El procés de regularització extraordinària de migrants acaba aquest dimarts. Encara no es disposa de dades oficials, però tot apunta que les persones regularitzades seran moltes més de les que es preveien inicialment. Ho dona per fet el Govern, perquè les dades de peticions i els expedients oberts així ho indiquen. "El volum ha superat el que s'esperava en un inici, cosa que indica que el camí era correcte", ha afirmat la portaveu, Sílvia Paneque. De fet, la valoració que en fa l'executiu és positiva, perquè el fet que hi hagi hagut tantes peticions vol dir que la mesura era necessària per "visibilitzar" un grup de persones que ja vivien al país.
La previsió del govern espanyol era que s'acollirien al procés unes 500.000 persones al conjunt de l'Estat, de les quals unes 120.000 o 150.000 a Catalunya. Les primeres informacions, encara no confirmades oficialment, apunten que s'haurien acollit a la mesura més d'un milió de persones arreu d'Espanya, i al voltant d'unes 200.000 a Catalunya. El mateix Govern ha reconegut que hi ha hagut una variació respecte la previsió inicial. "Ha crescut respecte la previsió de 120.000 o 150.000 persones", ha dit Paneque. De tota manera, segons l'executiu, això no fa més que confirmar la necessitat d'una mesura molt criticada per la dreta i l'extrema dreta.
"Dota de dignitat persones i vides concretes", ha afirmat la portaveu. A partir d'ara, la prioritat serà facilitar la integració d'aquestes persones, que ja vivien a Catalunya però ho feien de manera irregular. El Govern treballa en diverses línies. D'una banda, amb més places de cursos de català com a eina d'integració en el món laboral i social (unes 50.000, que se sumen a les 100.000 que ofereix el Consorci per a la Normalització Lingüística). De l'altra, des del Servei d'Ocupació de Catalunya hi ha recursos perquè “la integració i incorporació al món laboral” es pugui fer amb totes les garanties.
Tot plegat, el dia que el Tribunal Suprem ha obert la porta a frenar el procés de regularització, pels dubtes sobre una "possible col·lisió" amb la normativa europea. La sala contenciosa administrativa ha demanat a les parts que es posicionin sobre la necessitat de plantejar una qüestió prejudicial a la justícia europea, davant dels indicis que la mesura del govern espanyol pugui entra en contradicció amb el Pacte Europeu de Migració i Asil.
El Suprem també es refereix a l’espai Schengen i adverteix que la regularització de l’executiu espanyol pot afectar els països que en formen part. El tribunal posa en dubte que els migrants tinguin dret a circular lliurement per aquest espai durant 90 dies en períodes de 180 i que ho puguin fer sense que consti cap coordinació prèvia amb els estats membres. En els pròxims dies, la Fiscalia s'haurà de posicionar i el Suprem prendrà decidirà si porta o no el cas al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
