A Catalunya es reconeix el dret a ser atès en català al sistema sanitari públic. Malgrat el que diu la llei, cada cop és més complicat que es respecti i, el passat 2025, les queixes es van disparar fins a les 360 denúncies per discriminació lingüística en aquest àmbit concret. Aquests casos desplacen la llengua oficial del país a segon terme i es produeixen, fins i tot, amb usuaris que encara han de néixer. 

Actualment, el Departament de Salut no disposa d'un sistema de recollida de dades específic sobre la llengua en què s'imparteixen les classes prepart ni la resta d'activitats grupals comunitàries. En conseqüència, la informació disponible sobre aquesta qüestió és limitada i prové principalment de les queixes, reclamacions o suggeriments que les persones usuàries presenten en relació amb l'exercici dels seus drets lingüístics.

Fonts de Salut consultades diuen que les sessions de preparació al part s'imparteixen habitualment en català, que és la llengua pròpia de Catalunya i la llengua d'ús normal de les administracions públiques catalanes i dels serveis públics que en depenen. Ara bé, reconeixen que els professionals adapten la comunicació en català a les necessitats de les persones usuàries per facilitar la comprensió i l'accessibilitat de les activitats.

No totes les sessions garanteixen el català

Futurs pares i mares de Barcelona denuncien a Nació que el català s’ha convertit en una llengua marginal en molts cursos prepart, unes classes que aprofundeixen en el funcionament del cos durant l'embaràs, el part i després de tenir el nadó. En funció de la zona on viuen els pares i del seu CAP de referència a Barcelona, deriven els usuaris a l'equipament on s’ofereixen les classes de preparació del part, el seu centre d'Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR) de referència.

Segons ha pogut comprovar aquest diari, no totes les sessions dels centres d’atenció primària de la capital catalana garanteixen aquesta atenció amb una presència significativa del català. Tant és així que alguns sectors sanitaris de la ciutat han començat a organitzar sessions per a grups que es fan exclusivament en català, com si es tractés d'una característica excepcional.

En el cas de les activitats grupals, apunten des de Salut, l'organització concreta de les sessions pot variar en funció de les característiques de cada centre i de les necessitats assistencials i organitzatives de cada territori. En qualsevol cas, la configuració de cada activitat "ha de preveure les mesures necessàries perquè es preservi el dret d'opció lingüística de totes les persones usuàries dels serveis".

Segons el Departament, la planificació i organització de les activitats grupals correspon als centres i equips assistencials, en el marc de la normativa vigent i dels criteris organitzatius de cada proveïdor sanitari. Aquesta organització "ha de ser compatible amb el respecte als drets lingüístics" de la ciutadania i amb l'objectiu de promoure l'ús normal del català en el sistema públic de salut.

S'organitzen grups específics

Fonts del servei d'ASSIR a Ciutat Vella i Sant Martí, en una petició d’informació d’un usuari, expliquen que per molt que els "sàpiga greu" es fa difícil instaurar el català a les classes quan molts dels assistents són de països extracomunitaris, no l’entenen i els demanen canviar d'idioma. “Per evitar aquesta situació hi ha un centre en què és tot en català”, expliquen per telèfon. Aquest és el cas, per exemple, de l’ASSIR del CAP Sant Martí de Provençals. “Normalment es posen els recursos on hi ha més demanda”, afirma el treballador a la trucada.

Un altre CAP que ofereix cursos de preparació del part és el del carrer Numància, on també s’han organitzat grups específics de català. “A vegades hi ha un grup que posa ‘en català’, però normalment són en castellà”, expliquen treballadors del centre en una consulta telefònica feta de forma anònima.

L'oferta concreta, apunten a Salut, depèn de l'organització de cada centre i de les necessitats detectades en el seu àmbit d'actuació. D’acord amb el marc normatiu actual, més que crear grups separats per llengua, les bones pràctiques recomanades als centres sanitaris per a les sessions de preparació al part o per a qualsevol altra activitat grupal comunitària són les següents:

• Informar prèviament, quan es consideri necessari, que les sessions es fan normalment en català.
• Mantenir el català com a llengua d'ús normal durant l'activitat.
• Facilitar aclariments puntuals o materials complementaris quan hi hagi assistents que encara no entenguin prou el català.
• Organitzar grups alternatius quan el volum de demanda i els recursos disponibles ho permetin.
• Formar els professionals en bones pràctiques lingüístiques i drets lingüístics.
• Incorporar la dimensió lingüística als protocols d’actuació assistencial.

Queixes dels usuaris: "El català és secundari"

Aquest 2026 Plataforma per la Llengua ja ha registrat dues queixes relacionades amb la llengua de les classes prepart. Precisament al CAP de Numància, una usuària apuntava que el català havia quedat desplaçat “a un ús secundari” i no en una “posició de normalitat”. “El primer dia ens van dir que seria en català, però a la pràctica gairebé tot es feia en castellà. Només canviaven al català si feies una pregunta”, exposava.

L’altra queixa a Plataforma estava dirigida a la coordinació administrativa de l'ASSIR de l'Hospital del Mar. Tot i valorar positivament la qualitat assistencial dels professionals, la usuària assegurava que tots els tallers de preparació al part i d'acompanyament a la maternitat s'imparteixen exclusivament en castellà. "Tot i que fins i tot els títols són en català, la llengua d'ús és el castellà. I en cap moment s'ofereix la possibilitat de fer el taller en català", explicava.

En aquesta línia, la futura mare de Numància afirmava que en el curs de preparació del naixement, tant les explicacions com les diapositives eren en castellà i denunciava que no se li garantia el dret a ser atesa en la seva llengua. “El català hauria de ser la llengua habitual dels cursos i de l’atenció, especialment en un servei públic”, afirma. Tot i la situació que patia, li provocava inquietud reclamar un canvi d’idioma durant el curs. “Em genera certa preocupació haver de demanar-ho explícitament per si pot afectar d’alguna manera l’atenció en un moment tan important”, explicava.

"Que es facin classes en català hauria de ser normal al sistema sanitari del país"

No tots els pares, però, opten per estar en silenci. És el cas d’una parella que va fer les classes al CAP Manso i va observar que l’idioma majoritari era el castellà. “Vam parlar amb la llevadora per demanar-li un canvi i, la següent classe, va ser tota en català”, expliquen. D'altra banda, els autors de la queixa a l’Hospital del Mar, van traslladar-la personalment a la “coordinació administrativa responsable de l'organització dels cursos prepart”. La resposta, afirmen, "era tendenciosa" i "gens relacionada amb la legalitat i els drets lingüístics". Després de diversos intercanvis de correus electrònics, assegura que el centre es va comprometre a incorporar "algun material" en català després de l'estiu, però sense concretar quins recursos, quin calendari ni si això implicaria també oferir sessions en català. "Jo demanava, com a mínim, que els tallers es fessin en català i que els materials que ofereixen, molts dels quals són vídeos, fossin també en català", diuen a la queixa.

Els usuaris coincideixen en què les classes de preparació al part no són només espais d'aprenentatge, sinó també d'acompanyament i suport emocional. “Que es facin aquestes classes en català hauria de ser normal al sistema sanitari d'aquest país, no una cosa excepcional. Ja passa a tots els àmbits, però que sigui en un moment tant important de la teva vida com la preparació del naixement d'un fill ens sembla molt preocupant", exposen.