El Correllengua Agermanat tornarà a celebrar-se el 2028. Així ho ha anunciat aquest dilluns l'organització, que ha decidit impulsar-ne una nova edició després de valorar "molt positivament" els resultats del 2026, amb un seguiment de prop de 180.000 participants arreu dels Països Catalans, segons els seus registres.
Amb això, l'organització considera que l’elevada implicació ciutadana i el compromís de les entitats avalen la continuïtat del Correllengua, que tornarà a unir el territori amb un nou recorregut que es definirà durant els pròxims mesos. A partir d’ara, els voluntaris treballaran conjuntament amb les entitats i elaboraran un mapa de manera participativa.
L'objectiu és "consolidar el projecte, ampliar-ne l’abast territorial i reforçar la implicació del teixit associatiu", expliquen des de l'organització. El 2026, la iniciativa ha reunit prop de 30.000 portadors de la flama, corrent, en bicicleta i amb altres modalitats, amb un recorregut de més de 1.500 quilòmetres. Durant quasi 20 dies, va fer una vuitantena d’aturades arreu del domini lingüístic.
Per què és especial el Correllengua Agermanat?
El primer Correllengua neix a Mallorca l’any 1995 com una iniciativa de l’entitat Joves de Mallorca per la Llengua. Els joves mallorquins es van inspirar en la Korrika del País Basc, una cursa simbòlica amb el mateix caràcter participatiu i reivindicatiu, que uneix els parlants d'Euskera de punta a punta del país.
La iniciativa mallorquina va tenir èxit i es va reproduir també al País Valencià a càrrec d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV), que la va convertir en una cita anual. El 1997 el Correllengua va arribar també al Principat amb la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana (CAL), com una campanya transversal de promoció del català que involucra escoles, universitats i entitats de diferents àmbits.
Com funciona?
Com en les curses de relleus, la flama de la llengua, el testimoni, corre amb els participants a través del recorregut. La diferència és que, per allà on passa, s'organitza una gran activitat o diverses dinàmiques que involucren les entitats d'aquell municipi per rebre-la. En cada cas, les propostes s'adapten en funció de l'hora d'arribada i també del col·lectiu que les impulsa. La flama està aturada 20 minuts al punt de rebuda i després continua fins al poble següent. D'aquesta manera, la cursa de relleus busca enfortir la xarxa associativa i construir vincles de cooperació amb els joves com a punt central.
