Xiquet, al·lot, noi o minyó són paraules de la nostra llengua per referir-nos a una mateixa realitat. El català compta amb un gran patrimoni dialectal que s'estén a través del domini lingüístic amb peculiaritats morfològiques, fonètiques i lèxiques que poden ser diferents i úniques a cada zona del país. Aquesta diversitat, però, s'ha vist marcada al llarg dels anys per complexos, prejudicis i, fins i tot, ha estat utilitzada políticament per qüestionar la unitat del català.
Amb l'objectiu d'aplegar, divulgar i reivindicar el nostre patrimoni lingüístic territorial, el 2025, es va constituir l'entitat Posa-hi Tu l'Accent, que aquest any organitzarà a Tortosa el segon festival d'accents entre el 23 i el 26 d'octubre, amb xerrades i activitats lúdiques durant tot un cap de setmana. A Nació, per aclarir quins són els reptes de futur i els perills que amenacen els parlars catalans, ens hem adreçat a un membre d'aquesta entitat, el professor de la Universitat Rovira i Virgili, Pere Navarro, expert en dialectologia i coautor del darrer mapa dialectal del català.
Navarro constata que "llengua" i "dialecte" són conceptes estretament lligats i que les varietats geogràfiques estan vinculades a la quotidianitat i la comunicació de tots els catalans, perquè cada lloc té una manera pròpia d'expressar-se. Els dialectes influeixen a tothom en la manera de parlar, però també d'escriure. "Tothom quan fa servir la llengua ho fa a través d'una varietat geogràfica. Una persona de Tarragona, quan s'expressa, sempre escollirà les formes que li són més properes: farà servir 'moresc' en lloc de 'blat de moro' o 'moixó' en lloc 'd'ocell'", explica.
Per què es perden les formes pròpies?
Pere Navarro reconeix que algunes formes pròpies del català s'han deixat de fer servir o bé es troben en perill de desaparèixer de l'ús social. El professor diu que una de les causes n'és l'avenç tecnològic i l'aparició constant de noves realitats, que enterren paraules i terminologies en l'oblit. "Poca gent seria capaç d'anomenar els noms de les peces que configuren la roda d'un carro o d'una erada perquè són objectes que s'han deixat d'utilitzar", afirma.
No obstant, també hi ha formes lèxiques pròpies que formen part del vocabulari comú que reculen en l'ús que se'n fa. "Sovint això es deu als mitjans de comunicació i a l'escola", explica el professor. D'acord amb aquesta idea, assegura que molts cops les escoles se centren massa en el model de llengua normativa i estàndard i deixen al marge aquella que es fa servir a la zona d'on són els alumnes. "Els llibres de text de les escoles tots són editats a Barcelona i els autors parlen català central o renuncien a escriure-hi en la seva varietat", afirma.
El risc de renunciar als mots autòctons
Navarro apunta que, tot plegat, es produeix per una manca de consciència lingüística i sensibilitat pels parlars locals que es tradueix, també, en els mots que escullen els mestres quan imparteixen classe. "Si renuncien als mots autòctons, els infants interpretaran que no són aptes per a determinats contextos o, directament, deixaran d'utilitzar-los", assegura.
Les causes d'aquest acomplexament, segons Navarro, es deuen al menysteniment històric que ha afectat molts dialectes exceptuant el català central, que és la varietat que ha servit de base per fer la llengua estàndard i normativa. "Les variants perifèriques, no sé per quin motiu, han estat marginades o ridiculitzades. I riure's de la manera de parlar d'algú és, potser, una de les pitjors coses que se li pot fer a una persona", sentencia.
Aquest desdeny s'ha fet patent amb variants dialectals com el xipella, situat a la frontera entre el bloc oriental i l'occidental, i que es caracteritza per la pronunciació amb un so similar a una [i] les lletres "e" àtones al final de paraula o terminació. "No hi ha cap fonament que permeti mofar-se d'una manera determinada de parlar, tots els essers humans som diferents però tenim el mateix valor i passa el mateix amb els nostres parlars", diu Navarro.
Com podem preservar-los?
Pere Navarro creu que una bona manera de preservar aquest patrimoni lingüístic és per via de "l'autoestima" de les persones que passa, també, per la manera de parlar. "La gent s'ha de sentir còmoda amb la seva varietat i ha de pensar que els mots que diu són el llegat immaterial de moltes generacions. Renunciar-hi és perdre un tresor", explica el professor de la URV.
Una bona mesura per aconseguir-ho, doncs, seria començar a "valorar la diversitat" des de les escoles i els centres educatius. "El mestre ha de ser curós amb la varietat que es parla en el lloc on exerceix el seu magisteri, perquè el professorat no ha d'oblidar que està al servei de la comunitat", exposa Navarro. Així mateix, el Navarro defensa que tots els dialectes estan al mateix nivell i que, aquesta diversitat, que ja es reflecteix en la música i la literatura, hauria de tenir més presència en els mitjans de comunicació. "Els mitjans nacionals, puntualment, són sensibles a aquestes variacions. Carles Porta n'és un exemple, amb un lleidatà extraordinari i cuidat, ha aconseguit un èxit rotund amb el seu programa", recorda l'expert, que també percep "un retorn" entre la ciutadania a valorar positivament la variació i els mots autòctons.
Un festival d'accents
El Festival Posa-hi Tu l’Accent és una cita biennal i itinerant que s'emmarca en voluntat de protegir, potenciar i prestigiar els parlars locals, les formes i paraules autòctones. El format de la primera edició el 2024 a l'Espluga de Francolí, que ja va ser tot un èxit, busca allunyar-se dels congressos convencionals amb una proposta festiva i participativa per interpel·lar els directament els parlants. "Els congressos són avorrits, propis d'especialistes i universitats, i nosaltres vam plantejar una festa per celebrar la diversitat", expliquen.
Amb l'objectiu de ser un gran aparador de la riquesa de les varietats dialectals de la llengua catalana, el Festival Posa-hi Tu l’Accent vol promoure un major coneixement mutu entre totes les variants i, alhora, incentivar un major ús col·loquial de la llengua a partir de les empaties que generen els trets propis de cada àrea, que formen part intrínseca de la seva identitat.
Al Festival d'aquest octubre de 2026, a Tortosa, s'hi faran taules rodones, presentacions, concursos i hi haurà espectacles i actuacions. "S'hi abordarà la varietat dialectal a partir de diversos àmbits com l'ensenyament, el món associatiu, el teatre i el cinema o les entitats normativitzadores", diu Pere Navarro. La iniciativa també vol posar èmfasi en el paper de la diversitat per la construcció d'una llengua forta i viva davant del perill més gran que existeix, el retrocés de l'ús social per la pressió d'altres llengües que amenaça el conjunt del domini lingüístic.
