El debat de política general ha situat Salvador Illa davant la possibilitat d'encarrilar la legislatura a Catalunya i de llançar un salvavides a Pedro Sánchez. Per alinear aquestes dues qüestions, els socis de la investidura -ERC i els Comuns- li reclamen mesures urgents en habitatge i més passos endavant en matèria de finançament, tal com es desprèn de les propostes de resolució que han presentat aquest dimecres. I per ajudar a l'estabilitat de l'Estat, Junts exigeix l'adhesió als principis de l'acord de Brussel·les, subscrit entre Sánchez i Carles Puigdemont. La votació de dijous resoldrà el dubte: més o menys marge de temps per al president espanyol i més o menys opcions per a Illa d'obrir una negociació pressupostària amb garanties, la remor de fons de tot el debat al Parlament.
Illa ha topat amb uns socis que han apujat el grau d'exigència, després d'un any en què, diuen ERC i els Comuns, no s'han fet els avenços necessaris. El gran anunci del president en matèria d'habitatge -200.000 pisos, la majoria a partir del 2028- no és suficient per al partit de Jéssica Albiach, que reclama mesures a curt termini, amb impacte immediat sobre la ciutadania. I en matèria de finançament, el president s'ha limitat a refermar el compromís amb els pactes, sense més concreció. Els d'Oriol Junqueras volen que el PSC es mulli sobre l'habilitació de la Generalitat per a recaptar l'IRPF abans d'acabar l'any. La proposició de llei dels republicans s'ha de tramitar al Congrés i el PSOE hi té reticències, però Josep Maria Jové ha reclamat a Illa que el PSC hi voti a favor. Els socialistes mantenen la incògnita.
L'habitatge ha estat el centre del debat parlamentari. La majoria de grups porten propostes de resolució en aquest sentit i tot apunta que la majoria de la investidura en tirarà endavant algunes. El dubte és el grau d'ambició que tindran, que marcarà també la simpatia dels Comuns a l'hora d'abordar els pressupostos. Els d'Albiach reclamen la regulació dels lloguers de temporada, que prosperarà, i implementar canvis legals per prohibir les "compres especulatives" d'habitatge a Catalunya. També insten a accelerar el pla dels 50.000 habitatges, posar en marxa una rehabilitació de 150.000 pisos en set anys, que també tirarà endavant perquè compta amb el suport del PSC i ERC, i aprovar aquest mateix mes d'octubre la unitat antidesnonaments, així com un pla de xoc de les meses d'emergència de Catalunya.
També ERC planteja mesures sobre habitatge, com ara portar la llei d'arrendaments urbans al Parlament per "evitar el frau de llei a través de l'especulació immobiliària" o impulsar mesures fiscals contra aquesta pràctica. En aquest sentit, proposen redissenyar l'impost sobre béns immobles perquè tingui en compte també l'acumulació de pisos. Pel que fa a la CUP, que durant el debat s'ha mostrat oberta a arribar a pactes amb el Govern en matèria d'habitatge si Illa és ambiciós, també planteja límits a la compra especulativa o estudiar l'encaix normatiu de la retenció de la renda del lloguer en casos de desacord entre propietari i llogater, com també proposen els Comuns. En l'àmbit de l'habitatge és on els socis d'investidura podran exhibir sintonia.
Pressió a Illa pel referèndum
Però el debat de política general tindrà més derivades, sobretot a Madrid. Més enllà que sense concrecions en finançament ERC no negociarà els pressupostos de Sánchez, també Junts vol que Illa s'alineï amb l'Acord de Brussel·les per donar més marge de temps al president del govern espanyol. Així, entre les propostes de resolució, els juntaires porten el preàmbul de l'acord que van signar amb el PSOE, i que planteja entre d'altres el referèndum i reconeix el conflicte polític entre Catalunya i l'Estat. Illa, durant el debat, ha admès l'existència del conflicte i ha dit que subscriu l'acord de Brussel·les, però no s'ha mullat pel referèndum i ha advertit que les qüestions que afecten Catalunya s'han de decidir a Catalunya, no pas fora del país. El posicionament del PSC serà una de les claus de la votació de dijous a la tarda.
Les formacions sobiranistes posen èmfasi en el conflicte polític i en l'aplicació immediata de l'amnistia, que també avala el PSC. Junts vol que Illa es mulli amb el lawfare als independentistes, i ERC constata la necessitat d'impulsar una "gran Entesa de País en defensa de la democràcia, per la resolució del conflicte polític i avançar en la sobirania nacional i social". La CUP també reivindica el dret a l'autodeterminació i constaten que la Constitució no pot "restringir la voluntat del poble català per exercir la seva sobirania".
D'altra banda, Junts també porta propostes en altres àmbits, com ara una rebaixa d'impostos que no tirarà endavant o un nou model de finançament en forma de "concert econòmic", que tampoc tirarà endavant perquè el PSC no avala aquest terme, com es va veure en el darrer debat de política general. Una de les propostes més polèmiques i que ha estat titllada de "racista" pels Comuns i el PSC és la que demana 10 anys d'empadronament per poder accedir a un pis de protecció oficial, i que difícilment prosperarà a la votació. A Junts hi ha cert malestar perquè consideren que la majoria de la investidura bloqueja les propostes que arriben d'altres formacions, per exemple en matèria d'habitatge.
Consens per impulsar la llengua
El català també és una de les causes que aplega bona part de l'arc parlamentari. El PSC enfoca el reforç de la llengua a l'educació i en l'àmbit digital, mentre que reivindica el Pacte Nacional per la Llengua. Més enllà del discurs habitual en defensa de la llengua, ERC planteja que el català sigui un requisit per a jutges que vulguin treballar a Catalunya o la creació d’un comitè que es dediqui a fiscalitzar el compliment del Pacte Nacional per la Llengua. Per altra banda, Junts condicions els permisos de residència al coneixement de la llengua i la CUP demana aprofundir en les inspeccions educatives per garantir que es compleix amb la vehicularitat del català.
Crítiques a Rodalies i reprovació a Lucena
En matèria de Rodalies, un altre dels eixos de la legislatura, ERC carrega contra Adif i Renfe i reclama "completar el traspàs de totes les línies" de la xarxa i la participació del Govern en el pla de seguiment. Els Comuns volen que el Parlament "suspengui" el Govern en la gestió de Rodalies i Junts reclama un traspàs "integral" i que sigui gestionat per Ferrocarrils, no pas per l'empresa mixta pactada entre el PSC i ERC. En l'àmbit també d'infraestructures, els republicans volen que el PSC es refermi en el compromís sobre l'aeroport del Prat pel que fa a la governança, i Junts planteja reprovar Maurici Lucena per haver-se oposat a la participació catalana en la gestió del Prat.
Un dels punts que genera consens entre l'oposició és el del salari mínim català. Junts vol instar el Govern a demanar les competències a l'Estat per establir aquest SMI català que ERC recorda que, segons la recomanació de la Carta Social Europea, ha de situar-se en els 1.420 euros mensuals en 14 pagues. La CUP també demana aquest SMI català que, malgrat no incorporar-se al debat de política general, el PSC també hi va votar a favor en una votació de 2024.
Abaixar els sous als diputats
La proposta més cridanera de la CUP és que el Parlament redueixi els sous dels diputats en un mínim del 14% respecte al sou que es percep actualment. També proposa que s'eviti la duplicitat de càrrecs i que els membres de la cambra deixin de percebre una assignació fixa per despeses i desplaçament. Amb poques possibilitats de tirar endavant, la formació anticapitalista també proposa reconèixer el dret a l'autodeterminació, que els policies no utilitzin gas pebre per dissuadir manifestacions o la creació d'una constructora pública.
El PP, per la seva banda, ha plantejat la reprovació de Salvador Illa per un primer any de Govern “decebedor”, en què no ha aprovat pressupostos. Els populars consideren que ha aplicat "les estructures d'Estat" que reclama l'independentisme i demanen el tancament de les delegacions exteriors de la Generalitat. Els populars reclamen més eines per als Mossos davant la inseguretat, que es deroguin les normes reguladores de l'habitatge per deixar pas a un increment de l'oferta, i que s'impulsi una “llei antiokupa”.
Suport a Gaza i la Flotilla
Tal com es va exemplificar amb el cas de la Flotilla, les esquerres tornen a trobar-se en l'escenari internacional tot i que amb un to diferent. ERC es limita a la condemna del genocidi a Gaza mentre que els Comuns van una mica més enllà i demanen excloure Israel d'esdeveniments econòmics, socials o culturals que se celebren a Catalunya. La CUP, al seu torn, reclama el trencament acords amb qualsevol empresa, organització o esdeveniment que tingui vincles amb Israel. El PSC també condemna el genocidi a Gaza i proposa el trencament de relacions armamentístiques amb Israel, com aprovarà el govern espanyol, mentre que Junts no inclou cap referència a l'escenari internacional al debat de política general.
