El 72% de les persones que viuen al carrer a Barcelona no tenen "cap expectativa" de tornar a viure en un habitatge, segons l'informe Viure al carrer a Barcelona: Radiografia d'una ciutat sense llar, elaborat per la Fundació Arrels el 2025. L'estudi alerta d'un empitjorament de la situació respecte a fa dos anys i que el percentatge de persones que encara esperen accedir a un habitatge ha caigut del 28,1% del 2023 al 23,8% del 2025.
L'estudi, basat en 676 entrevistes a persones que dormien al ras el juny de l'any passat, també constata que la pèrdua de l'habitatge és una de les principals vies d'entrada al sensellarisme. En aquest sentit, el 26,8% dels enquestats expliquen que l'últim habitatge on van viure era de lloguer i un 8,5% era de propietat i, la gran majoria dels sensellar (92,7%), explica que havia tingut un habitatge estable abans d'acabar vivint al carrer.
Arrels alerta que el sistema d'atenció "no està aconseguint donar resposta a totes les persones que perden l'habitatge" i, de fet, assegura que el nombre de persones que fa menys de sis mesos que viuen al carrer està en augment—ja representen el 36,6% del total, set punts més que el 2023—. Per contra, però, continua havent-hi un nombre important de persones que fa més de cinc anys que es troben en aquesta situació.
Per a l'entitat, aquesta combinació és especialment preocupant perquè evidencia un "risc de cronificació". En aquest sentit, la mitjana de temps al carrer ha baixat fins als tres anys i mig, però no perquè les persones aconsegueixin una llar més ràpidament, sinó perquè cada vegada hi ha més sensellar, segons constata l'estudi.
Els problemes d'habitatge, principal causa
Els problemes relacionats amb l'habitatge (18%) i els processos migratoris (18%) són els principals motius que responen als motius pels quals les persones acaben al carrer. L'informe també posa de manifest que gairebé una de cada quatre persones ha passat per albergs, pensions o altres recursos residencials temporals abans de tornar a dormir al carrer, fet que, segons Arrels, demostra que les solucions actuals "són insuficients" perquè no garanteixen estabilitat residencial.
El sensellarisme juvenil, en augment
Una altra de les dades que preocupa és l'augment del sensellarisme entre els més joves: una de cada cinc persones que viu al carrer a Barcelona té entre 18 i 29 anys. Aquest percentatge ha crescut fins a cinc punts respecte al 2023 i, al mateix temps, gairebé el 20% dels qui dormen al ras tenen més de 55 anys, que evidencia que el fenomen afecta totes les etapes de la vida. De fet, l'edat mitjana de les persones sense llar a Barcelona és de 42,7 anys.
Dificultats per regularitzar la situació
L'informe també alerta que augmenta el nombre de persones sense empadronar, ja que, tot i que el 63% sí que ho està, gairebé un terç no gaudeix d'aquest tràmit administratiu, imprescindible per accedir a molts drets i serveis públics. En molts casos, la manca de documentació o les dificultats burocràtiques impedeixen completar el procés. Arrels també posa el focus en les dificultats que tenen moltes persones migrades per regularitzar la seva situació administrativa, un factor que, segons l'entitat, contribueix a perpetuar l'exclusió social i residencial.
A l'espera de la Llei de sensellarisme
Davant aquest escenari, la Fundació Arrels reclama al Parlament l'aprovació urgent de la Llei de sensellarisme perquè les persones sense llar siguin reconegudes com a subjectes de dret. A més, l'entitat també exigeix reforçar les polítiques de prevenció, garantir l'accés a habitatges estables amb suport social i desplegar una xarxa d'allotjaments de proximitat que substitueixi el model actual d'albergs massificats.
L'entitat recorda que, segons l'últim recompte fet el desembre del 2025, 1.982 persones dormen als carrers de Barcelona, un 43% més que dos anys abans. Es tracta de la xifra més alta registrada fins ara i, segons Arrels, evidencia la necessitat d'un canvi profund en les polítiques d'habitatge i d'atenció al sensellarisme.
