El càncer de còlon i recte a Catalunya és el més freqüent dels tumors malignes. El programa detecció precoç de càncer de còlon i recte ha demostrat ser clau per la prevenció i la curació. A Catalunya s'estima que el cribratge poblacional entre 50 i 69 anys ha col·laborat a disminuir la mortalitat en un 30%. L'estudi publicat recentment en la revista JAMA Network Open indica que en el País Basc la mortalitat del càncer de còlon i recte ha disminuït en el període 2004-2024 en un 50%. La cohort de 50 a 69 anys del cribratge poblacional de càncer colorectal confirma que l'alta participació en el País Basc, més del 70%, ha sigut un element significatiu. La mortalitat ajustada per edat per càncer colorectal en aquest territori ha passat de 32,8 a 23,1 morts per 100.000 habitants.
A Espanya, anualment, es diagnostiquen 44.000 casos de càncer de còlon i recte. El 62% són homes i el 48% dones. Aquests càncers són els segons en termes absoluts en mortalitat, després del càncer de pulmó. Més de 15.000 persones a Espanya moren per càncer colorectal.
A Catalunya, anualment, es diagnostiquen uns 7.000 persones amb càncer colorectal, 4.216 homes i 2.728 dones, L'any 2025 més de 27.000 persones convivien amb el càncer colorectal. El 41% tenen entre 50 i 69 anys i 14% entre 70 i 74 anys. La taxa de supervivència a cinc anys se situa en el 66%, 68% en dones i 64% en homes. l'any 2025 a Catalunya van morir per càncer colorectal 2.264 persones.
Catalunya, des de l'any 2001, disposa del Pla Director Oncologia, i és qui periòdicament revisa i avalua les accions a fer en el sistema sanitari en l'àmbit del càncer. L'enfocament és preventiu, promoure el diagnòstic precoç, protocol·litzar els tractaments amb evidència científica i una atenció biopsicosocial i espiritual durant tot el procés, en la fase aguda, crònica i fins al tram final de la vida, amb especial cura a l'atenció pal·liativa. En el pla Director Oncologia de Catalunya 2005-2010, sota criteris tècnics, va decidir iniciar el desplegament del cribratge poblacional del càncer colorectal i el circuit de diagnòstic ràpid del càncer en trenta dies.
El programa de detecció precoç del càncer colorectal, cribratge entre 50 i 69 anys, s'ha consolidat i ha demostrat ser una acció poblacional amb alt impacte per a la prevenció i la millora de la supervivència. Segons els resultats publicats del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya l'any 2024 varen ser convidades a participar un milió de persones entre 50 i 69 anys (convidades cada dos anys). De les 1.013.610 persones convidades, 479.184, un 47,3% varen participar. El 4,4% dels participants de l'any 2024 van donar positius en el test de sang oculta a la femta. Això va permetre detectar 5.834 adenomes (pòlips) avançats extirpats durant la mateixa colonoscòpia inicial diagnòstica i 537 casos de càncer de còlon i recte, la majoria (57%) en fases inicials i amb molt alta probabilitat de curació. L'extirpació dels pòlips és una mesura altament eficaç per la prevenció del càncer de còlon.
La clau de l'èxit continua sent la participació. El circuit està establert i és fàcil. El mateix pacient, després de rebre una carta amb les indicacions, recull la femta en el seu domicili en el lot recollit a la farmàcia comunitària o en el CAP. Les farmàcies comunitàries de proximitat, més de 3.290 a tot Catalunya, són serveis efectius per la participació especialment si la persona té un vincle quotidià amb el professional farmacèutic.
Hi ha territoris de Catalunya com el cas d'Osona on la participació està arribant al 60%. Amb les dades facilitades pel Servei d'Epidemiologia de l'Hospital de Vic que lidera l'oficina de cribratges poblacionals, amb el Dr. Pere Roura com a Cap de Servei i PDI de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC, constaten que en la cinquena ronda del cribratge (anys 2023 i 2024) amb una població diana de 41.006 persones la participació fou de 23.409 persones (57,1%). Un 4% varen tenir resultats positius en el test de sang oculta en femta i es van fer 888 colonoscòpies en l'Hospital de Vic. El càncer colorectal estava present en termes poblacionals en un 0.8/1000 persones participants. Des de l'inici del programa l'entitat Osona contra el Càncer i la societat civil ha estat molt implicada, factor social que ajuda a reforçar la participació.
Hi ha identificats factors de risc del càncer colorectal vinculats a la genètica i a l'epigenètica (factors externs a la genètica). Els càncers de còlon i recte familiars són entre el 3- 5% dels càncers de còlon, vinculats a poliposi familiar o sense ella, però amb una base genètica predisposant. El consum d'alcohol, el tabac, el sobrepès i l'obesitat, la inactivitat física, l'alimentació rica en greixos saturats, en cuinats processats, amb alt consum de carn vermella i pobra en verdures i fruites, la diabetis, els tractaments immunodepressors, les malalties intestinals inflamatòries són factors predisposants. El càncer colorectal en les societats occidentals està augmentant vinculats a l'envelliment de la població (l'edat és un factor substantiu) i en edats inferiors als 50 anys per hàbits alimentaris i el sedentarisme, fonamentalment.
A Catalunya el Pla Director Oncologia indica el camí de la política pública. Cal prioritzar la robustesa dels registres poblacionals i de totes les bases de dades per la presa de decisions globals i locals, les polítiques actives de prevenció, consolidar equitativament els circuits de diagnòstic ràpid del càncer, els protocols terapèutics i d'acompanyament basats en l'evidència científica i en l'experiència pacient en tot el procés i revisar el cribratge poblacional.
La necessitat d'augmentar la participació del programa actual de detecció precoç del càncer colorectal entre els 50-69 anys obliga a revisar les estratègies compartides amb la ciutadania, les farmàcies comunitàries i els centres de salut, primària i hospitals, ajuntaments i entitats civils per superar les barreres. Les dades disponibles ja indiquen les diferències. Les ciutats grans tenen menys participació que les ciutats mitjanes i pobles. A BCN ciutat en el barri del Clot el cribratge arriba al 60% i a Raval Sud al 27%. El cas del País Basc serveix d'exemple, arribant actualment al 77% tot i que cal tenir en compte el diferencial gran creixement i diversitat poblacionals de Catalunya.
L'ampliació del cribratge en població de més de 59 anys fins als 74 anys és l'altra prioritat. El Departament de Salut ha anunciat que començarà per aquesta franja d'edat a finals del 2026. Cal debatre la possibilitat de baixar a 45 anys el cribratge poblacional davant de les dades europees i internacionals publicades que indiquen l'increment en població més jove, similar al cribratge de càncer de mama.
Els cribratges poblacionals són polítiques públiques de gran impacte en salut i alta equitat territorial, disminuint els efectes dels determinants socioeconòmics. Són polítiques rendibles. Els cribratges neonatals de diferents malalties o per detectar pèrdua auditiva, el de càncer de mama, colorectal o coll d'úter en són exemples. La comunitat científica internacional, especialment els que s'orienten a la recerca poblacional i a l'avaluació de polítiques, indiquen el camí. Hi ha estudis que indiquen que caldria un cribratge poblacional auditiu als 55 o 60 anys, o de detecció d'osteopènia i sarcopènia (disminució de la massa òssia o muscular) en dones perimenopàusiques, per fer prevenció de complicacions importants amb la pèrdua de la salut auditiva i l'aparició de l'osteoporosi.
En pocs anys el cribratge de càncer colorectal ha evidenciat la seva eficàcia i cal, col·legiadament, augmentar la participació i ampliar la població cridada (45-74 anys), arribant als 74 anys en el menor temps possible. És una acció de política de salut pública que requereix el treball continuat de les administracions amb la ciutadania i la societat civil organitzada, nacional i local. Catalunya té capacitat per excel·lir.