Els clams de l'emergència habitacional comencen a sacsejar la Generalitat. Tant és així que ara el Govern prepara un pla atrevit -almenys sobre el paper- per augmentar el lloguer assequible arreu del país. "Volem resoldre el greu problema de dificultats per l'accés a l'habitatge, especialment en zones d'alta densitat de població", ha anunciat el president de la Generalitat, Pere Aragonès, en una visita a la construcció d'una promoció d'habitatge públic a Rubí.
La intenció de l'executiu català és engegar aquest any la incorporació de 10.000 pisos nous de lloguer social o protegit al parc d'habitatge català, i espera concloure aquest pla l'any 2026. Ara bé, aquesta iniciativa inèdita posa el focus, especialment, en el paper que tindran els operadors privats. De fet, gairebé dos de cada tres pisos que es preveuen en el pla quedarien en mans privades, si bé també s'inclouen agents socials i cooperatives en aquesta categoria. A tots aquests actors se'ls oferiran avantatges perquè aixequin noves promocions d'habitatge a canvi d'oferir lloguer assequible a perpetuïtat.
L'empenta del Govern també preveu que 3.655 pisos es quedin en mans de la Generalitat, i que aquests nous habitatges del parc públic s'aconsegueixin a dos ritmes. Els primers, una injecció de 1.500 pisos, es volen aconseguir en el termini d'un any. La clau: adquirir-los per tanteig i retracte -una fórmula que permet que l'administració pugui passar per davant d'un privat que vol comprar un immmoble- o per la compra directa de pisos que estan buits. Els segons, 2.155 habitatges nous construïts per la Generalitat, es preveu tenir-los enllestits en els pròxims tres anys.
Un detall important és que, en la intervenció de l'administració catalana mitjançant l'Institut Català del Sòl (Incasol) i l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, es preveu com a peça clau l'arribada a pactes amb propietaris que acumulen grans quantitats de pisos en cartera, com la Sareb o Divarian, concreten fonts del Govern. De fet, ja hi ha hagut converses en aquesta línia. Una opció és comprar-los els habitatges directament. L'altra, aconseguir que cedeixin el pis de manera temporal perquè el gestioni l'administració, assegurant-ne el cobrament d'un lloguer i la gestió pública. Ara bé, es demanaria al privat que els lloguessin per sota de preu de mercat, i després la Generalitat estudiaria quina quantitat mensual pot pagar la família que l'habiti. La part que no assumeixi l'inquilí final, l'afegiria l'administració catalana. Amb aquest últim sistema s'espera arribar a aconseguir 1.100 habitatges el pròxim any. Sigui com sigui, es buscarà la complicitat -i se'ls compensarà econòmicament en alguns casos- d'alguns dels principals bastions de l'especulació immobiliària dels últims anys.
Un pla dirigit a 82 municipis
Tot plegat ha d'intentar abordar la innegable situació d'emergència en l'accés a l'habitatge. Els fets ho evidencien. Darrerament, el lloguer ha arribat a màxims històrics, s'ha registrat el nombre rècord de famílies pobres acumulant-se en pensions a l'espera d'un pis públic a Barcelona i s'acaba de saber que el 74% dels pisos amb preu protegit de l'àrea metropolitana desapareixeran els pròxims anys. Es tracta de treure aigua de la barca i tocar totes les tecles possibles per sumar pisos, expressen fonts de l'executiu.
I aquest pla, de moment, planteja unes intervencions que se centraran en 82 municipis de Catalunya. Majoritàriament, els de l'entorn de Barcelona i els punts més tensionats del litoral, però no únicament. Tot i que encara no estan quantificades, també hi ha actuacions previstes a poblacions com Sant Joan de les Abadesses, Artesa de Segre o Llavorsí.
Municipis on el Govern preveu engegar lloguer social el 2023
S'ha de tenir en compte que si aquest pla s'acompleix, s'arribaria a ampliar el parc d'habitatge assequible un 18%, ja que actualment aquestes xifres es mouen al voltant dels 55.000 pisos a tot Catalunya, sumant els actius de totes les administracions i entitats que treballen amb preus fora de mercat. Més concretament, el parc públic de lloguer social representa el 2% del total dels immobles del país, quan la mitjana europea és del 15%. Tot i ser conscients que l'objectiu és llunyà, les aportacions previstes per la Generalitat ara suposen engegar una part de la maquinària que fins ara no s'havia utilitzat.
Un exemple és l'aparició de 150 milions d'euros per adquirir pisos, que provenen d'excedents i romanents no executats de pressupostos anteriors, i que faran que es multipliqui la compra directa d'immobles per part de la Generalitat. Des del 2015, l'administració catalana havia adquirit per tanteig i retracte uns 3.800 habitatges. Majoritàriament, d'això se n'encarregava l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, i ara també ho farà l'Incasol. Amb els 1.500 pisos que preveu adquirir ara de manera directa, comprant-los per rebaixar-ne els preus, suposaria fer en un sol any el 40% del que s'ha fet en vuit anys.
Ara bé, aquesta és la via ràpida. La via gruixuda que ha previst el Govern és la subvenció a empreses privades perquè aixequin promocions en sòl privat però reservat per a habitatge de protecció oficial. Aquests edificis es dedicaran íntegrament a pisos amb preu protegit -no és el mateix que el lloguer social, però continua estant per sota del mercat- i no perdran mai la qualificació, tal com marca la normativa catalana des del 2019. Ara bé, els gestionaran empreses privades que hauran rebut una subvenció del 20% del cost de la promoció dels habitatges. La idea és que, amb aquest incentiu, el sector privat vegi rebaixats els costos de construir i fer lloguer. Així s'espera sumar 5.126 pisos en tres anys. Això es finançarà d'una manera important amb els fons Next Generation, asseguren des del Govern.
Al seu torn, també es vol accelerar la cessió de sòl públic a agents socials i cooperatives. Un exemple són les fundacions com Hàbitat3, que ja gestionen centenars d'immobles amb lloguer social al voltant de Barcelona. Les cessions del terreny seran per 75 anys i després l'administració pública recuperarà el sòl.
Aquestes són les claus d'un pla que, en essència, el Govern veu com el primer gran pas per abandonar les polítiques d'habitatge que es basaven en la venda de pisos assequibles i posa el focus en el lloguer social o amb un preu reduït. "Canviar el paradigma", ha resumit Pere Aragonès. Mentre que es el conseller de Territori, Juli Fernàndez, hi ha aproundit tot indicant que es tracta d'aconseguir "noves eines" que passen per "la compra directa", la utilització "del sòl públic per construir habitatge que sempre serà públic i sempre de lloguer social". "Amb aquesta proposta i el finançament dels Next Generation volem construir recursos estructurals", ha rematat.
Igualment, fonts del Govern assenyalen que el pla anunciat no té voluntat de ser l'única política de creació de lloguer assequible dels pròxims tres anys, sinó que és el punt de partida. Mentrestant, caldrà veure com respon l'entorn privat a les bones intencions públiques.