Segons dades del Consell General de Poder Judicial, a Catalunya les denúncies per violència de gènere van aconseguir el seu màxim històric en 2024, arribant a 25.489, una mitjana de 69 denúncies diàries. En l'àmbit estatal, l'any 2024 es van situar en 199.094, és a dir, una mitjana de 544 denúncies diàries que evidencia una estabilització de l'augment que es vivia els últims anys gràcies a la consolidació de la visibilització i denúncia d'aquest tipus de violència.

Tot i que generalment la major part de les regions han patit un lleuger descens de les denúncies respecte als anys anteriors, a Catalunya el 2024 van augmentar un 2,1%, arribant a registrar una xifra rècord des del 2015. Un augment que, segons l'Observatori de la Vulnerabilitat i l'Ús de la Fundació Adecco, es podria explicar per una possible major disposició a denunciar així com a la persistència del problema en l'àmbit social i familiar. 

Per comunitats autònomes, Andalusia concentra el nombre més gran de denúncies per violència de gènere l'any 2024, amb 40.168 casos, cosa que suposa un 20,2% del total estatal; seguida de la Comunitat de Madrid, que acumula el 16,1%; la Comunitat Valenciana, amb un 13,9%; i Catalunya, en quart lloc, amb un 12,8%.

Encara que l'augment de denúncies a Catalunya no ha sigut el més pronunciat, altres comunitats també han superat les dades el 2024 en comparació a l'any 2023. Per exemple, Navarra lidera el creixement amb un augment del 26,4% de denúncies respecte a 2023; seguida de la Comunitat de Madrid, amb un 6,5% més; Castella-la Manxa, on han augmentat un 2,9%; i el País Basc, que ha augmentat un 2,5% el 2024 respecte de l'any anterior. Concretament, aquestes pujades podrien estar relacionades amb una major sensibilització i confiança institucional, així com amb l'efecte de concentració urbana, que ofereix més canals de denúncia i serveis especialitzats.

Un servei d'intervenció en violències masclistes digitals

El Departament d'Igualtat i Feminisme està posant en marxa el Servei d'Intervenció Especialitzada en Violències Masclistes Digitals (SIEDI). Així ho ha anunciat la consellera Eva Menor, que ha explicat que el servei ja té el web en actiu i estarà plenament operatiu en tots els canals en les pròximes setmanes, abans que acabi l'any. Segons ha dit Menor, el servei comptarà amb una desena de professionals i permetrà accedir a un xat interactiu per buscar assessorament davant d'una situació de violència digital. L'atenció serà multicanal, és a dir, que també s'hi podrà accedir a través de xarxes com ara Instagram o TikTok. L'objectiu és oferir eines a les dones per "autoprotegir-se" però també recopilar "evidències" si es vol denunciar.

L'ocupació com a clau per a la recuperació

Amb motiu del Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra la Dona, el 25 de novembre, l'Observatori de la Vulnerabilitat i l'Ús de la Fundació Adecco, en col·laboració amb 18 empreses col·laboradores, presenta la 13a edició de l'informe Violència de gènere i ocupació, amb l'objectiu de reconèixer la importància de l'ocupació com a factor clau per a la recuperació i normalització de la vida de les dones víctimes de violència de gènere, impulsant la posada en marxa d'iniciatives que accelerin la seva inclusió laboral.

En aquesta edició, l'anàlisi s'ha elaborat a partir d'una enquesta realitzada a 490 dones que estan superant un procés de violència de gènere. D'elles, el 53% cerca treballo com un pas imprescindible cap a la seva independència i recuperació, mentre que el 47% ja ha accedit a una ocupació. L'estudi conclou que la desocupació actua com un factor de vulnerabilitat afegida, que limita la capacitat de les dones per a trencar amb el cicle de la violència.

Així, el 67,8% de les dones enquestades no tenia treball en el moment en què van començar les agressions, la qual cosa suggereix que la falta d'independència econòmica, de recursos propis i d'autoestima pot dificultar la detecció precoç, la denúncia i la possibilitat de trencar amb el cicle de la violència. Aquesta vulnerabilitat es manifesta en el pla emocional: nou de cada deu dones afirma que, en absència d'una ocupació, se senten més dependents i aïllades. La falta de treball dificulta la seva sortida d'entorns de violència, agreujant la seva sensació d'inseguretat i exclusió social.

La bretxa salarial entre homes i dones es manté

La bretxa salarial entre homes i dones equival al sou de gairebé un mes i mig, segons un estudi de CCOO. La formació de defensa dels drets dels treballadors afirma que en termes percentuals la diferència ha disminuït, però que en xifres absolutes en euros es manté estancada. Així, l'informe, que referencia dades del 2022, assegura que aquell any els homes van percebre de mitjana 6.219,39 euros anuals més que les dones. En aquest context, CCCOO assenyala aquest dimarts 18 de novembre com el dia simbòlic a partir del qual les dones comencen a treballar de franc en comparació amb els homes, una situació que s'allarga fins a final d'any. 

A parer de CCOO, la "discriminació salarial" no és fruit de l'atzar, sinó "de la suma de la infravaloració" de la feina de les dones més "l'impacte de les cures" en la seva carrera professional. "La segregació del mercat de treball respon a una societat patriarcal que dona valor a les feines masculinitzades i no reconeix els treballs feminitzats", assegura el sindicat en un comunicat. Per això advoca per "lluitar per dignificar" les feines que més desenvolupen les dones, especialment "les que posen la vida al centre fent feines d'atenció a les persones i les cures".