La catalanofòbia continua condicionant la percepció social del català, en dificulta la normalització i n’afebleix el prestigi. Aquesta és una de les conclusions de la cinquena edició de Semicercles, el seminari anual de Plataforma per la Llengua, que ha reunit més de 150 persones aquest dissabte, 17 d’octubre, a la Casa Convalescència de Barcelona, sota el títol "Catalanofòbia i discurs d’odi: del diagnòstic a l’acció".
El president de l’entitat, Òscar Escuder, ha reivindicat Semicercles com un "espai de trobada de l’acadèmia, l’opinió pública i l’activisme". Per la seva banda, el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, ha advertit que existeix "un caldo de cultiu ideal" per als prejudicis, la discriminació i els discursos d’odi, una situació que, segons ha assenyalat, la intel·ligència artificial agreuja. La vicepresidenta de Plataforma per la Llengua, Mireia Plana, ha vinculat l’hostilitat envers el català amb els "projectes de centralització política de l’Estat espanyol" i els prejudicis construïts al llarg dels segles, alhora que ha denunciat que aquestes actituds "generen inseguretat lingüística" i dificulten l’ús normalitzat de la llengua.
El catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat Pompeu Fabra Josep Pich ha analitzat la catalanofòbia com "un fenomen estructural vinculat a la construcció d’un Estat espanyol centralitzat i culturalment uniforme". Pich ha defensat que el castellà ha estat "històricament privilegiat", mentre que el català ha estat "perseguit" i aquesta desigualtat ha contribuït a la "minorització de la llengua".
El paper dels mitjans
Vicent Climent-Ferrando, coordinador acadèmic de la càtedra UNESCO sobre Polítiques Lingüístiques pel Multilingüisme de la UPF, ha presentat una recerca sobre més d’11.000 titulars i prop de 300 articles publicats entre el 2015 i el 2026. Segons l’anàlisi, diversos mitjans espanyols tendeixen a presentar el castellà com una llengua cohesionadora i el català com una font de conflicte o imposició. El ponent ha advertit que aquests marcs contribueixen a normalitzar la idea que el castellà és la llengua per defecte, mentre que la presència pública del català "necessita justificació".
D'altra banda, Marina Massaguer, doctora en sociolingüística per la UOC, ha defensat que "cal renovar els consensos socials que van impulsar la normalització lingüística després del franquisme", ja que, segons la investigadora, els canvis demogràfics, socials i tecnològics han afeblit aquests marcs compartits. Massaguer ha reclamat discursos capaços d’arribar més enllà dels convençuts: "Els discursos han de ser per convèncer el màxim d’espais socials; han de ser acceptables i inapel·lables pel màxim de sectors".
