Els ajuntaments que compliquen els empadronaments -el que hauria de ser un tràmit fàcil i àgil- són una realitat extensa. Dels 60 municipis analitzats en un nou sondeig, on viu més de la meitat de la població de Catalunya, el 66% presenta "dificultats o incidències" a l'hora de fer tràmits ordinaris per accedir al padró. Per contra, una vintena d'aquests ajuntaments compleixen amb els deures com a administració. Tanmateix, cap dels ens locals analitzats ho posa fàcil per fer empadronaments sense domicili fix o amb domicili fictici, el recurs pensat per atendre les persones amb una situació residencial més complicada, com pot ser viure al carrer o rellogar una habitació. De fet, la meitat dels ajuntaments (29) directament no els fa. Són algunes de les dades que reflecteix un nou informe presentat per ECAS Acció Social, després d'haver implicat tant entitats com síndics de greuges locals.
L'estudi també detalla quines són les complicacions que es troben les persones que volen empadronar-se al municipi on viuen. I s'explica que no és un sol tràmit ni una sola reclamació la que bloqueja l'accés al padró, sinó que és un tarannà estès. "Les dificultats no es concentren en un punt concret del tràmit, sinó que s'acumulen al llarg de tot el recorregut", exposa l'informe. Fins i tot assenyala que un 11,3% de les respostes assenyalen municipis que exigeixen "un temps mínim de residència" per poder-se empadronar. Aquest principi, però, xoca amb la idea del padró, que és poder comunicar el moment exacte en què es comença a viure en un poble o ciutat.
Els moments en què els sol·licitants del padró es troben problemes comencen amb la documentació inicial (en alguns casos no s'accepten les proves de residència, es demanen documents innecessaris o s'argumenten barreres idiomàtiques per fer la gestió) i continuen fins a la resolució final, asseguren les entitats que acompanyen els usuaris. A l'hora de resoldre les peticions, és habitual trobar "arbitrarietat i disparitat de criteris per part del personal tècnic", així com la no-aplicació del silenci administratiu positiu, després que passin els tres mesos màxims previstos des de l'inici de la sol·licitud.
Ara bé, si bé ja fa temps que hi ha ajuntaments que han abraçat les restriccions al padró com una eina per fer discurs polític, especialment a partir de l'auge de l'extrema dreta, també hi ha disfuncions que tenen a veure amb mancances tècniques o de personal a les institucions públiques. "Les traves no sempre tenen darrere una raó ideològica. Hi ha traves que són per uns serveis municipals que s troben sobrecarregats i es difícil amb la foto que tenim saber quanta intencionalitat hi ha amb aquestes traves", ha expressat Elena Costas, una de les integrants de l'equip de recerca KSNET, qui signa l'informe.
El que sí que s'assenyala és que els col·lectius més afectats per les complicacions amb el padró són els migrants (77%) en general, les persones en situació administrativa irregular (68,6%) en particular i tothom qui viu rellogant habitacions, ocupant o en un espai passatger (64,5%). A més, gairebé la meitat dels afectats són joves (49%) i molts casos impliquen famílies amb menors d'edat a càrrec (42,7%).
Els fraus, vinculats a les mancances dels ajuntaments
A banda, durant l'acte de presentació, diverses ponents també s'han referit als casos en què es denuncien fraus en l'empadronament o l'existència de negocis al marge de la llei per obtenir cites per al padró. "El frau existeix mentre no hi ha un bon compliment de la norma. I el frau no és només aquelles persones que paguen per un padró. També hi ha frau per aquelles persones que volen escolaritzar els seus fills en la millor escola del seu municipi. El tema és que continuarà havent-hi frau mentre els criteris dels ajuntaments siguin arbitraris i siguin dispars", ha apuntat Pepa Gonzàlez, la síndica de greuges de Santa Coloma de Gramenet. En la mateixa línia, la referent dels temes del padró a ECAS Acció Social, Kautar Loukaini, ha subrallat que "quan l'adminsitració no compleix amb les seves obligacions" això es converteix en un "terreny fèrtil" per a "totes les persones quee es volen lucrar amb una necessitat".
Mentrestant, ja fa més d'un any, la Xarxa d'Entitats pel Padró va signar un pacte al Parlament amb el PSC, ERC, Comuns i CUP en què s'apostava per crear una comissió tècnica i es plantejava aquell espai com una via per solucionar alguns conflictes actuals amb el padró. Un any després, preguntades pels avenços polítics, les entitats socials neguen qualsevol pas endavant. De moment, la via parlamentària no ha donat cap fruit concret.
