19
d'octubre
de
2023, 18:57
Actualitzat:
18:58h
La Sareb ha fet un tomb social. L'origen d'aquest canvi va ser l'adquisició de la majoria accionarial de l'entitat per part del govern espanyol, l'any 2022. Aquesta nova via va suposar canvis palpables, com la idea de formalitzar 300 lloguers socials a famílies pobres que es trobaven ocupant pisos a la ciutat de Barcelona o les converses amb la Generalitat per fer una gran venda d'habitatges buits. Ara, responsables de la companyia detallen que en els últims dos anys a Catalunya s'ha arribat a la xifra de 3.201 pisos amb contractes de lloguer social formalitzat arreu del país. Són contractes que, de mitjana, suposen 240 euros al mes als inquilins. Alhora, hi ha 1.540 immobles cedits a ajuntaments i Generalitat perquè en facin ús. Així, el territori català aplega més de la meitat dels habitatges socials de la Sareb a tot l'Estat, remarquen des de la companyia.
També matisen dues dades més: dels pisos ocupats hi ha 1.658 casos en què no s'ha arribat a un acord amb els habitants de l'habitatge, i encara hi ha 600 famílies més esperant una valoració per saber si podran tenir un lloguer social.
Aquestes quantitats de pisos ingents tenen a veure amb el calendari que estreny la Sareb, que té un cronòmetre a sobre per aclarir el més ràpid possible el futur de tota la cartera immobiliària de què disposa. Són les restes de la crisi immobiliària encara. Però es va plantejar que aquest instrument s'evaporés l'any 2027. Ara, el seu màxim responsable, Javier Torres, ha reconegut que és possible que no arribin a temps d'acabar els deures en els pròxims quatre anys i que calgui allargar la vida del conegut com a banc dolent. "És possible que incomplim? És possible", ha fixat el president de l'ens en una trobada amb mitjans de comunicació.
Segons aquests plans anunciats, però, s'espera que entre finals d'aquest any i principis de l'any vinent es formalitzin els primers passos d'aquest pla per augmentar l'habitatge assequible. Els responsables de la Sareb calculen que s'hi guanyarien uns 600 o 700 pisos al país, que durant 80 anys podrien estar en mans d'un privat a preu protegit i després passarien a l'administració pública. Cap d'aquestes promocions s'ubicarien a Barcelona i l'àrea metropolitana, però sí que anirien destinats a altres zones amb una demanda destacada d'habitatge arreu del país.
Ara bé, els grans dubtes que queden per resoldre són dos: com d'ambiciosa serà la venda de pisos que la Generalitat i la Sareb estan preparant, d'una banda, i què passarà amb els pisos ocupats que no tenen un contracte de lloguer formalitzat. Sobre aquest últim supòsit, s'han de valorar dos fronts. Per un costat, hi ha els pisos que ja s'ha intentat parlar amb els habitants, segons la Sareb, i el resultat és que "no col·laboren" o l'empresa ha conclòs que no són vulnerables. Són més de 1.600 habitatges que tenen situacions d'aquesta mena. En aquests casos, no se'ls hi ofereix lloguer social i en el 80% dels casos la companyia assegura que els ocupants acaben marxant per voluntat pròpia. Alhora, el 20% que falta són els que troben processos judicials de desnonament, que s'allarguen entre un i tres anys. Per un altre costat, hi ha les famílies que encara esperen tenir la valoració de l'equip que gestiona aquestes ofertes socials. N'hi ha unes 600 arreu del territori. I s'haurien de resoldre els pròxims mesos.
En les converses amb la Generalitat el que està en joc és que arribin nous pisos buits que arriben d'execucions hipotecàries, de tràmits judicials que converteixen els actius dels bancs i caixes que van trobar-se la crisi en pisos ara disponibles per a la ciutadania. De moment, però, s'ha evitat posar xifres a aquests immobles que han d'acabar formant part de la cartera pública catalana.
També matisen dues dades més: dels pisos ocupats hi ha 1.658 casos en què no s'ha arribat a un acord amb els habitants de l'habitatge, i encara hi ha 600 famílies més esperant una valoració per saber si podran tenir un lloguer social.
Aquestes quantitats de pisos ingents tenen a veure amb el calendari que estreny la Sareb, que té un cronòmetre a sobre per aclarir el més ràpid possible el futur de tota la cartera immobiliària de què disposa. Són les restes de la crisi immobiliària encara. Però es va plantejar que aquest instrument s'evaporés l'any 2027. Ara, el seu màxim responsable, Javier Torres, ha reconegut que és possible que no arribin a temps d'acabar els deures en els pròxims quatre anys i que calgui allargar la vida del conegut com a banc dolent. "És possible que incomplim? És possible", ha fixat el president de l'ens en una trobada amb mitjans de comunicació.
Nou pla per construir assequible
En la mateixa compareixença pública, Torres ha presentat un nou projecte anomenat Viena que preveu cedir, en una primera fase, 10 solars de la Sareb a promotors privats perquè, a través d'un concurs públic, aixequin pisos a "preu assequible". Aquesta consideració econòmica és menys agraïda per a la butxaca que el lloguer social, però segueix suposant un estalvi relatiu per als inquilins. Es fixa un preu que acostuma a ser "d'un 20% per sota del preu de mercat", diu el director de l'apartat d'habitatge social i assequible, Pau Pérez de la Acha, a la companyia público-privada. Tanmateix, matisa que en alguns casos el percentatge pot arribar al 30% o més enllà.Segons aquests plans anunciats, però, s'espera que entre finals d'aquest any i principis de l'any vinent es formalitzin els primers passos d'aquest pla per augmentar l'habitatge assequible. Els responsables de la Sareb calculen que s'hi guanyarien uns 600 o 700 pisos al país, que durant 80 anys podrien estar en mans d'un privat a preu protegit i després passarien a l'administració pública. Cap d'aquestes promocions s'ubicarien a Barcelona i l'àrea metropolitana, però sí que anirien destinats a altres zones amb una demanda destacada d'habitatge arreu del país.
Els pisos socials que falten per arribar
Ara bé, els grans dubtes que queden per resoldre són dos: com d'ambiciosa serà la venda de pisos que la Generalitat i la Sareb estan preparant, d'una banda, i què passarà amb els pisos ocupats que no tenen un contracte de lloguer formalitzat. Sobre aquest últim supòsit, s'han de valorar dos fronts. Per un costat, hi ha els pisos que ja s'ha intentat parlar amb els habitants, segons la Sareb, i el resultat és que "no col·laboren" o l'empresa ha conclòs que no són vulnerables. Són més de 1.600 habitatges que tenen situacions d'aquesta mena. En aquests casos, no se'ls hi ofereix lloguer social i en el 80% dels casos la companyia assegura que els ocupants acaben marxant per voluntat pròpia. Alhora, el 20% que falta són els que troben processos judicials de desnonament, que s'allarguen entre un i tres anys. Per un altre costat, hi ha les famílies que encara esperen tenir la valoració de l'equip que gestiona aquestes ofertes socials. N'hi ha unes 600 arreu del territori. I s'haurien de resoldre els pròxims mesos.En les converses amb la Generalitat el que està en joc és que arribin nous pisos buits que arriben d'execucions hipotecàries, de tràmits judicials que converteixen els actius dels bancs i caixes que van trobar-se la crisi en pisos ara disponibles per a la ciutadania. De moment, però, s'ha evitat posar xifres a aquests immobles que han d'acabar formant part de la cartera pública catalana.