La població de Catalunya ha sofert un creixement de més del 30% en vint-i-cinc anys i, en molts àmbits, infraestructures i serveis, han quedat lluny de poder adaptar-se. El sistema sanitari és un exemple de les fragilitats i les regles del joc d'accés a les facultats de Medicina i a la prova MIR han fet frustrar moltes vocacions de joves catalans i generar un dèficit de professionals mèdics preocupant. La reparació de les causes ha de ser l'objectiu.
La població de Catalunya ha crescut de sis milions a més de 8,2 milions entre el 2000 i el 2025, superior al d'Espanya que va ser del 22%. Catalunya, la Comunitat de Madrid, la Comunitat Valenciana, les Illes Balears i la Regió de Múrcia lideren l'augment de la població, fonamentalment per la immigració. Catalunya ha aportat a Espanya un 20% de la nova població dels darrers 25 anys. Andalusia és la comunitat autònoma amb més població d'Espanya però amb creixements menors els darrers 25 anys, d'un 20%. Andalusia ha passat de 7,3 a 8,7 entre 2000 i 2025. Catalunya creix més que Andalusia i la tendència pot fer que Catalunya superi a Andalusia en pocs anys.
Catalunya va oferir 1.333 places de nou accés en les facultats de medicina catalanes el curs 25-26 i la proposta del Govern de Catalunya és d'arribar el curs 2031-2032 a 2025 places. A Catalunya hi ha actualment set facultats amb accés per preinscripció universitària i s'accedeix amb nota de tall, sis universitats públiques (UB, UAB, UdG, URV, UdL, UPF) i la UVic-UCC, Universitat de patronat municipalista participada per la Generalitat i una facultat privada, Universitat Internacional de Catalunya, amb accés propi. A partir del curs 26-27 s'ampliaran 170 places privades d'accés propi en els dos graus nous de medecina a la Universitat Ramon Llull i l'Abat Oliva i increments a les places públiques. Per primera vegada la Facultat de Medicina de la UVic-UCC rep finançament parcial pel grau.
L'any 2000, en l'àmbit estatal, es decideix que Espanya és districte únic, obert, universitari. Tots els estudiants poden triar a totes les facultats de Medicina per orde de nota de tall. La norma és el reial decret 69/2000 de gener, pel qual es regulen els procediments de selecció per l'ingrés en els centres universitaris dels estudiants que reuneixin els requisits legals necessaris per a l'accés a la universitat. Les universitats poden modular a través de proves d'aptitud o altres habilitats. El cas de Belles Arts, Traducció i Interpretació i Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport i Educació tenen proves pròpies establertes.
Les notes de tall de Catalunya són baixes comparat en la majoria de les CCAA. Andalusia, Comunitat Valenciana, Comunitat de Madrid, Regió de Múrcia, Castella i Lleó tenen notes més altes que afavoreix el millor accés a les facultats catalanes. La nota de tall d'entrada als graus de Medicina d'accés per preinscripció a Espanya són molt altes, 13.5 -11.8 habitualment. El percentatge de notes de batxillerat entre el 9 i el 10 a Catalunya és la més baixa en els instituts públics (11% versus 18%) i privats sense concert. En l'àmbit espanyol (17% versus 27%) i en els instituts concertats estan per damunt de la mitjana espanyola (28% versus 24%). Les notes de PAU, prova de selectivitat (prova accés a la universitat) també presenten moltes diferències entre CCAA i a Catalunya les notes entre el 9 i el 10 són només del 4% i la mitjana espanyola és de 6%. Les notes de tall es configuren amb el 60% de les notes de selectivitat i 40% de la fase general de la selectivitat.
L'any 2020 la procedència dels estudiants de les facultats de medicina de Catalunya era el 89,2% de Catalunya, el 7% de la resta d'Espanya i el 3,7%. Des de fa més de cinc anys la procedència dels estudiants de medicina són 58% catalans, el 40% de la resta de l'Estat i 2% estrangers.
A la Universitat de Lleida i a la Universitat Rovira i Virgili, entorn del 70% són estudiants de fora de Catalunya. A Catalunya hi ha més de 5.700 estudiants catalans que volen entrar a les facultats de medicina i només poden accedir efectivament un 14% d'aquests. El nombre de facultats privades i l'oferta de places privades augmenta a tot Espanya i a Catalunya. Les privades tenen accés fora del sistema de preinscripció pública encara que amb preus superiors, entre 18.000 i 20.000 euros, més de 15-20 vegades el preu de la pública, entorn de 1.000 euros. El curs 26-27 la UVic-UCC té un preu de 7.560 pel finançament públic de la Generalitat a través d’un préstec condonable de 6.000 euros per curs per fidelització a la Facultat de Medicina de la mateixa universitat. S'estima que el cost anual d'un estudiant de medicina és de 15.000 euros mínim.
Per la formació postobligatòria MIR Catalunya, el curs 2025/ 2026, va fer una oferta de 1.445 places, 15% de l'oferta global a Espanya, tercera en nombre després de Madrid i Andalusia. L'Hospital Vall Hebron és el centre amb més oferta d'Espanya, amb 108 places. A Espanya en la convocatòria 25/26 es varen oferir 9.276 places MIR, amb una quota del 10% estrangers. A Catalunya la meitat dels residents són de fora de Catalunya un 30% estrangers. Els criteris de selecció són el 90% de la nota de l'examen i el 10% de l'expedient acadèmic.
Hi ha evidència que els estudiants de fora de Catalunya de les facultats de medicina catalanes i els residents d'origen no català es queden molt menys a exercir en el sistema sanitari català que els d'origen català.
L'any 2014, a Catalunya hi havia 25.581 metges col·legiats en actiu, d'aquests 20.000 d'origen de l'estat espanyol i 5.581 estrangers. Actualment, el lloc de naixement dels metges col·legiats és el 55% de Catalunya, el 26% de l'estranger i el 19% de la resta de l'estat espanyol. La falta de metges fa imprescindible per la continuïtat del sistema sanitari català la contractació de metges estrangers amb especialitats no homologades, el 22% de les places de metges de família i el 34% de les de pediatres. Catalunya té més d'11.500 metges extracomunitaris. El creixement del sistema sanitari privat a Catalunya ha incrementat la falta de professionals mèdics en un moment de cohorts grans de metges en edat de jubilació.
La situació del català en el sistema sanitari és crítica, en concordança al que passa al país, a la societat catalana, però agreujat per l'alt nombre de metges d'origen no català i metges extracomunitaris, majoritàriament de llengua materna castellana. El castellà s'està imposant com a llengua vehicular en el sistema sanitari; més del 30% dels professionals mèdics no parla català i el 15% diu que no l'entén. Molts pacients catalans no poden ser atesos en català.
Urgeix acordar mesures polítiques, normatives per revertir la situació de la falta de metges en els sistemes sanitaris de Catalunya i garantir equitat per estudiants de Catalunya en l'accés de les Facultats de Medicina de Catalunya i en la residència, via MIR.
Hi ha diferents propostes estructurals i conjunturals presentades pel mateix Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, per les facultats públiques, per entitats en defensa del català, per l'Associació Salut pel Català, per les institucions sanitaris i per diferents grups parlamentaris i reclamen accions urgents.
No hi ha majoria política (Junts per Catalunya, ERC, CUP i Aliança Catalana a favor i PSC, PP i Vox en contra) a Catalunya per reclamar sortir del districte únic o provisionalment reservar el 70% de les places a estudiants amb llarga residència a Catalunya i al MIR, que serien les mesures més efectives. El mateix Departament de Recerca i Universitat de la Generalitat de Catalunya proposa ajustar la nota de tall dels candidats a medicina ponderant el percentil que ocupen en l'orde, percentil de notes de Catalunya o de l'altre CCAA, que faria augmentar les notes als estudiants catalans, compensant les notes més baixes.
Altres propostes estan en el debat: posar una prova d'accés específica, fer prova de català pels estudis de medicina, homogeneïtzar les PAUS i criteris de puntuació, ponderació prèvia de notes de batxillerat i PAU, entre altres. Catalunya ha de poder reparar els greuges per formar-se en medicina i decidir en aquest àmbit tan substantiu i urgent que té un efecte negatiu important en l'atenció sanitària i en la frustració de moltes vocacions.