Menys producte pel mateix preu o, fins i tot, per més diners. Anar a comprar i trobar que els envasos són una mica més petits i mantenen el preu o, fins i tot, l’augmenten. Aquesta pràctica a la que ens hem anat acostumant els darrers anys s’ha denominat reduflació. Reduflació és un concepte sorgit de la unió entre reducció i inflació. És una pràctica que hem viscut en períodes d’inflació, quan els preus pugen i la nostra capacitat adquisitiva es redueix. Amb els mateixos diners podem comprar menys. En molts casos aquesta pràctica es fa de manera no informada.
Perdem producte i diners sense saber-ho. Aquesta pràctica ha permès puges percentuals de preus ocultes de dos dígits. Aquesta via de negoci també l’estem veient, de diferent manera, en el món immobiliari. La transformació de blocs de pisos en "colivings" està significant que pel preu que abans es llogava un pis ara es pot estar llogant una habitació. Una reduflació tremenda. Passem de pagar el lloguer del pis a només poder accedir una habitació quan el mateix bloc d’habitatges on vivies s’ha convertit en un "coliving".
El negoci és clar per a la propietat. Compra un bloc sencer, fa fora a les persones llogateres que hi viuen i transformen els pisos tradicionals en habitacions per ser llogades amb espais compartits. Això és el que està passant al carrer Sant Agustí 14 de Barcelona i aquesta setmana s’ha viscut el primer intent de desnonament d’una de les llogateres que no vol abandonar el seu pis. Sant Agustí 14 és una de les altres cases Orsola. A la Casa Orsola es buscava una substitució de llogateres per poder augmentar els preus de manera molt contundent: es parlava d’augmentar un 300% els preus, multiplicar per 3 els lloguers. Qui pot pagar tres vegades més pel seu lloguer?
La limitació dels preus dels lloguers va ser una reivindicació del moviment pel dret a l’habitatge convertida en política pública per intentar evitar aquests tipus de casos. Però ja d’entrada van quedar obertes dues vies per continuar apujant els preus: els lloguers de temporada i el lloguer d’habitacions. Dimecres 25 de març estava anunciat el desnonament d’una de les llogateres de Sant Agustí 14. La mobilització impulsada per diferents col·lectius, com el Sindicat de Llogateres, el Sindicat d’Habitatge de Gràcia o la Confederació Sindical d’Habitatge de Catalunya, va aconseguir que el desnonament s’ajornés fins al 15 d’abril. El matí del mateix 25 de març el president de la Generalitat feia una publicació a X dient: “Ens oposem frontalment al desnonament dels veïns del carrer Sant Agustí del barri de Gràcia. A cap ciutat de Catalunya permetrem actuacions abusives en contra del dret dels veïns i veïnes a viure al seu barri. Des del Govern estem actuant contra iniciatives il·legals de la propietat, que no compleixen la normativa. Hem activat tots els mecanismes legals per protegir els veïns.”
Què voldrà dir “hem activat tots els mecanismes legals per protegir els veïns”? En els propers dies s’haurà de veure. Però convé tenir present que les pràctiques de les grans propietats per aconseguir obtenir els màxims beneficis possibles dels seus actius immobiliaris no s’atura. El 2009 va néixer la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca per fer front a l’emergència habitacional causada per la crisi econòmica. Avui el moviment pel dret a l’habitatge no ha de respondre només a persones que no poden pagar hipoteques o lloguers, s’ha d’enfrontar a propietats que no s’aturen per obtenir enormes beneficis. En menys de 20 anys el canvi d’escenari és de gran rellevància. La dificultat de les persones per disposar d’un habitatge continua, però ara l’enfrontament no és només amb entitats financeres o propietats per aconseguir que es pugui pagar el lloguer o la hipoteca. Ara l’enfrontament és amb grans propietats, locals o internacionals, que volen fer fora les seves llogateres tot i que paguen el lloguer. Volen obtenir més i més beneficis. Les administracions, els partits polítics, ho han de tenir ben present i tenir clar que aquestes propietats busquen aprofitar qualsevol escletxa, fins i tot poden no preocupar-se per haver de pagar determinades multes.
Divendres passat el plenari municipal de l'Ajuntament de Barcelona va aconseguir la majoria necessària per modificar el Pla General Metropolità i establir que tots els habitatges de la ciutat tenen una funció prioritària residencial estable. Els vots a favor de PSC, BComú i ERC faciliten que l'Ajuntament ara pugui desenvolupar un nou pla que apliqui limitacions a tots els usos dels pisos que no siguin residencials permanents, i aquesta mesura es presenta com a necessària per limitar el creixement dels lloguers de temporada i els “colivings”. Les associacions de veïns i les entitats en defensa del dret a l’habitatge de l’Eixample. Veurem el recorregut d’aquesta iniciativa, però calen respostes urgents.
Comprar la Casa Orsola va ser una solució urgent, parcial i molt limitada. Cal donar resposta a totes les cases Orsola. Cal donar resposta a les diferents realitats de Sant Agustí 14, al Bloc Papallona, al Bloc Mallorca 243, al Bloc Sepúlveda 86... Associacions de veïns i entitats en defensa del dret a l’habitatge de l’Eixample han denunciat que 232 finques són propietat d’un únic titular es creu s’han adquirit amb finalitats especulatives. Els partits polítics han de decidir si garanteixen el dret a l’habitatge, i la llibertat que això ofereix a les persones, o garanteixen un mercat que permet la lliure maximització de beneficis expulsant el veïnat com estem veient.