Ser atès en català a la consulta del metge o a l'hospital s'ha convertit en un luxe i, en molts casos, en una missió impossible. Prova d'això n'és que el 2025 la salut va ser el tercer sector a Catalunya en el qual es van registrar més casos de discriminació lingüística, amb 360 denúncies a la Generalitat, seguit de l'àmbit de la Recerca i Universitats, amb 118 queixes.
Arran d'aquests indicadors del sistema sanitari, que han empitjorat els darrers tres anys, alguns professionals han decidit passar a l'acció amb la iniciativa Salut pel Català, una organització que aplega metges, infermers i pacients disposats a promoure l’ús del català amb idees, reflexions i noves propostes pràctiques. Tot plegat va sorgir al gener de 2023 a través d’un xat a Telegram que va reunir a més de 2.000 professionals que es van organitzar davant del "retrocés important" de l’ús habitual del català en l’àmbit de la salut i la recerca biomèdica.
Lluís Mont, doctor i president de Salut pel Català diu que la iniciativa va despertar un gran interès i que va néixer amb l'objectiu de trobar solucions concretes per a l'àmbit de la sanitat. "És un laboratori d'idees que vol detectar punts importants d'actuació més enllà de la sensació general que les coses van malament", explica. L'organització està dividida en seccions segons si són infermers, metges o pacients i busca tenir implantació local en hospitals i centres de recerca. "Som presents as hospitals de Girona, l'Hospital de Sant Pau, la Vall d'Hebron i estem intentant expandir-nos arreu", afirma.
Els drets desconeguts i la manca de plans d'acollida
Aquesta idea persegueix la voluntat de canviar les coses a nivell local i que les mesures i propostes es facin tangibles. Salut el Català ja va impulsar una gran tasca de divulgació dels drets lingüístics dels usuaris de la sanitat que "són molt desconeguts", també, per part dels professionals. "Molts pacients no saben que tenen dret a ser atesos en català i també a rebre la documentació en llengua pròpia", explica Mont.
Més enllà d'això, també han impulsat un pla d'acollida per als metges residents estrangers. Els residents són aquells que, mentre es formen com a especialistes, treballen en hospitals i, centres d’atenció primària (CAP) per adquirir les habilitats clíniques i pràctiques necessàries del dia a dia en l’especialitat de metge de família. Aquest col·lectiu aplega molts llicenciats que venen de fora i, sovint, no parlen català. "Són persones que passen quatre o cinc anys aquí, potser es queden després. Mentrestant, ningú els informa de res ni de què han de fer amb el català, per tant, no entenen el país", afirma el president de l'entitat.
Mont defensa que cal explicar a aquests metges on són i que puguin fer activitats "per conèixer l'entorn" i veure la necessitat d'aprendre el català. "Al Clínic, des fe fa uns anys, fem activitats amb els residents per descobrir racons del país i fomentar el coneixement cultural", explica. Un altre exemple són els cursos de cuina que organitzen i que ajuden a aprofundir en les peculiaritats de Catalunya. "Es tracta de desenvolupar activitats factibles i atractives que altres puguin adoptar ", diu.
Des de Salut pel Català defensen que la integració dels metges nouvinguts és "imprescindible" i Mont recorda que cada vegada van guanyant més pes dins del sistema sanitari. "Al Col·legi de Metges de Girona, aquest any, el 70% de noves incorporacions són extracomunitàries", afirma. Alhora denuncia que no hi ha programes d'acollida específics i que tot es limita a cursos de català que "voluntàriament" poden buscar els professionals. "Volem aconseguir que cada hospital tingui un departament dedicat a la dinamització del català que vagi més enllà dels projectes que hi ha ara mateix", exposa.
Aquest comitè, que ja funciona al Clínic de Barcelona, es preocupa perquè el català sigui present en els rètols, el software i tots els àmbits de cada centre. "Els contractes encara es fan en castellà i, alguns departaments, fan documentació i comunicacions exclusivament en castellà saltant-se la norma de la obligatorietat del català", apunta Mont.
La gran "contradicció" del sistema sanitari
Alhora, a Salut pel Català denuncien que malgrat que el dret a l'atenció en català està reconegut legalment "no hi ha manera" que la llei es compleixi. La causa de tot plegat resideix en una gran contradicció a l'hora de contractar. "No es demana cap requeriment de coneixement de la llengua i, per tant, el dret no es pot garantir", exposa Mont. La situació desemboca, doncs, en un cas de "doble indefensió": un pacient que no és atès en català i un metge que no el parla perquè no se li ha demanat explícitament per contracte. "Pensem que aquest buit legal s'ha d'acabar i això és perquè algú no està fent els deures", assegura Mont.
L'entitat catalanista comparteix els diagnòstics en l'àmbit de la salut que fa Pacte Nacional per la Llengua però critica que no s'estableixin tractaments específic ni s'impulsin canvis substancials i vinculants. Una possible solució seria fer que l'aprenentatge de català fos necessari per col·legiar-se a Catalunya, una proposta que en altres països d'Europa amb les seves llengües és totalment normal.
En aquesta línia, el president de l'entitat defensa que el català hauria de ser una "exigència" fonamental per als professionals de la salut que hauria d'estar regulada per les administracions i no dependre exclusivament "de la bona voluntat" de cadascú. "És un canvi que socialment encara no està del tot arrelat i serà molt difícil d'aconseguir si una majoria social no ho demana activament, cal mantenir el català sempre", constata Mont.
