Tenir piulots i altres expressions del fred en català

Un repertori de dites i paraules per passar l'hivern, posar nom a les sensacions i donar una mica de gràcia a les tardes fosques que ens queden abans d'arribar a la primavera

Publicat el 18 de gener de 2026 a les 15:00

Diuen que "el bon català sempre té fred després de menjar" i, enguany, l'expressió s'ha complert al peu de la lletra després d'aquestes festes de Nadal, les fartaneres i les llargues sobretaules. Malgrat que la neu no ha arribat a tot arreu, som molts els qui hem hagut de rescatar la bufanda de l'armari i passar els dies de baixes temperatures a prop del foc o de l'estufa. Els catalans, per aquestes jornades, tenim un extens repertori de dites i paraules per passar l'hivern, posar nom a les sensacions i donar una mica de gràcia a les tardes fosques que ens queden abans d'arribar a la primavera.

Sortir de casa sense guants, segons quins dies, pot ser un error i les puntes dels dits queden tan glaçades que, fins i tot costa agafar objectes. A la Selva interior i en alguns pobles de les comarques gironines d'aquesta sensació n'anomenen "tenir piulots". Es tracta d'una expressió en risc de desaparèixer i molt poc coneguda fora de les zones on es fa servir.

El fred, però, no sempre és igual. Quan és moderat diem que "fa fresca", quan és més intents parlem de "gelor" i quan som a Girona, no sentirem mai "el fred" sinó "la fred". D'altra banda, en català, per denominar els que en fan un gra massa, en diem "fredolics", "fredelucs" o "fredolecs" i els que acaben carregats de mocs "agafen un refredat", "es refreden" o "s'enfreden". 

Els penellons i la recepta per guarir-los

Una altra paraula curiosa és "penelló". Els penellons són inflamacions doloroses i amb picor a la pell, sigui en mans, peus, orelles o fins i tot el nas, que es manifesten en forma d'enrogiment, inflor i, de vegades, butllofes. Tot plegat, és fruit de l'exposició prolongada al fred i la humitat, i de reescalfar bruscament les extremitats afectades. Aquesta paraula prové del llatí perinio, que vol dir "congelació del peu". Aquesta forma, segons el Diccionari Alcover Moll, té variacions als diferents territoris dels Països Catalans i, a més, té una sèrie de remeis associats que, antigament, es divulgaven amb to humorístic.

Normalment, aquestes dites receptaven de broma coses pròpies de l'estiu en fórmula medicinal. Uns deien que el millor remei per als penellons és l'aigua de Maig, altres, la pols del Corpus o del dia de Sant Joan. Alguns exemples de l'Alcover Moll són "Ungüent de juliol mata els penellons" o "Qui els penellons guarir-se vol, unti'ls amb saliva de juliol".

Els penellons ja no són una patologia tan habitual com abans, quan els mecanismes per resguardar-se del fred no estaven tan desenvolupats. Malgrat tot, el grup The Tyets va fer aparèixer la paraula a una de les seves cançons, El pingüí, una poesia musicada. Amb el seu autodenominat trapetón i l'ajuda del cor de l'Escola Bressola, van musicar el poemari Animalari de l'escriptor barceloní Enric Larreula

La iniciativa s'emmarcava en el projecte de l'Animalari Urbà, un disc del 2021 que van fer conjuntament amb altres artistes com Youg Rovelló o Ariox per encàrrec  dels Amics de la Bressola. L'objectiu era donar ressò al model d'escola catalana de la Catalunya Nord, fomentar el català entre els infants i fusionar el gènere de la música urbana amb les lletres infantils per fer el primer disc català de música urbana per a infants.

Dites del fred

Les bromes, consells i ironies de l'hivern dels nostres avantpassats han quedat fossilitzades a les dites catalanes. Moltes, fan referència a la roba d'aquest temps: "Déu dona fred segons la roba", "amb roba i bons aliments el fred es torna calent", "si vols estar bo, porta roba de fred quan fa calor" o "en temps de fred val més gorra que un barret", que recorda que, quan les temperatures baixen, val més ser pràctic que presumit. 

Algunes de més sòrdides es refereixen expressament a les defuncions en aquesta estació de l'any, "Març marçot mata la vella a la vora del foc i la jove si pot", o a la por de la gelor: "De por i de fred, qui més se'n posa, més n'admet" i "al gener no es trau el morro al carrer". En aquesta línia, per aquest mes, n'hi ha una colla d'específiques que es relacionen amb la meteorologia, l'agricultura i les supersticions. "Com més fred és el gener, més suc dona el taronger", "mes de gener, mes de geler", "Si gela pel gener, molta pluja pel febrer",  "al gener tanca la porta i encén el braser" i "gener abeurat, febrer gelat", en són exemples.

Per acabar, queixes

Finalment, com que encara som a gener i la cosa va per llarg, també hem aplegat un grapat de maneres per queixar-nos fred. Podem dir que fa un fred "que glaça el pensament", "que glaça la cua dels gossos", "que talla la cara" o "que aixeca les pedres". També és habitual dir "fa un fred que pela" i podem afegir-hi "que pela els sants" o "que pela les canyes". O com diem al Montseny, "carda un fred que escollona l'ànima". En tot cas, recordeu que si la saviesa popular no ens falla, hi ha esperança, i aquest 2026 serà bo: "Desembre tremolant, bon gener i millor any".