Sortir de festa, conèixer gent i poder fer-ho en català: amb aquesta voluntat va néixer l'espai de trobades LGTBIQ+ Treu la Llengua de l'Armari, una agrupació de gent del col·lectiu que es troba setmanalment per xerrar, ballar, gaudir de la música i reivindicar la llengua pròpia. La iniciativa, creada ara fa quatre anys, s'ha arrelat a diversos punts dels Països Catalans i va sorgir amb la voluntat d'oferir una opció diferent de l'oci comercial d'ambient, que és sobretot en castellà i anglès.
Des de l'associació expliquen que als bars i les discoteques LGTBIQ+ la presència de català és especialment escassa i que, fins fa poc, no existien alternatives en català. "Vam veure que ningú el parlava i que, ni tan sols a l'entrar als locals, ens deien 'bona nit'", recorda Josep Maria Benito, secretari de Treu la Llengua de l'Armari.
La situació, apunten des de l'associació, ve afavorida per la gran quantitat de persones del col·lectiu de l'estranger que visiten Catalunya i, concretament, Barcelona. "El sexili, la por de mostrar-nos com som i sortir de l'armari, afavoreix que les llengües globals com el castellà i l'anglès s'acabin imposant", explica Benito. Tot plegat, asseguren des de l'entitat, els va fer reflexionar i passar a l'acció per "fer audible" el català en el món de la festa LGTBIQ+.
Treu la Llengua de l'Armari es va inspirar en els grups d'estrangers del col·lectiu que es troben freqüentment a Barcelona per via de l'app MeetUp, una xarxa social gratuïta que serveix per organitzar i fer reunions presencials o en línia entre persones amb gustos i interessos semblants. "Vam proposar una trobada en un bar per a catalanoparlants i persones que n'estan aprenent, l'èxit va ser absolut i, amb el temps, va anar creixent fins a crear una comunitat de persones", afirma Benito.
Les trobades s'han convertit en setmanals i han anat guanyant matisos, pensades, també, per als nous parlants de català que el comencen a posar en pràctica. Hi ha converses informals en bars d'ambient i sessions guiades amb materials didàctics per facilitar-ne l'aprenentatge. També s'organitzen sortides culturals per descobrir el patrimoni en llengua pròpia i vespreigs musicals, que combinen la conversa amb cançons en català en bars musicals. "Vam començar a demanar als establiments que ens posessin música en català mentre fóssim allà i, com que les trobades són prou multitudinàries, sempre ens fan cas", diu Benito.
- Una trobada de treu la Llengua de l'armari.
- Cedida
Tot plegat ha propiciat que, a l'entorn de l'associació, s'hagi creat una coral LGTBIQ+ en llengua pròpia i que es facin festes nocturnes dedicades a la música urbana en català, amb sessions de DJ i actuacions en directe de músics novells. "Les festes apleguen fins a 80 persones, Treu la Llengua ha cobert un gran buit per persones que es volien relacionar en català i ho tenien difícil", explica.
Amistat, amor i català
Treu la Llengua de l'Armari aplega persones de totes les edats i té, a més, un grup específic de joves de vint a trenta anys. La gent hi va, sobretot, per fer amics, coneixences, practicar la llengua però, en alguns casos, també han trobat l'amor. "Prima l'amistat per sobre de tot: l'interès és cultural i lingüístic", afirma en Josep Maria. Un dels reptes que tenen és augmentar la proporció de dones de les trobades, que de moment ha estat reduït. "Per aconseguir-ho estem pensant de fer trobades exclusivament femenines", expliquen des de l'associació.
Des de l'entitat també apunten que l'empenta d'aquesta iniciativa no només ha interpel·lat catalanoparlants sinó també persones nouvingudes del col·lectiu que no control la llengua i la volen aprendre, i que troben el camí per fer-ho en un entorn proper. En alguns casos, a més, el volum de nous parlants és tan gran que fins i tot supera els "catalanoparlants de tota la vida". "Solen ser persones d'Amèrica llatina i d'Europa, però també han vingut persones d'Àsia i Àfrica", afirmen des de l'entitat.
També hi ha una presència notable de parlants d'altres llengües minoritzades que estan conscienciades amb la situació del català i, alguns, que només d'arribar ja han experimentat situacions de catalanofòbia. "Per a molts això ha estat un motiu que els ha impulsat a voler-ne aprendre", asseguren els impulsors de la iniciativa.
- Un grup de persones en una trobada de Treu la Llengua de l'armari.
- Cedida
Benito explica que els motius pels quals es volen apropar a la llengua són diversos, alguns el troben sexy per la seva sonoritat, d'altres ho consideren un element imprescindible per integrar-se o hi veuen una oportunitat per posar-lo en pràctica després d'haver-lo estudiat. "Molta gent prové de l'àmbit de la lingüística, ho troben molt interessant, i a alguns, fora de les trobades, els costa trobar gent que se'ls adreci en català", explica.
La iniciativa no ha deixat de créixer al llarg dels anys i el mapa de Treu la Llengua de l'Armari s'ha expandit arreu del domini lingüístic. Hi ha trobades a Lleida, Castelló, Mallorca, Andorra i Alacant i també grups consolidats a Barcelona, València, Sitges i Tarragona. Aquesta setmana, a més el col·lectiu LGTBIQ+ catalanoparlant està de celebració amb l'aparició del primer bar queer en català de Barcelona, el Merce's, on van fer una festa el passat dimarts. "La nostra presència ha començat a fer forat. No només hem de lluitar pels drets LGTBIQ+, sinó també pel nostre dret a poder relacionar-nos en la nostra llengua", diu el secretari de l'entitat.
