Cada dia és una mica més complicat viure a Barcelona. I aquest setembre, com passa a moltes altres ciutats, moltes famílies tornen a fer números abans de començar el curs. Si ja costa assumir el preu de l’habitatge a la capital del país, s’hi afegeix ara el cost de tot allò que fa possible una vida normal. I és aquí on alguna cosa està canviant: em trobo famílies que m’expliquen que aquest any han hagut de desapuntar els seus fills d’una extraescolar perquè no se la poden permetre. O encara pitjor: pares i mares que em diuen que hauran de triar entre les activitats dels seus fills i anar al dentista.
I així, a poc a poc, Barcelona es va tornant una ciutat hostil per a una majoria que queda atrapada en terra de ningú: massa rica per accedir a moltes ajudes, però no prou per arribar a final de mes i viure amb tranquil·litat. Si has de triar entre pagar la hipoteca o les extraescolars, no ets plenament lliure. La llibertat no consisteix només que ningú et prohibeixi fer una cosa. La llibertat també és no haver de dependre de ningú per poder tenir una vida normal. És poder emancipar-te, formar una família, portar els teus fills al dentista sense haver de renunciar a una activitat que els fa feliços.
Per això necessitem una nova agenda per a Barcelona que entengui que si viure en aquesta ciutat s’ha fet massa complicat, hem de garantir uns mínims per a tothom. Un canvi de model que combini les ajudes actuals i noves bonificacions universals per a tothom. Tenim una responsabilitat: deixar de gestionar la dificultat com si fos inevitable i començar a canviar les condicions que la provoquen. Durant anys hem construït polítiques pensades, sobretot, per arribar a qui està pitjor. I aquestes polítiques són imprescindibles. Però avui ja no n’hi ha prou. Hi ha coses que no poden dependre de si tens temps o saps moure't per un laberint burocràtic.
Hem d’anar més enllà i hem de combinar els ajuts actuals amb una nova generació de serveis i bonificacions universals. Una nova agenda per a una Barcelona que no només respongui quan ja has caigut, sinó que també t’ajudin a no caure. Una segona corona de polítiques públiques que arribi també a aquella classe mitjana i treballadora que avui està quedant desprotegida; no pot accedir a una ajuda, però tampoc pot assumir amb normalitat el cost de la vida. I això és possible. De fet, ja hem començat a fer-ho.
En els darrers mesos hem aconseguit aprovar bonificacions del 50% dels menjadors escolars i dels casals d’estiu per a tots els infants. I aquesta setmana hem pactat que, l’any vinent, s’ofereixin activitats de reforç escolar gratuïtes per tots els alumnes que ho necessitin. Cap nen o adolescent a Barcelona es quedarà sense preguntar allò que no ha entès a classe perquè a casa seva no el poden ajudar o pagar-li classes particulars. Ho hem fet perquè sabem que hi ha recursos per fer-ho; i ho sabem perquè hem contribuït a augmentar els ingressos de la ciutat amb el recàrrec turístic que paguen les persones que ens visiten. Perquè si Barcelona és una ciutat d’èxit, els beneficis d’aquest èxit han de tornar als barcelonins i les barcelonines.
Ara volem fer un pas més: que les activitats extraescolars també tinguin una bonificació universal. Per totes les famílies. Perquè les extraescolars no són un caprici. Són claus per tenir una infància plena. Cap infant hauria de deixar de fer esport, música, teatre, dansa o qualsevol altra activitat perquè a casa no poden assumir-ne el cost. Cap família hauria de viure amb l’angoixa d’haver d’escollir quina part de la infància dels seus fills es pot permetre. Una nova agenda de polítiques dirigides als infants i les famílies, que també ha d’anar més enllà de la capital: ha de convertir-se en una política de país, per a tota la canalla de Salt, de Reus o de Lleida.
Diuen que la gent està cansada de la política. Jo crec que està esgotada que li administrin la resignació. Barcelona no necessita administrar resignació, sinó construir una ciutat on la gent pugui viure, créixer, emancipar-se i formar una família sense haver de demanar permís. Una Barcelona amb més drets, més llibertat i més oportunitats. Una Barcelona que recuperi el lideratge. Per la nostra ciutat. I pel país.