Després de les festes, l'hivern continua ben viu i les vetllades són llargues, fredes i fosques. No és estrany, doncs, que alguns optin per quedar-se a casa i buscar qualsevol excusa per fer una celebració a l'espera de Carnestoltes. Ens agradi més o menys, els catalans som de vida, de fer bons menjars, i també de fer un didalet de ratafia quan acabem l'àpat, per fer el ressopó. Per tant, també tenim moltes paraules i expressions ben nostres per parlar d'aquells que en fan un gra massa, perden el nord i acaben trampelant pel menjador.
No fa falta recórrer a adaptacions d'altres idiomes ni manllevar paraules del castellà per dir que algú ha begut massa. Ni anem "high" ni "pillem una cogorza" però tenim una pila d'equivalents que són originals i que van més enllà de la paraula "borratxo" que, molts cops, es queda curta per descriure algunes situacions.
Per parlar de bevedors a l'Empordà i la Plana de Vic en diuen "barralers", un mot que designava l'ofici de revestir barrals (botes), que s'utilitzaven per emmagatzemar-hi vi o altres begudes. "Barral" també és sinònim de porró i, segons el Diccionari Alcover Moll, al Camp de Tarragona el barral de vi és una mesura equivalent a una quarta part de la càrrega. Dels borratxos, a més, se'n poden dir "trincons". "Trincó" ve del verb "trincar" que a l'Empordà, en argot, vol dir beure molt i, a la Garrotxa, es fa servir com a sinònim de "brindar".
Beure com animals
Moltes de les expressions per parlar de borratxos inclouen comparacions amb animals o bé amb parts del seu cos. Els més clàssics són "anar trompa", "agafar una trompa" o "agafar la mona". Una de molt curiosa és "agafar el gat", "anar gat", "dur un gat com un sant temple" o "engatar-se" que, en alguns punts del principat ha convertit la paraula "gat" en sinònim de bevedor. No seria estrany, doncs, sentir: "Ha estat aquell gat d'en Joan!".
Més enllà dels mamífers, hi ha alguns ocells que també serveixen per anomenar als que trinquen massa. Es pot dir que algú ha "agafat una merla", l'au negra i cridanera dels primers mesos d'estiu, o "una sól·lera", en referència l'ocell insectívor que es pot trobar als camps de Mallorca i Menorca. D'altra banda, per embriagar-se es pot parlar de mosques i puces. En diem "agafar puces" o "agafar unes bones mosques".
En llenguatge col·loquial, també és habitual comparar borratxos i objectes. "En Josep és una esponja" o bé "un colador", utensilis quotidians que deixen entrar els líquids i que, en el cas de l'esponja, se la queden tota a dins. Altres exemples en són "beure com un clot d'arena", "beure més que un guaret" (terra de conreu), "agafar una mantellina", "agafar una paperina" o "agafar una pinya".
Calents d'orelles i bons costums
Els costums i tradicions també han marcat la manera de parlar dels bevedors, si sentim a dir que algú "ha fet dimecres", voldrà dir que n'ha agafat una de bona. Aquesta expressió de Sineu, a Mallorca, es deia per què els dimecres era dia de mercat i, després de tancar els tractes, era habitual anar a fer un glop de vi i que acabessin "empinant la botella".
Beure en excés, però, també ens canvia l'aparença, l'estat d'ànim i, sovint, s'associa la sensació de l'alcohol amb l'escalfor que produeix a la gola. Per això, algunes frases fetes sobre borratxos són "anar calent de cap", "anar content", "anar calent d'orelles", "anar passat" o "torrat", "portar-ne un punt de blau", "fer llumenetes els ulls" o "portar-ne més al cap que als peus".
Entre una cosa i l'altra, els bevedors sempre xerren més del compte quan "agafen un pet", "una bufa" o "una bona merda". Tanmateix, és probable que no ho facin gaire bé o que no se'ls entengui. Per això, poden acabar la festa "parlant castellà" o "parlant llatí", com recull el Diccionari de Frases Fetes de M.Teresa Espinal, de la UAB.
Quan ja és massa tard
A vegades, és possible que el "ressopó" prengui unes dimensions excessives. Si és així, no seria estrany que algú es trobés malament i, tot plegat, sortís pel mateix camí que ha entrat. En aquests casos, els catalans no diem que "ha potat", ha "trallat", ni "ha rujat". A l'Empordà, la Garrotxa, el Penedès, les Balears i alguns punts de la Selva de vomitar en diuen "gitar" i a Arbúcies, al Montseny, en diuen "escorxar la guilla".
En terres tortosines, valencianes i nord-catalanes és habitual "boçar". En altres zones apareixen els termes "orxegar" o "ofegar", que segons el lingüista Joseph Gulsoy, probablement estarien relacionats amb sons onomatopeics del vòmit. Al Rosselló i la Cerdanya també es diu "regantar", compartit amb l’occità, que va passar del sentit d’“escampar o tirar per terra” al de “vomitar”.
Finalment, hi ha moltes expressions populars i festives per dir el mateix sense dir-ho directament, com "cridar Sant Josep" o "cridar el Josep", "canviar la pesseta", bescanviar la pesseta" o "descanviar la pela", "fer el colom" o "cantar Úbeda", totes amb usos locals i col·loquials.
Tot plegat, sol acabar al llit per "dormir la mona" i l'endemà toca aguantar la caparrassa. A banda de la ressaca, alguns músics i escriptors catalans han trobat en les begudes alcohòliques inspiració per llibres i composicions. És el cas de l'escriptor mallorquí Miquel Bauçà (1940-2004), conegut per les seves obres sobre la marginalitat, la solitud, l’excés i els personatges desencaixats. O del músic Jaume Arnella, del Grup de Folk, que va popularitzar el tema Les Rondes del Vi, que després han versionat altres conjunts com Germà Negre o Fetus.
D'altra banda, el grup Roba Estesa, del Camp de Tarragona, va dedicar una cançó als licors de la terra, Una altra ronda, que s'ha convertit en tot un himne del disc Descalces, del 2016. A ritme de folk, la lletra enumera tota mena de licors tradicionals dels Països Catalans com el moscatell, la cassalla, la pomada menorquina o les Aromes de Montserrat, el clàssic licor d'herbes elaborat amb farigola, ginebró, espígol, canyella i coriandres.
