La població de Catalunya a gener del 2026 va arribar a 8.208.894 milions de persones, segons dades oficials. La població catalana s’ha incrementat en més del 33% en trenta anys, entre 1.995 i el 2025. Aquest increment situa a Catalunya en un dels territoris líder en creixement demogràfic a la Unió Europea del segle XXI. Ha generat molts descosits en l'àmbit d'equilibri territorial, identitat i llengua, sistemes de salut, educatiu i social i mobilitat. Ara el projecte de país ha d’anar orientat a recosir Catalunya i a tenir la mirada de present i llarga, en un horitzó de l'any 2050.
Cada gener el Departament de Salut publica el Registre Central d’Assegurats (RCA; nombre de persones residents a Catalunya amb targeta sanitària) per Regions Sanitàries i per Àrees Bàsiques de Salut. A gener 2026, el Departament de Salut ha publicat que tenim 8.204.444 targetes sanitàries i fa un any, a gener 2025, 8.115.895. El cens de població a gener 2025 era de 8.124.126 persones.
L’any 1995 teníem entorn de 6 milions d’habitants, l’any 2005, 7 milions. En deu anys el creixement va ser d’un milió de persones, un 16,6%, secundari majoritàriament a la immigració econòmica estrangera. Entre el 2005 i el 2025 es produí un nou increment, en vint anys, d’un milió. Doncs, l’increment poblacional entre 1995 i 2025 ha sigut de dos milions d’habitants, un 33,33%. En aquests darrers trenta anys la població nascuda a l’estranger ha passat del 3% al 18% i cada vegada més global, europea, africana, llatinoamericana, asiàtica. En aquest mateix període l’esperança de vida ha anat augmentant, malgrat la pandèmia de la COVID-19 fins als 84 anys (86,4 dones i 81,4 homes) i la natalitat ha baixat. Catalunya és una de les societats més longeves i amb més baixa natalitat del món. El nombre de naixements de mares nascudes a l’estranger és del 38%.
El país ha crescut desequilibradament en densitat de població. Més de 5 milions viuen a l’àrea metropolitana de Barcelona, un milió a les comarques gironines i el Maresme Nord. 568.000 persones resideixen al Camp de Tarragona i 192.000 a les Terres de l’Ebre (11% de la superfície catalana i el 2,3% de la població). A Lleida hi viuen unes 390.000 persones i al Pirineu (18% de la superfície de Catalunya i el 0,9% de població) unes 74.000 persones. La Catalunya Central i Penedès-Garraf sumen 930.000 habitants. Barcelona ciutat i la primera corona metropolitana té una densitat de població de les més altes del món i a l’altre extrem, territoris molt extensos tenen molt baixa o baixa densitat, el Pirineu i les Terres de l’Ebre. Catalunya creix en el litoral i el prelitoral en població i en PIB. Creixen les ciutats de més de 50.000 habitants i hi ha despoblament rural.
Cada any visiten BCN 16 milions de turistes estrangers i 20 milions a Catalunya. Més de 10 milions de viatgers espanyols venen a Catalunya. La gran concentració de turistes és a Barcelona i la costa gironina i tarragonina, i amb alta estacionalitat. L’estada mitjana dels turistes estrangers és de 5 dies.
Ha col·lapsat Catalunya? En alguns aspectes sí, però la societat catalana té un fort dinamisme i capacitat de represa constant. Són imprescindibles la planificació, les reformes i la inversió, però cal saber llegir, interpretar bé el present per liderar els canvis.
Els canvis poblacionals (increment de població amb molta diversitat i envelliment), el model econòmic molt vinculat a serveis amb salaris baixos i excessiva estacionalitat, el desequilibri territorial, la dependència de la importació de combustibles fòssils junts a la falta d’instruments d’estat i el dèficit fiscal fan que recosir el país sigui molt difícil.
La mobilitat és un dels exemples més clars. El fracàs de Rodalies, dels regionals, la fragilitat de l’alta velocitat, l’escassa circulació ferroviària de mercaderies, la lentitud de l’ample mediterrani són els exemples dels descosits de la Catalunya actual junt amb una mobilitat molt desequilibrada a tota la Catalunya interior i rural. Però també la falta d’inversió i manteniment de la xarxa viària està posant en risc la circulació i la seguretat. Augment de l’ús del cotxe privat i del transport amb camions i la supressió de peatges està afectant les entrades a BCN, a l’AP-7, a les Nacionals, a l’Eix Transversal… Des de fa anys reclamem la gestió de Rodalies i de l’Aeroport de BCN i dels ports i el més calent a l’aigüera. L'alta d’inversió, però alhora un model llunyà administrativista de decisió i funcionament fan molt ineficaç la gestió. La bona valoració ciutadana de Ferrocarril de la Generalitat és un exemple. Les infraestructures energètiques també pateixen la falta de modernització.
En termes d’identitat i llengua pròpia, el català, hi ha un accelerat retrocés. S’ha imposat un model global, multicultural i de matriu castellana i anglesa en continguts culturals, científics i tecnològics estan arraconant la nostra cultura i el català. Hi ha relat Intel·lectual progressista i conservador i polític, de dretes i esquerres a favor d’aquest. El català és l’artèria de la identitat sí, o no?
La immersió a les escoles, el rol els mitjans públics i privats en català, l’activisme cultural i lingüístic són de supervivència. La immigració no explica si mateixa el fenomen sinó, malgrat entendre el català, l’ús social és minoritari i ha revertit en molts àmbits entre persones de llengua materna castellana. Només en un 32% dels residents a Catalunya fan un ús social del català.
Els grans sistemes de l’estat del benestar: educació, salut i social pateixen en la Catalunya actual. Les desigualtats socials són creixents. Malgrat tenir una població ocupada de 3.913.200 persones, tenim un atur del 8% i treballadors pobres. 1 de cada 3 nens a Catalunya està al llindar de la pobresa. La qualitat i equitat dels sistemes públics està empitjorant per inadaptació als grans reptes actuals i la falta de visió i finançament. El repte de l’accés de l’habitatge és un dels problemes principals de moltes persones i famílies nascudes ací o de fora de Catalunya. Competeixen en un mercat inflacionista i escàs de llar a preu assequible, en les zones urbanes o turístiques. Hi ha habitatge a preu més baix en territoris rurals o de muntanya, però hi ha moltes menys oportunitats laborals, culturals, socials i educatives.
En el sistema educatiu ha d’afrontar reptes globals i locals, amb molta diversitat i pobresa. El sistema sanitari continua sent solvent en la patologia aguda i greu, però l’accessibilitat al sistema i la continuïtat social i sanitària de la cronicitat és fràgil.
Hem de recosir l’esperança d’aquest país que ha de poder confiar en ell mateix i ha de disposar tots els seus vímets pel país sencer i poder executar les accions dels canvis imprescindibles i forjar fonaments de futur sòlid. Identitat social.