Hi ha un doble sentiment a ERC sobre què pot passar la nit del 29-N. El primer és negatiu amb la temuda arribada de PP i Vox a la Moncloa que mati tots els acords encarrilats. Però el segon és optimista amb un partit que, creuen a Calàbria i diuen les enquestes, va a l'alça. Ho fa amb un candidat que traspassa fronteres i una marca que vol repuntar després de l'últim cicle electoral, dos elements amb els quals ERC espera quallar un resultat que els permeti ser segona força i que els atorgui més diputats. La gran amenaça és que la campanya estarà polaritzada altre cop en un Pedro Sánchez versus PP i Vox, i que això arrossegui el vot útil cap als socialistes. Tot plegat, amb l'oportunitat que l'acord amb Podem o la incompareixença de la CUP doni més vots, i amb la incògnita de si el xoc pel front d'esquerres i l'agenda de Rufián allunyada de Catalunya pot restar.

Debilitats

Si bé el 29-N es dibuixa amb bones perspectives per a ERC, hi ha algunes debilitats a tenir en compte. Rufián ha mantingut una agenda sovint allunyada de Catalunya durant la legislatura, i la pugna pel front d'esquerres ha generat una sensació de tensió constant. No necessàriament s'ha de traduir en un càstig electoral per al partit, però són factors que tampoc ajuden. Per altra banda, és cert que l'avançament electoral ha tirat per la borda alguns dels acords assolits. No hi haurà ni nou finançament, ni condonació del FLA, ni mossos a ports i aeroports, i el traspàs de Rodalies queda aturat. Els pactes no s'han complert i això serà recordat pels seus rivals durant la campanya. 

Amenaces

La gran amenaça per a ERC és que el PSC s'emporti el vot útil a favor de Sánchez. La campanya tornarà a girar entorn a la polarització entre el president espanyol o la dupla PP-Vox. I això pot tenir conseqüències en la bossa de 250.000 vots que, segons els càlculs dels republicans, es disputen amb els socialistes. Sobre tota la campanya planarà també una sensació de canvi de cicle. ERC ha estat un dels socis fiables de Sánchez en els vuit anys a la Moncloa, fet que també ha permès als de Junqueras marcar l'agenda pública. Ara això té molts números d'acabar-se i, fent referència al lema de campanya "Defensa't", probablement caldrà passar de l'etapa constructiva a la de resistència davant un govern més a la dreta que mai.

Fortaleses

Malgrat les tensions, la gran fortalesa d'ERC per al 29-N és un candidat que traspassa fronteres. Rufián és el líder del Congrés més ben valorat pels catalans i això fa que els republicans el mantinguin com el gran actiu (i protagonista) de la campanya. El partit també encara el nou cicle electoral amb optimisme perquè, diuen, han ressituat la marca del partit després de la davallada dels anteriors comicis i la crisi interna ja apavaigada. Dos elements, el d'un candidat i el d'un partit forts, que creuen que els permetrà millorar la representació al Congrés. No parlen de xifres, però les enquestes públiques -i també les internes- els situen en segona posició i amb una forquilla d'escons per sobre dels set actuals, al voltant dels vuit o deu.

Oportunitats

Hi ha diverses finestres d'oportunitat per als republicans. La primera és que l'acord amb Podem els dona marge de creixement -Irene Montero va aconseguir més vots que Sumar a les europees del 2023- enfront a un Front Ampli que des d'ERC calculen que ja els han pres molt electorat i amb els quals es disputarien una bossa de 150.000 vots. Les enquestes no acompanyen la candidatura d'Ada Colau. A més, els republicans aspiren a aplegar vot d'una CUP que no ha comparegut a les eleccions mentre que també volen recuperar vot dels abstencionistes del 2023 i de nou vot jove, a qui creuen que Rufián ha pogut conquerir per la seva presència a xarxes socials.