Un assaig clínic impulsat a l'Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona (Can Ruti) treballa, per primera vegada a Europa, amb l’ús de la derivació limfaticovenosa cervical com a possible intervenció terapèutica en pacients amb malaltia d’Alzheimer en fase lleu. L’estudi, anomenat ALCEA (Estudi dels efectes clínics i biològics de l’anastomosi limfaticovenosa cervical en la malaltia d’Alzheimer), té com a objectiu determinar la seguretat, la viabilitat i el potencial efecte d’aquesta tècnica quirúrgica extracranial.
En aquesta línia, s’ha realitzat la derivació en dos pacients al centre mèdic i, malgrat que l’estudi es troba en una fase molt inicial i ara per ara se centra en l’avaluació de la seguretat del procediment, els resultats preliminars podrien apuntar a una millora funcional d’un d’ells. Segons explica la família, la millora de l'estat d'ànim del malalt i de les seves capacitats cognitives ha estat "més que notable".
L’assaig es planteja com un estudi obert, amb la inclusió seqüencial de 10 pacients amb malaltia d’Alzheimer, que tindran un seguiment d'almenys 12 mesos. Tots els participants, amb diagnòstic d’Alzheimer en fase lleu i en seguiment a les consultes de Neurologia i Geriatria de l'hospital, són sotmesos a una intervenció de derivació limfaticovenosa a nivell cervical, practicada per professionals del servei de Cirurgia Plàstica i Reparadora.
Carmen Higueras, cap del Servei de Cirurgia Plàstica i Reparadora de Can Ruti, explica que la tècnica consisteix a establir una connexió entre vasos limfàtics i venes del coll per incrementar el drenatge del líquid cefalorraquidi i dels productes de rebuig del cervell. Segons Higueras, "aquesta derivació podria descongestionar el cervell i ajudar a netejar aquests productes que s’acumulen i que són els causants d’alguns dels símptomes de l’Alzheimer”.
Intervenció mínimament invasiva
La tècnica és mínimament invasiva i es realitza amb microscopi quirúrgic i sutures de molt petit diàmetre, habitualment en règim de cirurgia ambulatòria o amb estades hospitalàries curtes. L'operació s’utilitza de manera consolidada en el tractament del limfedema -especialment el secundari a cirurgies oncològiques o radioteràpia- amb l’objectiu de reduir l’acumulació de líquid limfàtic, millorar-ne els símptomes i prevenir complicacions associades. El Germans Trias i Pujol té una experiència extensa en procediments quirúrgics d’aquest tipus.
La hipòtesi de l’estudi és que la millora del drenatge limfàtic pot contribuir a reduir l’acumulació de proteïnes neurotòxiques, com la beta-amiloide (Aβ) i la proteïna tau, associades al deteriorament cognitiu de la malaltia d’Alzheimer. Per a Pau Pastor, neuròleg de la Unitat de Malalties Neurodegeneratives i Trastorns del Moviment de l'hospital, la investigació s’està fent en un moment de canvi en l’abordatge de l’Alzheimer. Pastor ha afirmat que el diagnòstic precoç actual "obre la porta a intervenir abans que la neurodegeneració avanci".
El paper del sistema limfàtic cerebral
La malaltia d’Alzheimer es caracteritza per la pèrdua progressiva de funcions cognitives (memòria, orientació i llenguatge) i per l’acumulació de proteïnes al cervell. Tot i que els mecanismes exactes no estan completament definits, la recerca recent ha evidenciat la importància dels sistemes de drenatge cerebral.
El descobriment dels vasos limfàtics meningis ha permès d'entendre millor com el cervell elimina els seus residus. En aquest sentit, diversos estudis preclínics han demostrat que la disfunció d’aquest sistema pot afavorir l’acumulació de proteïnes i contribuir al deteriorament cognitiu. Per això, per Candela Calle, gerent de la Regió Sanitària Metropolitana Nord, aquesta nova via pot ser "un pas endavant per millorar els símptomes de l'Alzheimer".
Avaluar-ne la seguretat
En aquesta fase inicial, l’objectiu principal de l’estudi ALCEA és avaluar la seguretat del procediment, més que no pas demostrar-ne l’eficàcia clínica. Tant Carmen Higueras com Pau Pastor han afirmat que "estem molt lluny de parlar d’una cura per a l'Alzheimer”, però han defensat la necessitat d’explorar noves vies davant d’una malaltia que afecta més de 50 milions de persones al món i que continuarà creixent en els propers anys.
Pastor ha explicat que “l’Alzheimer afecta tot el cervell i avui encara no tenim cap eina que permeti aturar-ne la progressió”. Per al neuròleg, la clau serà veure si aquesta intervenció de l'hospital Germans Trias i Pujol realment es tradueix a evitar o reduir la progressió de la malaltia. En aquesta línia, cal disposar d’estudis clínics ben dissenyats que permetin determinar el paper real d’aquesta tècnica en el tractament de l’Alzheimer.
Aquest projecte s’emmarca en l’impuls de la recerca i la innovació com a eines fonamentals per millorar l’atenció sanitària i avançar en noves opcions terapèutiques. Hi ha la voluntat de contribuir a generar coneixement i a transformar la pràctica clínica, així com de projectar l’activitat científica cap a la ciutadania i la comunitat mèdica.
