Els núvols de Nadal no sé què tenen que són manyacs. Joan Maragall comença així un poema deliciós que descriu com hem tingut el cel la majoria de Nadals que hem viscut, i que encara hem de viure. Nadals ennuvolats.  

Aquest any l'he triat per declamar-lo des de dalt de la cadira, cadira televisiva a TV3 (com he fet aquests últims deu anys) i amb versió a xarxes de 3Cat des del mercat de Santa Caterina, i també amb recorregut domèstic i entre amics i amigues.

L'exercici de dir-lo de memòria, de memoritzar uns versos per declamar, com fan tants nens i nenes a les escoles per dir-lo després a casa, és d'aquells cada vegada més estranys. Els nous mètodes pedagògics han arraconat això d'acumular un seguit de coneixements, fórmules, i dites de memòria, perquè tot això ja es pot trobar a internet, i ocupaven un espai que ens semblava inútil. Tot allò s'esborra, i s'ha prioritzat el domini de les eines de cerca, per davant de l'emmagatzematge personal.

Entre poc i massa, ja se sap que costa molt trobar la fórmula ideal per la formació dels nostres joves. Modes, tendències, llistats, resultats intervenen en la definició del model pedagògic. Aquest debat a banda, trobo que sigui per petits o grans, tenir uns versos com els de Maragall, o d'altri ens ajuden a fer gimnàstica mental. Va bé, fixar-te en com ens refem un text a mida, i comparar-lo amb el que havia escrit el poeta.

És cert que els núvols del Nadal de 2025 no han acabat de tenir aquest tret definitori de la manyagueria. La pluja i el fred, la llevantada, la neu a cotes baixes ha alterat aquests dies de trobades familiars fins el punt que el Pla Inuncat ha marcat els moviments a les carreteres: enllestiu Nadal, retardeu Sant Esteve. Interior ha volgut deixar espai per la pluja que ha regat el país de dalt a baix.

Una terra ben regada, que si a més és ben adobada donarà fruit aquest 2026. Com cada any hi projectarem bons auguris i desitjos, i voldrem que passi allò que no ha passat aquest Nadal que tindrà Badalona ben present, i la situació del sensellarisme com un dels problemes que no s'arreglen amb quatre eslògans. Si fins i tot el Papa Lleó XIV n'ha fet referència. 

Aquest 2026 no tindrà fórmules fàcils ni ràpides pels problemes dels catalans que cada vegada són més complexos.

El president Illa, a la copa de Nadal d'aquest dimarts, posterior a l'últim Consell de Govern, aventurava que a la tornada de vacances hi haurà bones notícies. Ho deia a propòsit del nou model de finançament autonòmic, que ha de ser singular per Catalunya. En el paquet de l'esperança posem-hi solucions d'habitatge i de Rodalies, si no és demanar massa!. Si s'aconsegueix presentar això li podria comportar de retruc llum verda pels pressupostos del Govern, i a ERC el convenç la proposta. Veurem si Pedro Sánchez, després de la patacada extremenya, i amb calendari electoral obert a l'Aragó i a Andalusia, té coratge per presentar el nou model de finançament.

L'amnistia i el retorn de l'exili, del president Puigdemont, és l'altra peça del tauler polític catalano-espanyol que pot canviar el panorama del 2026. Mentrestant aquests dies Pedro Sánchez respira alleujat, i pensant com validarà el suport a l'escut social que ha aprovat el Consell de Ministres, però que necessitarà un ple extraordinari per tirar-lo endavant.

El 2026 seguirà sent un any complicat al món, amb un Donald Trump que mentre amenaça Veneçuela, ataca Estat Islàmic a Nigèria, que mentre diu que tancarà la pau a Ucraïna, insisteix a fer-se amb Groenlàndia, en aquesta diplomàcia dels negocis dels seus amics. En aquesta ostentació de la ignorància i del seu narcisisme malaltís batejant auditoris, estadis i fragates de guerra amb el seu nom.

Aquests núvols de Nadal que no sé que tenen que escrivia Joan Maragall, i que veia com a fórmula d'alegria. El record dels Nadals ennuvolats, que el fan ser un infant per tot allò que somia i riu a allò que veu amb els ulls aclucats!