La Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL) i el Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals (CIEMEN) han celebrat avui, 14 de juliol, el trentè aniversari del Correllengua. Ambdues entitats han organitzat una taula rodona que, a les 7 de la tarda i sota el títol "30 anys del Correllengua. De la CAL al Correllengua Agermanat", ha congregat veus expertes -i una cinquantena de persones- per debatre sobre la vigència i la necessitat d'impulsar iniciatives que fomentin l'ús social del català.
La vicepresidenta del CIEMEN, Xesca Oliver, ha donat la benvinguda al públic assistent referint-se a les tres dècades d'aniversari i el paper crucial del Correllengua "a l'hora de reforçar els vincles i els contactes als diversos territoris per poder treballar per la llengua catalana”. Tot seguit s'ha obert un diàleg, moderat per presidenta de la Fundació pels Drets Col·lectius dels Pobles, Marta Rosique, en què han participat Pau Emili Muñoz, coordinador del Correllengua Agermanat; Francesc de Dalmases, membre del grup parlamentari de Junts per Catalunya; i Jaume Marfany, president de la CAL. La taula rodona ha centrat l'atenció en la importància cabdal de les iniciatives socials per mantenir viu el català i en el fet d'aconseguir que aquestes accions impactin en el present i el futur de la llengua.
En aquesta línia, i com a participant en l'organització de la primera edició del Correllengua al Principat ara fa trenta anys, Francesc de Dalmases ha recordat que va ser una activitat “molt bonica, d’una banda, i molt complicada, de l’altra”. Dalmases ha expressat la satisfacció perquè hi hagi "gent molt jove al capdavant de l'organització" del Correllengua a dia d'avui i pel fet que s'hagi preservat que l'activitat continuï sent un "projecte transversal". El polític ha remarcat també la necessitat de mantenir "el marc irrenunciable de la nació completa i la idea de societat civil organitzada" amb la certesa que en un futur "guanyarà la unitat de la llengua i els Països Catalans".
En una línia semblant, Jaume Marfany ha subratllat que, tot i l’evolució, el Correllengua "sempre ha mantingut la idea de ser un acte festiu i reivindicatiu" i ha afegit que la celebració “tindrà futur mentre hi hagi gent que la vulgui tirar endavant”. En aquest sentit, Marfany ha fet una crida a “implicar noves generacions” i ha emfasitzat que 30 anys de Correllengua són, en realitat, "milers de correllengües, ja que cada barri i cada poble se l’han fet seu" al llarg de tot aquest temps. La intervenció del president ha volgut posar en valor, també, la força del lema de la CAL: “Llengua, cultura i llibertat”.
Per la seva banda, Pau Emili ha afirmat que la idea del Correllengua Agermanat va sorgir arran de l'experiència positiva que havia suposat el Correllengua Interilles, a les Balears, el 2024. Des de Joves per Mallorca es van obrir contactes amb joves referents en l'activisme lingüístic del País Valencià i de Catalunya i, amb el suport de la CAL, han aconseguit materialitzar aquest 2026 una celebració multitudinària en què "han participat 180.000 persones". Jovent d'arreu del domini lingüístic ha unit forces tenint clar que calia "parlar de 'Països Catalans' perquè és un terme a exercitar sense complexos". Emili ha recalcat, a més, la vàlua del Correllengua com a "activitat per avançar" i, amb visió de futur, ha anunciat que "el Correllengua Agermanat tornarà", tot i que encara falta concretar-ne l'any.
Ha clos l'acte la intervenció del president del CIEMEN, David Minoves, qui ha destacat que el Correllengua Agermanat de 2026 ha contribuït a “refer il·lusions que feia molt de temps que no existien; en concret, la il·lusió d’haver recuperat el carrer per reivindicar la llengua”. Durant 30 anys, el Correllengua ha convertit el català en un espai de trobada, cultura popular i cohesió social al llarg i ample dels Països Catalans traspassant fronteres. Aquesta iniciativa popular ha demostrat que el català és una llengua viva perquè hi ha una societat que la fa viure cada dia des dels barris, els pobles i les ciutats, gràcies a la iniciativa de la gent.
Aquestes tres dècades també han evidenciat que la defensa de la llengua no es construeix només des de les institucions, sinó sobretot des de la implicació i el compromís col·lectiu de la societat civil. Any rere any s’ha demostrat que el català continua viu perquè hi ha una societat organitzada que el fa viure i el defensa des de la base.
Aquest aniversari, per tant, no és només una celebració del camí fet, sinó també una reafirmació política i col·lectiva: davant els reptes que afronta la llengua, cal continuar ampliant la xarxa, sumar nous municipis, noves entitats i noves generacions. Perquè, en una situació complexa, la llengua només avançarà si continua sent una eina de trobada, comunitat i cohesió de Salses a Guardamar i de Fraga fins a Maó i l’Alguer.
Un projecte de la societat civil
La CAL va néixer el 23 d’abril de 1996 amb una idea molt clara: la defensa de la llengua catalana com a projecte col·lectiu, arrelat al territori i impulsat des de la societat civil. Durant aquestes tres dècades, la CAL ha treballat per fer del català una llengua viva, útil i compartida en tots els àmbits de la vida quotidiana.
Això ha estat possible gràcies al compromís de centenars de persones voluntàries, entitats i activistes que han entès que defensar la llengua és també defensar la cohesió social, la cultura i el país. El màxim exponent d’aquest moviment ha estat el Correllengua que, des de fa 30 anys, no ha cessat de teixir xarxes entre casals, ateneus i associacions arreu dels Països Catalans.
En defensa dels drets col·lectius
Nascut a l’exili el 1974, el CIEMEN és una entitat de la societat civil catalana que treballa per fer conèixer i promoure la realitat nacional catalana al món, per difondre el coneixement dels pobles i nacions sense estat i per defensar els seus drets col·lectius. Fruit del seu treball és, per exemple, la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, un document amb repercussions internacionals aprovat en el marc de la Conferència Mundial de Drets Lingüístics celebrada a Barcelona el 1996.
El CIEMEN centra l’atenció en els drets dels pobles amb la voluntat de promocionar-los i, per fer-ho, compta amb experts de tot el món. L’entitat pretén ser un referent per a totes les persones que pensen que han de col·laborar per tal que la nació pròpia es projecti, amb força, cap a l’exterior.
