La fotografia actual de l'ús de les llengües a Barcelona torna a mostrar que, percentualment, el català perd presència entre els habitants de la ciutat. Segons les dades de l'Enquesta de Serveis Municipals del 2026 a les quals ha tingut accés Nació, només el 34% dels habitants de la ciutat té el català com a llengua habitual. Això suposa un lleuger retrocés relatiu respecte a l'any anterior (35%) i manté la tendència dels darrers anys. Des del 2021, quan la llengua catalana era l'opció preferent del 39% de la població, s'ha anat reduint un punt percentual cada any. Això, podria no tenir a veure amb el fet de perdre parlants, sinó amb un moment d'especial creixement de la població estrangera a la capital catalana.
L'enquesta, que es realitza a 6.000 persones, també mostra que el castellà creix lleugerament com a llengua habitual, amb un punt percentual més respecte a l'any passat. Així, la llengua castellana arriba a ser la preferència quotidiana del 56% de la població, una dada molt similar a la dels anys anteriors, i que queda a un sol punt del rècord d'ús del castellà a la ciutat (57%). Mentrestant, la població que té com a opció habitual "altres idiomes" es consolida en el 10% que ja es va assolir el 2025.
Si es mira per franges d'edat, les úniques on el català obté millors dades que l'any passat són dues franges i per molt poca diferència: entre els 45 i els 54 anys (es passa del 32,6% a 33,1%) i entre els 55 i els 64 anys (del 41,9% al 42,3%). Si bé la xifra més baixa de parlants del català com a llengua habitual és entre els 25 i els 34 (18,8%), la davallada més destacada es registra entre la gent més gran. Hi ha una caiguda de més de 4 punts percentuals en un sol any entre la gent de més de 74 anys, del 53% al 48,8%.
Les dades a les quals ha tingut accés aquest diari, tot i que encara no s'ha presentat oficialment l'Enquesta de Serveis Municipals, mostren també que el català no és la llengua preferida de la població en cap àmbit, però on està més a prop del castellà és a l'hora de tenir converses amb le personal dels serveis de l'Ajuntament (41,6% el català, 49,5% el castellà). En l'àmbit familiar el repartiment és 27,9% en català i un 50,7% en castellà, mentre que als bars i restaurants es parla gairebé el triple de llengua castellana (64,7%) que de catalana (23,1%).
Tot plegat coincideix també amb la vegada que menys gent de l'enquestada assegura haver viscut tota la vida a Barcelona: només una tercera part de la població (33%) ha viscut sempre a la capital catalana. Al 2005, l'estadística superava el 50%. Des de llavors, aquesta realitat ha anat perdent pes de manera més o menys constant fins arribar ara al seu rècord negatiu. Per contra, la població que diu que fa menys de cinc anys que viu a la ciutat ja és el 21% de la ciutadania, la xifra més alta de la sèrie.
Plans en marxa per intentar revertir-ho
Amb tot, els darrers anys s'està intentant corregir la manca d'adhesió de nous parlants, almenys en l'àmbit relatiu. L'administració defensa el Pacte Nacional per la Llengua com a via de reforç dels recursos per augmentar la presència de la llengua en la quotidianitat del país. A Barcelona particularment hi ha un pla de xoc en marxa i aquest mateix mandat s'ha incorporat una comissionada específica del català per comandar aquesta carpeta. Una de les darreres mesures anunciades és el creixement de les places per aprendre la llengua catalana amb el Consorci per la Normalització Lingüística (CNL), que ha augmentat l'oferta en dos anys de les 23.500 places a les 35.500 d'aquest curs. També s'ha augmentat el pressupost municipal destinat a la matèria. Tanmateix, l'administració demana temps perquè arribin els resultats i insisteixen que el context és complex.
