Un total d'1.174.978 persones s'han acollit a la regularització extraordinària de migrants a l'Estat. Així ho ha anunciat la ministra d'Inclusió, Elma Saiz, aquest dijous, que també ha avançat que Catalunya és la que més sol·licituds ha registrat, amb 257.000, seguida de la Comunitat de Madrid, el País Valencià i Andalusià. Segons les primeres dades disponibles del procés de regularització -que va acabar aquest passat dimarts- la meitat del total de les peticions (52%) ja s'estan tramitant.
El ministeri ha concretat que un 79,6% són sol·licituds excepcionals per raó d’arrelament extraordinari i que el 20,4% són per circumstàncies excepcionals per migrants de protecció internacional, així com que hi ha 608.000 expedients en tramitació, fet que comporta ja un permís provisional per residir i treballar a Espanya. Saiz ha destacat que el volum de sol·licituds "posa en valor la necessitat de dur a terme un procediment d'aquest tipus, que permetrà que centenars de milers de persones que ja resideixen a l'Estat però amb por i sense drets, afrontin el futur amb il·lusió i esperança".
Saiz ha puntualitzat que la majoria de sol·licituds s’han presentat telemàticament (un 83,2%), un patró similar a la resta de tramitacions d’estrangeria. Per contra, només un 16,8% dels sol·licitants ha fet el tràmit de manera presencial a través dels funcionaris habilitats en les 448 oficines de Correus, Seguretat Social i Estrangeria.
Pel que fa a les nacionalitats de les persones sol·licitants, Saiz ha detallat que el 67% d'aquestes provenen de Llatinoamèrica. En concret, la nacionalitat colombiana és la que ha registrat més peticions amb un 26%, seguida de la marroquina amb un 13,4%, la veneçolana amb un 11,7% i la peruana amb un 8,8%.
Gènere i edat
Pel que fa al gènere, un 57% de les sol·licituds són d'homes i un 43% de dones. La diferència de gènere és menor en les sol·licituds de protecció internacional que en les d’arrelament extraordinari. Alhora, en el cas dels menors d'edat i en la franja de 45 a 54 anys, la distribució és paritària.
Respecte a l’edat, destaca la xifra que el 81% dels sol·licitants tenen menys de 45 anys. En concret, la franja que més s’ha regularitzat és la de 25-34 anys (31,3%), seguida de la de 35 a 44 anys (21,6%) i la de 16 a 24 anys (17%). Les dues franges amb menys sol·licituds són la a partir de 65 anys (1,9%) i la dels menors fins a 15 anys, (11,1%).
Catalunya encapçala les sol·licituds
Alhora, segons les dades aportades per la ministra, Catalunya és on més persones s'han acollit a la regularització extraordinària, amb més de 257.000 sol·licituds. La segueixen la Comunitat de Madrid amb 202.000, el País Valencià amb 167.000 i Andalusia amb 161.000. Per demarcacions, Barcelona és on se n’han tramitat més (192.195), seguida de Tarragona (27.214), Girona (22.701) i Lleida (15.492).
La fi del procés de regularització extraordinària, que va acabar aquest dimarts passat, ha estat marcat pel posicionament del Tribunal Suprem, que ha obert la porta a paralitzar la mesura si col·lideix amb la normativa europea i ha interpel·lat a les comunitats autònomes que van recórrer contra la norma per tal que formulin una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).
Llengua i formació
Pel que fa a la llengua, 8 de cada 10 persones regularitzades tenen competència lingüística plena. En concret, el 66% son parlants nadius, el 18% tenen un nivell alt, el 7% un nivell mitjà i el 9% un nivell bàsic. En el cas de Catalunya, les dades del ministeri detallen que el 40% coneix el català.
Sobre la formació, un 67% dels sol·licitants té el títol d’educació postobligatòria -un 43% tenen batxillerat o formació professional i un 24% educació universitària-. El 18% tenen educació secundària, el 5% primària i un 10% ha declarat que no té estudis.
