El .cat, l'epíleg català de les adreces web, celebra 20 anys aquest 2026 amb més de 120.000 dominis actius. Aquesta efemèride s'afronta amb bon estat de salut però amb nous reptes per la llengua en un entorn canviant i en constant evolució, marcat per la irrupció de la intel·ligència artificial. Amb els nous temps, Accent Obert, l'entitat que gestiona el .cat, s'ha transformat en una infraestructura cívica per defensar els drets digitals dels catalanoparlants, promoure el talent local i facilitar noves eines digitals en llengua pròpia.
L'organització sense ànim de lucre destaca que la importància del .cat va més enllà de les fronteres de Catalunya i que va ser el primer domini del món dedicat a una comunitat lingüística i cultural. Nascut el 2006, va ser possible gràcies a la mobilització de més de 65.000 persones, 2.615 empreses i 98 entitats que van impulsar la candidatura davant l’ICANN (Internet Corporation for Assigned Names and Numbers), l'organització internacional que s'ocupa de gestionar els noms de domini a la xarxa, entre altres funcions. "Internet va reconèixer per primera vegada que hi havia cultures al món. Després de Catalunya, altres nacions sense estat va seguir el nostre exemple", expliquen des d'Accent Obert.
No obstant, admeten que no n'hi ha prou amb el .cat en plena expansió del món digital. Accent Obert ha multiplicat els camps d'intervenció i treballa de la mà de l'Aliança per a la Presència Digital del Català, que aplega les principals entitats de promoció i defensa de la llengua. També desenvolupa projectes en àmbits com la creació de continguts i la intel·ligència artificial, el repte "majúscul" per la llengua a la internet, que està canviant la xarxa com la coneixíem.
Després de la revolució del .cat, el català es planteja tornar a ser pioner en el reconeixement de les cultures no hegemòniques a la intel·ligència artificial. Per descobrir els reptes lingüístics d'aquesta nova etapa digital, a Nació hem parlat amb el director general d'Accent Obert, Joan Abellà, i amb el professor i investigador de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona, Josep Àngel Guimerà, expert en tecnologies digitals i director de l'Institut de la Comunicació (InCom-UAB).
La IA podrà respondre directament en català?
Malgrat que en els xats d'intel·ligència artificial és possible conversar en català, les respostes no es generen directament en la nostra llengua i provenen de bancs de dades de tot el món i traduccions automàtiques, majoritàriament de l'anglès. Aquest fet desencadena, a vegades, en errors d'escriptura i biaixos en la resposta. Josep Àngel Guimerà, professor i investigador de la UAB, recorda que la intel·ligència artificial no pensa per si sola, sinó que elabora les respostes a base de càlculs estadístics a partir de les dades que té disponibles. "Els biaixos que poden tenir les respostes van més enllà de la ideologia, també tenen a veure amb la maneres d'entendre el món", explica.
Guimerà recorda que les intel·ligències nord-americanes estan entrenades amb material anglosaxó, que exclou altres llengües i visions. "Si a vegades hi ha problemes perquè les intel·ligències artificials s'expressin bé en català és, entre altres coses, perquè no s'han entrenat amb un corpus prou gran de documentació en català", assegura el professor.
El director general d'Accent Obert, Joan Abellà explica que la intel·ligència artificial pot arribar a elaborar directament les respostes en català, però que, abans, "caldrà treballar molt i fer-ho molt bé". En aquesta línia, diu que s'estan posant novament d'acord per aconseguir-ho amb institucions i iniciatives com Sofcatalà o el projecte Aina, impulsat el 2020 per la Generalitat i el Barcelona Supercomputing Center (BSC) que recopila grans corpus de text i veu per entrenar models d'intel·ligència artificial. "Haurem de tornar a proposar una gran conversa amb els principals agents d'intel·ligència artificial per demanar que se'ns respecti com a cultura no hegemònica", diu.
Com ho farem?
Per aconseguir aquesta fita, Abellà afirma que s'haurà de posar "les coses fàcils tècnicament" a les empreses d'intel·ligència artificial. "Haurem de confeccionar de forma col·legiada un gran corpus de cultura catalana per posar a disposició dels entrenaments de les IA", explica. El corpus aplegarà arxius multimodals, de so, imatge i text d'internet en català.
Un material que va des de fotografies i vídeos digitalitzats, fins a llibres, premsa i continguts d'actualitat, que hauran d'estar correctament indexats i respectant els drets d'autor d'aquells documents que no estan en obert. "És una feinada, però tenim moltes coses a favor: la maquinària del BSC i els coneixements d'Aina, que ha treballat amb repositoris de dades, sap indexar continguts i ha fet molta recerca", diu Abellà.
D'altra banda, també farà falta mesurar de quina manera serà capaç d'elaborar millor les respostes des d'un prisma culturalment català. Una de les més raonables, a parer dels experts, serà en la fase de postentrenament de les IA que permet corregir i "afinar" els biaixos de les cultures amb una representació estadística reduïda en la totalitat de la internet textual.
En el cas del català, el percentatge total de cultura catalana ronda al voltant del 0,20%, una xifra "considerable" segons Abellà. "Hi ha moltes cultures més grans que la catalana que tenen el mateix problema, però potser nosaltres estem adonant abans que cal actuar", explica. "El català gaudeix de bona salut en el món digital, amb la IA no podem quedar-nos enrere", afegeix.
Tindrem una eina pròpia?
L'enfocament del projecte, que es troba en una fase inicial, no contempla la creació d'una intel·ligència artificial pròpia, sinó tan sols donar les eines a les IA que ja existeixen perquè incorporin el català i la nostra manera d'entendre el món."Hem de ser pragmàtics, val molts diners i ni tan sols a Europa se n'estan sortint amb fer-ne una", apunta Abellà. D'acord amb aquesta idea, el professor Josep Àngel Guimerà recorda que seria difícil "fer forat" en un mercat on ChatGPT, Gemini, Claude o Grok s'han apropiat de l'imaginari col·lectiu.
No obstant, Guimerà assegura que l'àmbit de la IA és essencial per assolir la independència lingüística i que un mecanisme d'aquestes característiques podria tenir sentit per l'ús intern de les pròpies administracions "per sobirania política i tecnològica". "Veig complicat, però, que una IA genèrica pròpia pogués tenir èxit, per qüestions de mercat i de potència", diu el professor, que qüestiona que pogués arribar a ser competitiva.
L'acadèmic posa l'accent en la necessitat de gestionar bé els recursos i centrar els esforços en la regulació de la intel·ligència artificial des de les administracions catalanes i la societat civil organitzada. "Hem d'intervenir amb totes les maneres que puguem, com hem fet amb tants altres àmbits, per reclamar la presència del català. Perquè ja sabem que el respecte a les cultures minoritzades no és el que mou aquestes empreses", afirma.
