El Correllengua Agermanat va acabar aquest mes de maig a l'Alguer amb una gran festa que va posar de manifest la capacitat organitzativa del teixit associatiu dels Països Catalans. Després de l'èxit assolit, impulsat per un conjunt de voluntaris de diferents entitats del domini lingüístic, la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL) es proposa donar un nou impuls als correllengües locals del Principat. Es tracta d'una iniciativa descentralitzada i diferent a cada localitat enfocada des d'un vessant més cultural i que no inclou, necessàriament, el component esportiu de la cursa no competitiva.
El Correllengua es vertebra amb l’encesa de la Flama, l’element simbòlic, i la lectura del Manifest, que cada any escriu algun personatge reconegut. Les entitats de cada poble organitzen activitats de tota mena, de caire lúdic, festiu, pedagògic i reivindicatiu, siguin xerrades, taules rodones, música i balls populars, actes gastronòmics, o cercaviles. Tot plegat, s'articula al voltant de la figura d'un escriptor, artista o activista que destaqui pel seu compromís amb la llengua i la cultura catalanes. Enguany es reconeixerà la trajectòria de Josep Maria Espinàs, escriptor i periodista català famós per les novel·les, per les cròniques de viatges i els articles periodístics.
Des de l’any 1996 el Correllengua treballa per a la difusió de l’ús de la llengua i la promoció de la cultura popular de les terres de parla catalana, des d’una aposta lúdica, festiva, participativa i transversal. La CAL, que fa 30 anys aquest 2026, és una de les principals entitats que promocionen el moviment a Catalunya i es proposa abordar quatre fronts: el jovent, els nous parlants, els pobles petits i, a més, estudiar-ne la implantació a les escoles.
Mobilització municipi a municipi
El tècnic de correllengües de la CAL, Pol Rovira, explica que la voluntat és portar la iniciativa arreu del país i que el protagonisme sigui de les entitats, consistoris i organitzacions, que se'l fan seu a cada poble. Per això, hi ha flexibilitat amb les dates que proposen i també amb les activitats. "La CAL planteja el marc general, el tema, i cada vila ho adapta amb autonomia segons la realitat de cada lloc", afirma.
Aquests correllengües estan previstos per a principi de curs, entre setembre i novembre, i tenen 'objectiu de fomentar l'associacionisme i la relació entre els agents locals a favor del català a cada poble. "Estem veient que la participació de les entitats culturals és cada cop més reduïda i, sobretot, entre els joves", diu Rovira. En un context "d'emergència lingüística" i de "castellanització" la iniciativa vol fixar jornades de llengua catalana i "interpel·lar els joves", com ja ho va fer el Correllengua Agermanat. "Va ser una iniciativa on els joves del País Valencià i les Illes hi van tenir molt protagonisme, ara als joves del Principat també ens toca agafar el relleu a les generacions més grans i involucrar-nos més", afirma Rovira.
Si bé és cert que a Catalunya hi ha moltes associacions que comparteixen la defensa de la llengua catalana, Rovira apunta a la necessitat d'organitzar el jovent de manera transversal. "Ens cal un espai que abanderi la lluita pel català entre el jovent i la CAL pot servir-nos com a motor", afirma. En aquest sentit, creu que cal aprofitar "l'embranzida" del Correllengua Agermanat per afavorir al coneixement i la difusió d'aquesta iniciativa local de promoció lingüística
Des de la CAL, a totes les entitats que s'interessen en la iniciativa, els ofereixen suport tècnic, logístic i comunicatiu a més dels materials i continguts per dur a terme les activitats. "Volem ser un agent que ajudi a teixir aliances i, alhora, proporcionar recursos i contactes a tothom". A més, tota l’activitat es plasma al Mapa del Correllengua, una eina que mostra a temps real l’estat del moviment a tots els punts del territori.
Pobles petits, escoles i grups de conversa
Dos nous flancs que han obert són els pobles petits i centres educatius, un àmbit amb el qual ja es treballa als correllengües locals que s'organitzen al País Valencià. La CAL està en contacte amb l'Associació de Micropobles de Catalunya, que hi pot jugar un rol destacat, i de també amb Acció Cultural del País Valencià. Des de l'entitat valenciana, cada any posen unitats didàctiques a disposició dels centres educatius per donar a conèixer escriptors en llengua catalana i ho combinen amb activitats fora del centre. La CAL els agafa de "referents" i estudia crear un format de correllengua adaptat a la realitat catalana i "més atractiu" per als joves.
Alhora, voluntat de l'organització és que els grups de conversa de català amb nous parlants puguin convertir, també, en un focus de participació als correllengües. El programa impulsat per la CAL, anomenat Xerrem, consisteix en espais d'aprenentatge setmanals, oberts i gratuïts. Les persones catalanoparlants es troben amb gent nouvinguda, però també aquells que fa anys viuen al país i no parlen català. "Per això són un nucli interessant per involucrar: són persones amb interès pel català i que cal integrar", afirma Rovira.
La idea és que les persones del programa puguin esdevenir organitzadores del seu correllengua local i que, alhora, l'experiència els serveixi per posar en pràctica els aprenentatges i entrar en contacte amb entitats de cultura popular catalana. "Costa molt arribar a nous públics i aquesta és una oportunitat per interpel·lar la gent nouvinguda", assegura. L'estratègia, a més, pot ajudar a donar visibilitat a persones racialitzades compromeses amb el català i crear nous referents en la defensa de la llengua. "Necessitem noves figures que reivindiquin la nostra lluita si volem arribar a capes més grans de població", apunta Rovira.
