La Unió Europea celebrarà aquest dimarts una reunió extraordinària dels ministres d'Interior per analitzar la crisi migratòria de Ceuta i coordinar una resposta comuna davant l'arribada massiva de migrants. La trobada, que es farà per videoconferència, l'ha convocada Irlanda, que aquest semestre ostenta la presidència rotatòria del Consell de la UE, després de la petició formulada pel president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i en un context de creixent tensió entre els estats membres sobre com gestionar la situació.
L'anunci l'ha fet aquest dissabte el primer ministre irlandès, Micheál Martin, a través d'un missatge a les xarxes socials. "Com a Presidència del Consell, Irlanda convocarà dimarts una reunió del Consell de Justícia i Afers d'Interior, presidida per Jim O'Callaghan, per debatre l'evolució de la situació a Ceuta", ha explicat. Martin també ha assegurat que el seu govern manté un contacte "estret" amb la resta d'estats membres i amb les institucions europees mentre segueix "molt de prop" l'evolució de la crisi.
Sánchez reclama una resposta comuna de la UE
La reunió arriba poques hores després que Pedro Sánchez enviés una carta a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, al president del Consell Europeu, António Costa, i a la presidència irlandesa del Consell reclamant una major implicació de la Unió Europea davant la situació a Ceuta. En la missiva, el president espanyol expressa la seva "profunda preocupació" per la resposta d'alguns governs europeus, que considera "egoista, polaritzadora i contrària al dret europeu".
Sánchez critica especialment les propostes formulades per alguns països, com Itàlia, Suècia o Dinamarca, que han arribat a plantejar la suspensió temporal d'Espanya de l'espai Schengen o el restabliment de controls fronterers. Segons el cap de l'executiu espanyol, aquestes reaccions responen a "prejudicis, notícies falses, ignorància o interessos polítics" i s'allunyen dels principis de solidaritat que han de regir la política migratòria comunitària.
Vint-i-dos països qüestionen la política migratòria espanyola
D'altra banda, 22 estats membres de la UE també han remès una carta a la presidència del Consell, a la Comissió Europea i al Consell Europeu en què atribueixen la crisi migratòria, almenys en part, a les "polítiques impulsades pel govern espanyol". En concret, assenyalen que la recent sentència del Tribunal Suprem sobre les devolucions en calent i la regularització extraordinària d'un elevat nombre de migrants "podrien haver actuat com a factor d'atracció" i afavorit noves arribades. Per això, reclamen una resposta europea més contundent per reforçar les fronteres exteriors, combatre la migració irregular i donar suport a Espanya perquè recuperi el "control efectiu" dels seus límits fronterers.
La videoconferència de dimarts servirà perquè els ministres d'Interior analitzin l'evolució de la crisi i intentin consensuar una resposta conjunta en un moment en què les diferències entre els estats membres han quedat més evidents que mai. Mentre Espanya defensa que la gestió de les fronteres exteriors és una responsabilitat compartida de tota la Unió Europea, una part important dels socis comunitaris reclama un enduriment de les polítiques migratòries i més mesures de control per evitar noves arribades.
