A diferència de Pedro Sánchez, molt més esquiu, Alberto Núñez Feijóo dedica cada setmana una estona llarga a conversar amb un grup nombrós de periodistes al Congrés. Carpeta en mà, s’atura prop de la porta dreta de l’hemicicle, la més pròxima al seu escó. El president del PP juga i fa bromes sobre la situació de Sánchez. Gesticula, pontifica i s’escandalitza quan parla de l’última moguda del president espanyol. No transmet cinisme. Viu convençut del seu relat. Ho té a tocar. Només ha d’empènyer la pilota. La Moncloa l’espera.
Però a Feijóo només li queda una bala, i el seu equip admet que si fracassa no repetirà com a candidat. Fa tres anys, el 2023, Sánchez li va prendre la presidència a la recta final de la campanya electoral. El PP va aguantar i va evitar una guerra civil. Ara, seria diferent. A la retina la possibilitat que Sánchez es tregui del barret un últim conill salvador. L’entrada en campanya de Trump, per exemple, seria un bon regal per al president espanyol. Sánchez necessita polaritzar per mobilitzar el seu electorat, i confia que la ultradreta s’hi presti.
La majoria suficient
Tret del CIS, la gran majoria de les enquestes pronostiquen una victòria àmplia de Feijóo i una suma clara amb Vox. L’última de 40 dB per a El País i la Cadena Ser li atorga el 32,4% dels vots i 136 escons. Molt per sobre del PSOE, que navega entorn dels 116 escons, i encara amb prou marge davant de Vox, que avui n’obtindria 74. Si es compleixen els pronòstics el PP sumarà amb Vox entre 200 i 210 escons, superant de llarg la majoria absoluta (176) i amb una majoria que, per la franja alta, seria suficient per escometre algunes reformes constitucionals. I malgrat que l’escenari sembla favorable, Feijóo pateix en silenci.
Els casos de corrupció, els nervis dels socis, la mala gestió de Ceuta i el setge mediàtic i judicial fan difícil que Sánchez recuperi l’alè. No hi haurà pressupostos, i la lògica diu que cada dia que passa ensorra una mica més les opcions del president espanyol. El pas del temps seria un bon negoci per a Feijóo... si no fos perquè mentrestant Vox es dispara a les enquestes. Dels 33 escons del 2023 a 74, més del doble. Abascal cavalca.
L'objectiu d'Abascal
Un escenari incòmode per a Génova. El PP està lleugerament per sota els resultats del 2023 i Vox estaria captant ja 1 milió de votants, un 13% del seu electorat d’ara fa tres anys. A més, els pactes autonòmics fan pensar que Abascal no regalarà la investidura. Ho sap tot l’arc parlamentari: Vox pot ser la crossa perquè Feijóo arribi a la Moncloa, però també pot ser el principal factor d’inestabilitat del seu govern. Com més fort estigui Abascal, pitjor per a Feijóo. Perquè l’objectiu principal de Vox no és fer caure Sánchez, sinó substituir el PP i presidir el país.
D'aquí que Feijóo demani dia sí dia també unes eleccions avançades. I d'aquí que el seu equip faci càbales per recuperar escons que es van escapar el 2023. El que sigui per rebaixar la influència potencial de la ultradreta. Perquè una cosa és que la direcció del PP s’hagi vist abocada a tapar la fuita de vots copiant els postulats de Vox al llarg de la legislatura, i una altra de molt diferent que hagi de seguir aquest camí quan segui a la Moncloa.
Botifarrada amb Albiol
Aquest diumenge, després de visitar Melilla, Feijóo serà a Badalona a iniciar el curs polític del PP de Catalunya i provar de trobar dos dels ‘tokens’ que se li van escapar ara fa tres anys. El 2023, el PP es va quedar a 285 vots d’obtenir un escó a Girona -se'l va endur Junts-, i a 3.509 de fer-ne un a Lleida, que va ser pel PSC. Serien dos dels quatre escons que li van faltar per poder sumar amb Vox, CC i UPN majoria absoluta al Congrés dels Diputats. Feijóo busca recollir a Catalunya els fruits que ha sembrat a Ceuta. I ho fa amb Albiol, referent simbòlic del PP en la mà dura contra la immigració.
L’acte de Badalona rivalitzarà amb la Festa de la Rosa del PSC a Gavà, que compta amb la presència del president de la Generalitat, Salvador Illa, i del president del govern espanyol. “Serà un acte més multitudinari que el de Sánchez”, ironitzen els populars. Són dos líders en dos feus de les seves formacions a Catalunya. Un bon preludi per a l’inici d’una llarga campanya electoral.
El favor que Aliança no hi sigui
L’equip de Feijóo ho té estudiat. “Per a nosaltres Catalunya és prioritària. Tenim capacitat de créixer”, sostenen. La direcció aspira a captar votants del PSC molestos amb els pactes amb l’independentisme, i de Junts desencantats amb la corrupció i els acords de legislatura amb el PSOE. Aliança Catalana, expliquen, no els preocupa. No es presenta a les generals... de moment.
Feijoo va a Badalona a buscar vots perduts, però manté el boicot a aspectes essencials per frenar el desencís de molts catalans amb Espanya i amb el PP, com el nou finançament. I no té una oferta per Catalunya més enllà d'enviar Sánchez a l'oposició.
Ni antenes ni oferta
Una mostra més que malgrat els canvis de lideratge, el PP continua sense tenir bones antenes a Catalunya. Potser després de les municipals, Génova 13 començarà a entendre que el discurs que ha contribuït a normalitzar emulant Vox també alimenta opcions més enllà dels territoris electorals que controla, com el nou espai ultra i alhora independentista d’Aliança Catalana. Com ha passat sovint, Madrid descobrirà tard el que es cou a Catalunya.
