El populisme d’extrema dreta també és un estil. A la polarització política que s’està vivint s’hi ha afegit un corrent disruptiu en les formes que amenaça de posar a prova la convivència en els seus aspectes més bàsics. Com si l’atac sistemàtic contra el “sistema”, les institucions i la classe política sense fer distincions dués acompanyada una suposada manera desacomplexada de fer les coses caracteritzada per la grolleria i la vulgaritat. El fenomen Donald Trump té bona part de responsabilitat en aquesta deriva. Si el president dels Estats Units pot insultar fins arribar a caricaturitzar un tetraplègic, tot està permès.
Un dia és el suposat periodista Bertrand Ndongo assetjant el ministre Óscar Puente a l’entrada del Senat, aconseguint que Puente li respongui de mala manera (“no em toquis”) i aixecant-li la mà. Un altre dia veiem un altre activista ultra, Vito Quiles, compartint uns minuts amb José Luis Ábalos tot fumant i parlant d’unes senyoretes que es va emportar a Terol. El portaveu de Vox al Parlament es permet insultar des del faristol en un debat de política general ignorant els advertiments del president Josep Rull, perquè sap perfectament que no perdrà ni un vot per grossa que la digui.
La pèrdua de la noció dels límits que s’està produint en l’alta política, des dels bombardejos a Gaza als drons russos, i que s’ha denunciat des del món del pensament -ho ha fet a casa nostra el filòsof Josep Ramoneda-, té també la seva expressió en els gestos i les actituds al carrer i a les institucions. Aquesta pèrdua de la noció dels límits ha generat un nihilisme en les conductes, una crida constant a emular el més vulgar en la vida quotidiana. És un intent de subvertir els cànons de conducta que han de caracteritzar la vida en comú en les societats democràtiques.
Hi ha molt en joc i no és fàcil trobar una sortida enmig dels camins enfangats. El ministre Puente i els qui, com ell, han d’entomar situacions incòmodes també hauran de decidir com volen respondre al populisme de la vulgaritat. Als Estats Units, el governador de Califòrnia, Gavin Newsom, no ha trobat res millor que respondre a Trump emulant el seu estil. I, pel que es veu, li està donant resultats.
A l’estat espanyol, el PP s’ha afegit de seguida a la darrera moda. El me gusta la fruta ha triomfat en els rengles conservadors, lliurats a una estratègia matussera de desgast de la qual potser no seran els principals beneficiaris. Els excessos estètics de cert wokisme han contribuït, segurament, a alimentar una reacció paleolítica. Però no hi ha precedents d’una tendència tan xarona cap a la provocació.
Si les suposades formacions d’ordre i els seus mitjans cedeixen -i ja és curiós!- l’espai de les formes civilitzades, els qui no ho són hauran de preservar el “conservadorisme” de la civilitat i l’educació. Contra els antivacunes no hi ha arma més poderosa que l'evidència. Enfront el virus de l'anticiència, les dades ben explicades. Les forces democràtiques, el món de la cultura i els mitjans de comunicació tenen feina, han de fer pedagogia del rigor i no deixar-se impressionar pels Quiles de cantonada.