Segona jornada del debat de política general i protagonisme per l'oposició, crítica amb el rumb de la legislatura. Tres grups més o menys delimitats: ERC i els Comuns, que mantenen la mà estesa a Salvador Illa amb l'exigència que compleixi els acords d'investidura i sigui més ambiciós en mesures per protegir el dret a l'habitatge o per oferir un horitzó nacional al país; Junts i el PP, una oposició contundent al president i una esmena a la totalitat a la gestió del Govern, però amb un to més adequat al que s'espera d'un debat parlamentari; i un tercer grup, amb Vox i Aliança Catalana, que també esmenen l'executiu socialista, en aquest cas des de la provocació, la xenofòbia i l'insult. Els resultats del debat es veuran dijous, amb la votació de les propostes de resolució dels grups. Aquest és l'1x1 del dia gran de l'oposició.
Mònica Sales, Junts: dràstica
Correcta en la forma, dràstica en el fons. Mònica Sales ha arrencat el debat amb contundència i ha fet una esmena a la totalitat a Salvador Illa i el seu Govern. "És el pitjor president de la història de Catalunya", li ha dit només començar. Els ponts entre el Govern i Junts al Parlament estan trencats i la intervenció de la dirigent independentista certifiquen que els juntaires tenen poques coses a discutir amb Illa. La proposta estrella -i inèdita- serà, precisament, una reprovació del president, que difícilment tirarà endavant perquè l'aliança del president amb ERC i els Comuns és sòlida. A les portes del retorn de Carles Puigdemont -i amb la incògnita de quin serà el seu futur polític i si voldrà exercir el rol de cap de l'oposició- Junts apuja el to contra el Govern per erigir-se en alternativa.
Josep Maria Jove, ERC: exigent
Exigència i ambició, però també responsabilitat i estabilitat. Això és el que ha proposat Josep Maria Jové a Illa. ERC no preveu trencar l'aliança amb el Govern, però les condicions són clares: complir els acords d'investidura i accelerar, perquè "el temps s'acaba" -Pedro Sánchez sembla més fora que dins de la Moncloa- i el Govern ja té pressupostos. Els republicans, a l'espera que el seu líder Oriol Junqueras recuperi els drets polítics, s'erigeixen en els garants que el Govern tingui "ambició nacional" i, des d'aquesta exigència, les enquestes els somriuen. El repte, però, és aconseguir que Illa i Sánchez compleixin els acords i, amb l'amnistia encarrilada, forçar que s'abordi el conflicte polític. Jové li ha reclamat a Illa que l'amnistia no sigui "punt i final" i el president li ha agafat el guant: "És un punt de partida".
Alejandro Fernández, PP: pinxo
No falla: quan Alejandro Fernández surt al faristol, sempre dona joc. Aquest cop, amb el seu to fatxenda i irònic habitual, ha començat fort: "La Terra cridant a Salvador Illa", ha dit, en referència que el president, creu, s'obsessiona en els problemes del món sense saber gestionar els de Catalunya. El dirigent del PP ha dit que Illa "pontifica i sermoneja" per evitar gestionar la "immigració massiva i descontrolada" i ha centrat bona part de la intervenció en la llengua. Ho ha fet menystenint l'ús del català al Congrés i dient que, igual que amb el català a Europa, no faran res pel bé de la llengua. Fernández no ha parlat del model de finançament ni de la manca de propostes del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, que fa uns dies rebutjava la reforma del model i considerava que els problemes financers de Catalunya són per mala gestió i excés de guinguetes.
Ignacio Garriga, Vox: caricatura
Ser Ignacio Garriga és relativament senzill, perquè davant de tots els problemes la solució sempre és la mateixa: deportar els immigrants. L'habitatge? Culpa dels immigrants per disparar la demanda. La salut? Són els immigrants els que col·lapsen les llistes d'espera. La seguretat? Els immigrants són els que delinqueixen. Receptes senzilles a problemes complexos, que tot sovint corren el risc de convertir-se en una caricatura. El líder de Vox no ha qüestionat el model econòmic -que requereix ma d'obra barata, sovint migrant- i ha presentat, sobre el paper, la quadratura del cercle que és millorar els serveis públics i alhora rebaixar els impostos que serveixen per finançar aquests serveis públics. Garriga ha dit que Illa és un "corrupte i un mentider" i el president l'ha titllat de "demagog, maleducat, provocador i indocumentat".
Jéssica Albiach, Comuns: fiscalitzadora
Als Comuns se'ls acaba la paciència. Dos anys de legislatura i amb pressupostos aprovats són motiu suficient per exigir a Illa avenços tangibles i una orientació política clara. Jéssica Albiach, que ha combinat exigència, fiscalització i crítica al Govern, ha lamentat que la "transformació" promesa pel president no acaba d'arribar, i que "es queda a mitges" en les propostes per solucionar el problema de l'habitatge. Només 12 multes als especuladors o una unitat antidesnonaments que va tard. Mentre es negocia una nova versió de la limitació de la compra especulativa d'habitatge, Albiach veu insuficients les propostes d'Illa fetes al debat. La dirigent dels Comuns també ha lamentat la poca habilitat del Govern per resoldre la crisi d'educació, però sí que ha coincidit amb el president en la necessitat d'endurir el discurs contra l'extrema dreta i en defensa de la democràcia.
Laure Vega, CUP: enèrgica
Després de dinar tothom tenia poques ganes de reprendre el ple, però l'energia de Laure Vega ha despertat els diputats. Amb un discurs contundent, pràcticament sense una pausa per respirar, ha dit que s'ha de "tenir estómac" per seguir un debat on tothom defensa el dret a l'habitatge mentre "mengen canapès". "La culpa és de llocs com aquests, plens de catifes, que no solucionen el problema", ha sentenciat. A Illa li ha dit que menys policies per espiar assemblees de docents i més agents per espiar els fons d'inversió quan se salten la llei. I no s'ha deixat pràcticament cap col·lectiu: ha parlat de les famílies que no poden anar de vacances o al cinema, dels pagesos que se senten sols o dels treballadors que veien com Salut volia escurçar-los les baixes laborals. També del català que no pot parlar en català a Catalunya. La CUP té candidata a Barcelona i ho ha demostrat.
Sílvia Orriols, Aliança Catalana: absent
Segon dia de debat de política general, primer dia per a Sílvia Orriols. La líder d'Aliança Catalana no assisteix a les comissions però és que aquest dimarts tampoc va escoltar la intervenció del president de la Generalitat en el principal debat del Parlament, perquè tenia ple a Ripoll -quan va entrar com a diputada estava obligada a tenir un sol sou, i va escollir el de parlamentària, que és el doble-. Del discurs, res més enllà de l'esperat. La culpa dels serveis públics tensionats? De la immigració. La culpa de la crisi educativa? Dels estudiants immigrants que generen "inseguretat" als professors. Que els hospitals estan col·lapsats? Culpa dels immigrants, que es veu que no aporten riquesa però que tot el dia estan de visita al metge. Un missatge calcat al d'Ignacio Garriga, però en català. Per rematar-ho, ha tornat a fer un ús polític de la mort del manresà Carles Vilajosana. No ha parlat, però, sobre Lluís Companys.
