Falten metges a Catalunya i estudiar medicina en les facultats del país no és tasca fàcil. A grans trets, aquesta és una primera radiografia d'un dels grans maldecaps que envolta el sistema sanitari català. Ara bé, la qüestió és molt més complexa del que sembla perquè hi influeix el canvi generacional dels metges catalans -l'onada nascuda amb el baby boom comença a jubilar-se-, les llargues lluites sindicals pels convenis dels facultatius i, sobretot, el pes del districte únic universitari. Es tracta d'una mesura impulsada el 2003 pel govern de José María Aznar que va néixer amb la voluntat d'igualar les notes de tall de tots els estudiants de l'Estat per, sobre el paper, equiparar-los. A la pràctica i amb el pas del temps, però, aquest objectiu s'ha anat desvirtuant fins a generar un gran "biaix" entre els estudiants de les diferents autonomies, amb Catalunya com una de les perjudicades.
D'acord amb les dades del Departament de Recerca i Universitats, prop d'un 40% dels estudiants que es formen a les universitats catalanes són de fora del país, majoritàriament d'altres punts de l'estat espanyol. Els experts consultats per Nació argumenten que, de facto, aquest no és el problema, sinó que, després, aquests nous metges no acaben inserint-se en el sistema català, sinó que se'n tornen al seu lloc d'origen. A la pràctica, doncs, Catalunya forma metges que no acaben treballant a Catalunya. Montserrat Esquerda, degana de la facultat de ciències de la salut de Blanquerna, argumenta que molts estudiants extracomunitaris marxen del país pel "desarrelament" -entre d'altres-, mentre que Xavier Lleonart, secretari general del sindicat Metges de Catalunya, ho atribueix a les condicions poc atractives que se'ls ofereixen: "No tenen l'estímul per quedar-se quan acaben de formar-se", argumenta.
El problema no és nou, però en els darrers anys s'ha agreujat a causa de l'envelliment de la població, també la mèdica. El relleu generacional de la professió sumada a la creixent necessitat assistencial de la ciutadania ha evidenciat les mancances de personal als hospitals i centres d'atenció primària del país. "Com que fins ara no hi havia tantes jubilacions no es notava tant", apunta Esquerda, que assegura que, arran de la necessitat d'incorporar nous facultatius al sistema, s'ha evidenciat el greuge que suposa el districte únic: "I això es repeteix al MIR", afegeix. Per contrarestar la manca de personal els experts apunten que es podrien millorar les condicions laborals: "Si els en donéssim millors, potser es quedarien", argumenta el doctor Antoni Trilla, epidemiòleg de referència i degà de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona (UB).
Que millorar les condicions permet arrelar el personal no és descobrir la sopa d'all. Així i tot, els diferents doctors consultats també admeten que cal fer una reflexió més profunda sobre si realment és positiu tenir un districte universitari únic, ja que no només afecta medicina, sinó que també repercuteix en graus com les enginyeries tecnològiques -on Catalunya despunta. A més, en clau mèdica, també cal tenir en compte que, si no s'amplien les places de MIR, tampoc s'incrementa el nombre de personal que, posteriorment, ingressa el sistema: "Si no s'amplien les places, tampoc serveix formar més professionals", argumenta el doctor Trilla. La clau de volta de tot, com de costum, recau en la Moncloa.
El districte únic també interfereix en la salut del català
La influència del districte únic va més enllà de l'aspecte purament mèdic. El doctor i president de Salut pel Català, Lluís Mont, apuntava fa uns dies a Nació que, arran de l'allau de discriminacions lingüístiques detectades en l'àmbit sanitari -l'espai públic on més se'n concentren, segons Plataforma per la Llengua- han impulsat un pla d'acollida per als metges residents estrangers. Aquest col·lectiu aplega molts llicenciats que venen de fora i, sovint, no parlen català. "Són persones que passen quatre o cinc anys aquí, potser es queden després. Mentrestant, ningú els informa de res ni de què han de fer amb el català, per tant, no entenen el país", afirmava el president de l'entitat. Per resoldre-ho, des de Salut pel Català volen impulsar la formació lingüística en els centres sanitaris del país, tot i que és una mesura que requereix temps i modificar els requisits de contractació, els quals no fixen cap obligació legal sobre l'ús i el coneixement de la llengua.
Per preservar el dret dels pacients a ser atesos en català, però, també cal preservar la possibilitat dels estudiants catalans a cursar el grau al seu país. I això, doncs, implica suprimir el districte universitari únic: "S'haurien d'igualar les coses per a tothom, perquè no tots juguem amb les mateixes cartes", relata Maria Ribé, una estudiant que acaba de fer la selectivitat i que, a partir del setembre, entrarà a medicina a la Universitat de Vic (UVic) en cas de tenir la nota de tall requerida, però que si no ho farà a la facultat privada de Blanquerna. L'estudiant apunta que, a Catalunya, les notes de tall són més baixes que en altres comunitats perquè, aquí, s'inflen menys a batxillerat. Les xifres avalen aquesta tesi: el nombre de matrícules d'honor a batxillerat al Principat oscil·la entre el 5% de l'alumnat, mentre que s'enfila fins al 14% a Madrid, tal com recorda el president del Col·legi de Metges de Girona, Josep Vilaplana.
Les facultats privades guanyen pes
La Comunitat de Madrid és una de les poques que queda exempt dels efectes del districte únic. No perquè no formin part de l'equació, sinó perquè vuit de les onze facultats de medicina que tenen són privades -mentre que Catalunya només en té dues. Potenciar l'ensenyament privat és la via escollida per Isabel Díaz Ayuso -com també ho és privatitzar el seu sistema sanitari, mesura molt criticada per alguns i alabada per altres-, però això converteix la medicina en una professió a l'abast dels pocs que se la poden costejar. Més enllà de l'aspecte econòmic, com recorda Esquerda, sí que permet donar plaça a estudiants que han quedat fora de la xarxa pública a causa del districte únic: "Nosaltres tenim la nostra pròpia prova d'accés, que depèn, d'una banda, de la nota de les PAU, però també de la preselecció de perfil que busquem. No busquem només nota", argumenta la degana de la nova facultat de Medicina, que començarà a operar aquest setembre.
Dins l'ecosistema privat existeixen models mixtos que també podrien oferir una via alternativa al districte únic. Aquest és, per exemple, el model que s'utilitza en països com Polònia, la República Txeca o Romania, entre d'altres, on les facultats públiques ofereixen línies privades: "Això s'explica a causa de la mobilitat internacional. És molt curiós", apunta Esquerda, que afirma que això permet retenir el talent nacional -a través de la via pública- i garantir places per als estudiants de fora que volen formar-se en les seves facultats a través de la via privada. A Catalunya la situació és molt diferent, però la degana de la nova facultat de Blanquerna creu que "captar estudiants per a les privades" és bo per al conjunt del sistema sanitari. Així i tot, el gruix estudiantil el capitanegen les públiques i el país continua apostant per aquest model de formació.
Davant aquest atzucac, alguns experts han posat sobre la taula vies per adaptar-se al districte únic, com ara canviar el model d'avaluació a un sistema per percentils. És a dir, comparar les notes de la selectivitat dels estudiants només amb els de la seva autonomia, no al conjunt de l'estat. D'aquí, fent una mena de campana de Gauss, els estudiants podrien competir amb els seus iguals -en termes de nota- amb la resta d'alumnat per accedir a les places de les facultats espanyoles. Aquestes vies, però, han de comptar amb el vistiplau de la Moncloa, i, de moment, no han tingut bona rebuda.
