L’alarmant situació creada pels focs a l’Estat espanyol amaga sovint la gestió prèvia que se’n fa, la situació de les persones que fan prevenció i extinció dels incendis i, sobretot, amaga la incompetència de personatges que s’omplen la boca de ser bons gestors.
El canvi climàtic -malgrat els negacionistes- afecta, i molt, a què es produeixin incendis, però davant de situacions previsibles els governs han de gestionar i no només fer escarafalls. Els darrers anys se’ns ha acostumat, en excés, a la gesticulació enfront d'una acció propositiva i quan es produeixen grans desastres els efectes són enormes. Els efectes de la DANA al País Valencià o els dels darrers incendis a Madrid, Àvila o Castelló en són alguns exemples.
Les comunitats més afectades són: Comunitat de Madrid (28.000 Hectàrees) Castella i Lleó (50.000 Ha) i el País Valencià, que anomenen Comunitat Valenciana (amb 8.500 Ha a la Vall d’Uixó). En aquests territoris hi ha hagut les condicions ambientals, negligències i abandonament i una gestió, diguem-ne, polèmica.
I què tenen en comú? Les pèrdues humanes, animals i econòmiques i el desastre mediambiental és gran. Moltes persones han perdut casa seva i molts animals domèstics i de granja van ser evacuats, però és important l’afectació sobre la fauna dels espais naturals i boscos. Però, a més de les conseqüències, i si analitzem les causes, trobarem una important davallada d’inversió en la prevenció i una gestió més que deficient.
Al País Valencià, el govern del PP i VOX va retallar el pressupost de prevenció un 10%, reduir els fons d'Emergències un 45% i van precaritzar la situació laboral dels bombers forestals que han denunciat que treballen amb la meitat dels efectius.
A Castella i Lleó, governat pel PP des de 1987, els sindicats denuncien que en els últims 15 anys el pressupost destinat estrictament a la prevenció ha caigut un 90%. També s’han denunciat la manca de pressupost real malgrat anuncis de partides elevades a la prevenció i la situació de precarietat dels bombers.
A la Comunitat de Madrid, governada per la personalista Isabel Díaz Ayuso, amb una majoria del Partit Popular, té un conflicte obert amb els bombers des de fa anys. Els bombers forestals denuncien un conveni col·lectiu caducat, uns salaris indignes, temporalitat extrema (un 40% de la plantilla es contracta per només quatre mesos), unes condicions laborals que no reconeixen la perillositat de la seva tasca i estan en vaga indefinida. Malgrat la vaga, els bombers forestals de Madrid han actuat contra els incendis i han continuat denunciant la manca de mitjans per combatre els incendis. Van dir públicament que no se'ls donaven vehicles, camions ni eines per poder desplaçar-se als focs. La presidenta madrilenya ha demanat ajut al govern estatal, ha fet córrer falsedats sobre la neteja de boscos i continua negant el canvi climàtic.
A Catalunya les reivindicacions laborals dels bombers posen èmfasi en els riscos laborals -que cada cop són més grans i més- i demanen més inversió en el servei i en la necessitat d’equips que els protegeixin contra els tòxics que han de respirar durant les feines d’extinció d’incendis. Les condicions laborals també salven les vides de les persones que ens protegeixen. La mala gestió afecta el patrimoni natural, ens afecta a totes i tots i posa en perill vides, amb les dades a la mà és prou evident. Que el fum no ens tapi la realitat.