Pocs mesos després de la confessió de Jordi Pujol, el periodista Maiol Roger (Vilanova i la Geltrú, 1986) va publicar La gran família (Angle), un llibre clau per entendre com es va arribar a aquell episodi i quins són els equilibris entre els fills de l'expresident de la Generalitat. En aquesta entrevista per la tercera entrega de la sèrie especial de l'Snooker de Nació sobre el judici a la família Pujol, el subdirector d'El Matí de Catalunya Ràdio fa un 1x1 dels protagonistes de la vista a l'Audiència Nacional, que arrenca aquest dilluns a Madrid. 

Pujol va ser més bon president que pare?
Sense entrar en la vida privada dels Pujol i sense tenir proves que ho afirmin, qualsevol ciutadà, abans de la confessió, podia arribar a aquesta conclusió. Es va dedicar a Catalunya i no als fills. Va ser un pare en absència. 

També a l'hora de controlar-los?
Pujol no hi era. Estava governant un país i, abans, estava dirigint un banc i havia passat per la presó. El que t'explica tothom és que l'educació dels fills estava controlada per Marta Ferrusola amb la connivència del president. Si d'aquí n'hem de treure que, com a pare, era corresponsable de tot el que feien els fills, doncs sí. Tampoc podem dir que aquesta absència no l'aparti de les possibles responsabilitats com a pare que té del que han fet els fills. 

S'ha parlat molt dels avisos, que venien de persones tan diferenciades entre elles com Lluís Prenafeta i Miquel Sellarès. 
Sellarès és qui més clarament ho ha dit, des de sempre. Els avisos són amb Jordi Pujol Ferrusola, el Júnior. Judicialment veurem com acaba, però és el que té més evidències. Hi ha molts indicis que està fent coses, aprofitant-se del nom. Té un estil de vida que, diguem-ne, queda molt llunyà de l'estil de vida que sempre ha tingut la família. Una de les vegades que l'enxampen -a El Mundo- és perquè va per Catalunya conduint un Lamborghini. Aquesta manera d'actuar de nou ric l'acaba traint una mica. Tant Prenafeta com Sellarès, quan fan els avisos, diuen que els engeguen, i que Pujol no en volia saber res. Per què? Se sentia culpable? Ja li anava bé? Aquest és un dels grans dubtes. 

Sempre s'ha parlat molt de la influència de Marta Ferrusola. És tan important com s'ha dit?
Quan parlaves amb gent, et deien que qui domina és ella. Hi ha declaracions d'Oriol Pujol dient: "Som fills de la Ferrusola". També crec que hi ha una voluntat d'apartar Pujol de tot el que va passar. No crec que res del que passés fos voluntat explícita i única d'ella, ni que el president Pujol fes com si passés per allà. 

Hi ha una teoria, quasi psicològica, que diu que Ferrusola pensa que Catalunya li ha de tornar a la família el que ells han donat al país. 
Està molt estesa. Pel que fa als fills, separaria molt el Júnior, el Josep, l'Oriol i l'Oleguer, i després el Pere, la Marta i la Mireia. Són casos que es relacionen diferentment amb l'administració. Un cas que sembla clar, o que hi ha molts indicis, de comissions d'obra pública és el fill gran. Al Josep li va anar molt bé, però la barrera entre el nepotisme i que dir-te Pujol faci que et vagi molt bé és difusa. Potser no hi havia delicte. En el cas de l'Oleguer, és un tauró de les finances que no té res a veure amb dir-se Pujol. L'Oriol va a part, perquè va fer política i el seu cas judicial és una ximpleria en la qual hi podeu caure molts polítics. El Pere i la Marta han fet la seva feina, i la Mireia és la díscola. 

Jordi Pujol Ferrusola s'intueix com un dels grans protagonistes de judici. Se'n parla a finals dels noranta, se'n torna a parlar molt arran del dinar de la Camarga amb Alícia Sánchez-Camacho i una examant seva. Com el definiries?
Actua com un nou ric, com algú que ha estat acostumat a privar-se dels diners de la família -s'hi vivia austerament-, i després fa tot el contrari. Als anys vuitanta, en una entrevista a El País, diu que s'ha de saber portar el cognom. Si hagués estat una mica més català, potser no li haurien passat tantes coses. 

La compareixença a la comissió d'investigació del cas Pujol és poc catalana, en aquest sentit. 
Va presumir-hi dels cotxes que tenia. Primer té un vessant polític, que és en la guerra del 1992 amb Miquel Roca, sobre els diners que arriben al partit, i l'acaba guanyant ell. Explícitament, això sí, un dia li diuen que ell no es dedicarà a la política, que s'hi dedicarà l'Oriol. I, després, és algú que ha gestionat els diners de la família. La famosa deixa, tant si és una teoria certa com falsa, l'acaba portant ell: és perfectament compatible que hi hagi una deixa amb l'existència posterior d'un delicte basat en què els diners provinguin de manera il·legal, i que la deixa creixi per sobre del que seria l'habilitat financera d'una persona amb capacitat per fer moviments a Andorra. El dubte és: el Júnior la fa créixer i tots se n'aprofiten? Què explica ell a la resta de la família? Es pensen que el fill gran mou els diners i les inversions surten bé?

Jordi Pujol Ferrusola va tenir incidència des de fora tant al Govern com al partit. Forma part del grup reduït que promou Artur Mas com a successor, i es el defineix com a bon amic seu en la comissió d'investigació al Parlament. 
Correcte. Es van conèixer a Tipel, que era l'empresa de Lluís Prenafeta en què va treballar Mas. El Júnior va aprendre a fer política a l'ombra. Mai va ser diputat, mai va tenir un càrrec, però l'esmena més important aprovada mai en un congrés de CDC, almenys fins al 2012, és una del 1992 que està signada per ell i parlava del control de les finances del partit, i anava destinada contra Miquel Roca. Per tant, és una figura amb molta ascendència, en aquest sentit. 

Marta Pujol Ferrusola, la filla gran, mai va fer política. 
Forma part d'un perfil com el del Pere. Sí que han tingut algun contracte amb l'administració. S'han dedicat a la seva professió, els ha anat més o menys bé, però les empreses on han treballat no s'han fet riques perquè la Generalitat els ho proporcionés tot. Dir-te Pujol t'obria moltes portes, igual que dir-te Godó. Això s'ha de tenir en compte. 

Josep Pujol va fundar una consultora que va acabar comprant Indra. És un dels que sempre s'ha preguntat si, pel fet de ser fills de Pujol, no es podien guanyar bé la vida. 
És un personatge molt interessant. Està a mig camí de tots els germans, i ha agafat el rol de portaveu quan tots s'amagaven o volien fugir dels mitjans. Si mires la seva trajectòria, com tanta altra gent ha creat una consultora, li ha anat bé, li ha comprat una empresa més gran, l'han fet directiu i a partir d'aquí ha fet diners. En el cas Pujol hi ha una problemàtica: dues versions poden ser veritat, i la del mig també. Pot haver-hi diners d'una deixa que algú amb una ment brillant ha mogut i només Jordi Pujol Ferrusola hagi fet activitats il·legals? Sí. Pot ser que els diners siguin una orquestració de la família amb comissions d'obra pública? També. Pot ser que hi hagi una deixa de l'avi Florenci que s'hagi mogut amb diners en moments legals i en altres moments que no ho són? Moltes coses hauran prescrit, i d'altres no hi haurà proves. És el gran magma del cas. 

Pere Pujol és enginyer agrònom, i va ser gerent d'una empresa que va rebre adjudicacions de la Generalitat i que estava dirigida per Carles Sumarroca. 
Era un gran amic de Jordi Pujol, un dels que l'acompanyava en la primera campanya electoral. Hi ha una part del cas Pujol que és fruit d'una època. El 1992 hi havia una disputa pel finançament il·legal del partit, i avui en dia això seria impensable. Ningú ho qüestionava, en aquell moment. Pere Pujol té una consultora, té contactes amb l'administració. Recordem que Marta Ferrusola tenia una floristeria que va tenir grans contractes amb la Generalitat. Ètic no ho és, però sí que és legal en aquella època.

Oriol Pujol va ser el més conegut de tots. Sempre deia que era "més Ferrusola que Pujol". Què vol dir, aquesta frase?
És una boutade. És una voluntat de dir que vol fer el seu propi camí en política. També forma part del que dèiem abans, que els fills han estat més criats per Marta Ferrusola. Però seria impensable pensar que la seva carrera política no està guiada des del principi pel seu pare, que és qui l'assenyala per ser el polític de la família. 

No hi ha una declaració ideològica en això de ser "més Ferrusola que Pujol"?
No ho havia pensat mai des d'aquesta perspectiva, però està ben vist, sí. 

Acaba a la presó per un cas, el de les ITV, que és menor en comparació a altres acusacions que pesen sobre membres de la família. 
És la tonteria més gran del món de la política. No ho estic rebaixant, però és cutre: per fer un favor a un amic, acabes dient que això de les ITV vagi per una altra banda, i t'enxampen perquè t'han punxat el telèfon. Si això passés en una organització criminal de debò, em semblaria bastant ridícul. 

Quan comença a la Generalitat, s'estén aquesta frase: "Té tots els defectes del pare, i cap de les seves virtuts". 
També deien que es passejava com si fos conseller, i que donava ordres directes. Es deia de Marta Ferrusola, també. 

Va ser director general d'Afers Inderdepartamentals, que té molt de doble lectura. 
Pots moure-hi tots els fils, si vols. 

Hi havia una implicació familiar col·lectiva perquè Oriol Pujol sigui el polític?
Tinc clar que a Jordi Pujol Ferrusola no li agrada, perquè ell volia tenir més implicació i el pare l'aparta.

El 2012 és escollit secretari general de Convergència. Mas li estava guardant la cadira del pare?
Era ideal, perquè passar del pare al fill era lleig. I, en aquell moment, feia la sensació que ja havia passat el temps respecte de Pujol. Tots ho vam interpretar d'aquella manera, després d'aquell fantàstic congrés de Reus. Ara bé: la primera notícia sobre les ITV surt l'endemà. El seu final és de les coses més rocambolesques de la història de CDC, just una setmana després que sortís a El Mundo una informació sobre els comptes de la família. Plega a les deu-onze de la nit, i ningú ho acaba d'entendre. 

Mireia Pujol és qui menys ha sortit als mitjans. Li deien la díscola. 
Volia ser ballarina, i al final va ser fisioterapeuta. Porta una vida humil, sense luxes. Era una de les que anava habitualment al pis de General Mitre a veure els pares quan Ferrusola estava malament. És la més diferent dels germans. 

Oleguer Pujol va ocupar pàgines i pàgines per una presumpta trama que va acabar sent arxivada. 
Està intentant refer la seva vida professional, perquè el cas judicial va ser un cop molt fort. Hem ficat el cas Pujol en un totum revolutum, i en això hi ha participat el jutge. El seu cas ha acabat en no-res, i és bastant diferent del Josep o del Jordi, que són els tres homes de negocis de la família. 

Quan sent a parlar dels Pujol com a organització criminal, què en penses?
Em costa molt pensar que sigui així. És una exageració del jutge per fer un fil molt bonic. No m'imagino els Pujol repartint-se sobres com un clan mafiós de Nova York, la veritat. Sí que crec que el que feia Jordi Pujol Ferrusola era notori. A partir d'aquí, fins a quin punt se n'han aprofitat la resta de la família? També se'm fa difícil el paper de Ferrusola com a mare superiora. Hi ha fills que s'han guanyat millor la vida, i fills que se l'han guanyat pitjor, com en totes les famílies. 

Oriol Pujol està intentant administrar el llegat del pare?
És qui té més clar què significa el llegat del pare. En el moment de la confessió hi ha una baralla entre Oriol Pujol i Jordi Pujol Ferrusola per què ha de fer el president. No és el mateix que el pare sigui exonerat per motius de salut que per falta de proves, de cara al seu llegat. La figura va caure de cop, i ara s'està normalitzant una mica. Al final, el dia que mori Pujol segur que llegirem l'expressió "llums i ombres" per tot arreu, que és veritat i tothom ho repetirà.