El Tribunal Suprem ha plantejat a comunitats autònomes que van recórrer la regularització extraordinària de migrants impulsada pel govern espanyol que es pronunciïn sobre la procedència de formular qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) davant del "dubte" de "si podria entrar en col·lisió" amb normativa comunitària.
A través de dues providències, recollides per Europa Press, la sala del contenciós-administratiu atorga un termini de cinc dies a les parts perquè puguin expressar el seu parer respecte a consultar el TJUE, després dels recursos del País Valencià i l'Aragó.
"El règim de regularització establert a les esmentades normes addicionals del reial decret suscita el dubte de si podria entrar en col·lisió amb les normes que implementen el PMAUE", sigles que corresponen al Pacte de Migració i Asil.
En la providència, el Suprem recorda que la UE va aprovar el Pacte de Migració i Asil a finals d’abril – va entrar en vigor el passat 12 de juny- i dubta que els estats puguin aprovar normes que vagin en contra d’aquest acord encara que aquestes s’hagin acordat abans de l’entrada en vigor del pacte, com és el cas de la regularització extraordinària de migrants.
Alhora, el Suprem posa en dubte que el reglament de la UE permeti que un estat adopti i apliqui, mitjançant una norma reglamentària de rang “infralegal”, un procés de regularització massiva de nacionals de tercers països en situació irregular. El tribunal comptabilitza que la regularització afectarà entre 900.000 i 1.650.000 persones i avisa que no s’ha notificat prèviament a la Comissió Europea.
L'espai Schengen
El Suprem també es refereix a l’espai Schengen i adverteix que la regularització de l’executiu espanyol pot afectar els països que en formen part. El tribunal posa en dubte que els migrants tinguin dret a circular lliurement per aquest espai durant 90 dies en períodes de 180 i que ho puguin fer sense que consti cap coordinació prèvia amb els estats membres.
Per tot això, l’alt tribunal ha traslladat a les parts que tenen un termini de cinc dies per informar sobre l’opció d’acudir al TJUE perquè analitzi si la regularització compleix amb la normativa europea. El Suprem ha fet aquest pas abans de resoldre els dos recursos interposats per les comunitats de València i Aragó en contra de determinats aspectes del decret.
A final de maig, aquesta mateixa sala va rebutjar el recurs de la Comunitat de Madrid contra la regularització en considerar que no hi ha proves que els serveis públics de la capital espanyola "col·lapsin" pel nou decret. L’alt tribunal va rebutjar paralitzar el procés al·legant que no es podia "acreditar" que la sanitat, l’educació o l’habitatge estiguessin en perill per la regulació.
