La possibilitat d'empadronar-se sense domicili fix -és a dir, sense indicar una residència exacta- és una fórmula que va néixer per solucionar les traves que trobaven algunes persones -moltes, sense llar- per poder tenir tots els drets com a ciutadà del país i com a veí d'un municipi concret. També perquè els ajuntaments tinguessin tota la informació de qui realment habita la seva localitat i pugui fer els càlculs dels serveis municipals necessaris. Aquesta fórmula concreta, però, darrerament s'ha disparat a Barcelona. El 2015, quan aquest sistema estava menys estès, hi havia menys de 4.000 persones inscrites al padró barceloní sense indicar cap domicili concret. L'any 2024, la xifra voreja les 46.000 persones. I això ha portat l'Ajuntament a repensar tot l'entorn d'aquest mecanisme.
D'entrada, la diagonsi municipal apunta, en gran part, a l'impacte d'un fenomen àmpliament retratat per les entitats socials els darrers anys: l'augment de les famílies que viuen en habitacions. Aquestes situacions, a més, cada vegada duren més anys, advertia recentment Càritas. Això es barreja també amb un auge del nombre de persones sense llar, i dels casos d'infrahabitatge, com els succeix a les famílies que viuen en locals comercials abandonats, barraques o naus industrials. "L'increment del padró sense domicili fix guarda relació clarament amb situacions d'exclusió residencial, i aquí poden estar impactant també diverses dinàmiques. És evident que moltes persones estan o vivint en habitacions o vivint en situacions on no és fàcil a vegades empadronar-se per raons diverses", ha reblat la comissionada d'Acció Social de l'Ajuntament de Barcelona, Sonia Fuertes.
També s'ha ressaltat que hi ha un possible "efecte crida" de persones que venen a Barcelona perquè saben que en aquest municipi és més fàcil empadronar-se que en altres punts del país. Això lliga amb els advertiments de les entitats socials que segueixen de més a prop aquesta carpeta, que ja fa temps que alerten que alguns municipis han endurit la seva política d'empadronament, malgrat que la llei estableix que inscriure's al padró del municipi on es viu és un deure ciutadà i les instruccions estatals remarquen que els ajuntaments han d'empadronar tots els veïns del municipi, visquin al carrer, a una cova o ocupant un pis. Això, tanmateix, se segueix desobeint de manera fèrria en alguns punts de Catalunya. Tal com explicava Nació la setmana passada, les limitacions amb el padró, en casos com el de Martorell, han portat diverses famílies a organitzar-se per portar el seu ajuntament als tribunals amb una demanda pionera.
Per apamar el fenomen, després de l'augment de les inscripcions sense domicili fix, el consistori barceloní ha encarregat un informe que ha barrejat l'anàlisi de dades públiques amb la realització d'entrevistes i qüestionaris a entitats socials i serveis del mateix Ajuntament. De fet, en una enquesta dirigida al tercer sector social, s'ha conclòs que el 20% les persones que s'empadronen sense domicili fix ho fan perquè viuen "a un habitatge/habitació on no se les deixa empadronar". És el motiu més mencionat, seguit de prop dels casos de sensellarisme (19%).
Compartir sostre ja no vol dir compartir economia
Això, a més, impacta en el món de les prestacions socials. De fet, en un 8% dels casos reportats per les entitats socials en aquest qüestionari intern, el motiu de tenir un empadronament sense domicili fix és poder optar a alguna ajuda econòmica. En alguns casos, això passa perquè l'actual sistema d'ajuts barreja i confón diversos termes que cada vegada són més diferents. L'Ajuntament, amb aquest informe, ha posat l'accent en la necessitat de diferenciar els conceptes "unitat de convivència", "unitat econòmica" i "unitat familiar". Així, es pretén solucionar un canvi social dels darrers anys. Abans, era més habitual que qui visqués en un pis fos una mateixa família que compartia ingressos i despeses. Ara, viure sota el mateix sostre no té tanta relació. Poden haver-hi diverses famílies en una mateixa llar sense cap relació pel que fa a la situació econòmica. I això no hauria de condicionar les ajudes, que moltes vegades sí que es fixen en les llars, i en els ingressos acumulats en una mateixa adreça, adverteixen des del consistori.
La intenció ara és obrir camí per clarificar aquestes diferències, especialment amb l'auge del relloguer d'habitacions. La idea és aplicar-ho a Barcelona primer, i que les prestacions municipals ja no es facin tenint en compte el total de les llars, sinó buscant altres mecanismes. Després, es proposa obrir aquest debat i fer arribar el mètode barceloní a altres administracions.
"Hem presentat un estudi que explicita la necessitat entre diferenciar la unitat de convivència, la unitat econòmica i la unitat familiar per fer el càlcul de les prestacions socials. En alguns casos les persones estan optant per la via de l'empadronament sense domicili fix justament perquè, segons com estigui conceptualitzada aquesta ajuda, no està recollint la situació d'exclusió residencial que viuen perquè potser estan compartint un habitatge però en cap cas estan compartint la seva economia", ha resolt Sonia Fuertes. "Hem d'avançar perquè això sigui més flexible i que els ajuts i les prestacions recullin la situació que viuen les famílies en la mesura del possible", ha afegit.