: hi ha menys hores de treball planificades respecte a l'actual contracte públic, asseguren els implicats.
 

Sigui com sigui, l'Ajuntament remarca que s'ha adaptat a "la realitat diària" de les pistes, després d'analitzar un servei pioner que no havia existit mai. Així, ha considerat que els espais de lleure estan menys utilitzats els dilluns i els dimarts. També, que els mesos del fred requereixen menys treballadors. Ara bé, les mateixes fonts del govern socialista puntualitzen que durant el concurs no es va rebre cap impugnació ni cap queixa formal, i per tant, es donen per bones les condicions fixades. Igualment, remarquen que el servei té una "valoració molt positiva" i que ha comptat amb "una gran implantació territorial". Sobre l'ampliació de personal prevista per al 2022, però, cap novetat. De moment, els treballadors i el barri de Ciutat Meridiana preveu seguir pressionant. L'Albert, el Pau i l'Arnau, mentrestant, esperen que s'aclareixi el seu futur en ple traspàs de contracte.