Els periodistes Enric Juliana i Esteban Hernández van publicar fa pocs mesos el seu Viaje a un Nuevo Mundo. Un llibre que resumeix un seguit de converses entre els dos sobre l’estat del món, les forces de canvi que el travessen i les tensions que el sacsegen. Un diàleg reposat sobre el món d’ara i el dels pròxims anys. Tres-centes pàgines vibrants que es podrien resumir en deu idees clau: 

1. Entre Washington i Pequín, el gran joc del segle: Vivim un reposicionament global, la Xina emergent i l’Àsia puixant al costat d’un Occident disminuït. Els Estats Units no es resignen a la tendència actual i volen redefinir el joc global per mantenir el lideratge i frenar els rivals. La tensió és inevitable.

2. De l’Àrtic a l’aigua, tensió pels recursos: El conflicte per Groenlàndia és la lluita per l’Àrtic. L’última frontera, una mina de tota mena de recursos i la nova Ruta de la Seda quan la navegació sigui possible. Terres rares, aigua, petroli i vies comercials. Els poders globals es posicionen pel control dels recursos clau. 

3. Europa, perduda i pressionada: La Unió Europea no compta amb cap dels grans marcs del futur. Fonts d’energia, potència militar, tecnologia innovadora i mercats financers, Europa és un nan en tots els camps rellevants. Un continent envellit, entre la doble pressió de Washington i Moscou i amb l’eix francoalemany en hores baixes. 

4. La tecnologIA com a força de canvi: Les xarxes socials han estat un motor de la convulsió. De la crisi dels mitjans a l’evasió hipnòtica com a nou entreteniment. La IA amenaça de trencar el valor del treball i el vell equilibri inestable entre capital i mà d’obra. Un grapat d’oligarques aprenents de bruixot decidint el futur del món.

5. La sostenibilitat en dubte: El canvi climàtic és una evidència, però no queda clar que l’imperatiu de la sostenibilitat mantingui la força enmig de la tensió econòmica, social, política i militar dels propers anys. L’urgent es podria menjar l’important, del verd ecologista al verd militar.

6. Velles idees i idees noves: La socialdemocràcia generosa d’impostos alts, l’europeisme, la globalització o la confiança en el progrés tecnològic… Idees sòlides que semblaven indiscutibles comencen a ser posades en qüestió. El vell es mor i el nou no acaba de néixer.

7. El retorn de la religió: L’espiritualitat torna a interessar i les esglésies respiren un punt d’inflexió arreu d’Occident. El Papa és una veu de referència moral i política contra el trumpisme i l’encíclica Magnifica Humanitas s’ha convertit en la resposta principal als oligarques de la IA. Sorpreses del postsecularisme.

8. Els xocs que venen: Joves contra vells en lluita per subsidis i pensions. Homes contra dones en lluita per les polítiques de gènere i el distanciament polític entre gèneres. Les grans capitals contra les perifèries en lluita pel centralisme. Tot això i rics contra pobres, com sempre. Falles i esquerdes del món que ve.

9. Espanya al seu laberint: L’ascens de Madrid DF desequilibra l’economia i la política espanyola. El debilitament d’Europa provoca dubtes i angoixa. Al nou Madrid llatinoamericà hi ha qui voldria ser un apèndix de Miami. Catalunya s’ha adormit, però es pot despertar. I, enmig d’aquest ball, PP i Vox somien amb una reforma constitucional. Soroll.

10. L’acceleració de la història: Massa canvis, massa profunds, massa de pressa i massa alhora. Aquella idea atribuïda a Lenin, que hi ha dècades en què no passa res i setmanes en què passen dècades, marcarà el futur que ve. Dies turbulents que seran anys. Serà interessant, però no sempre serà divertit.